dimarts, 11 de febrer de 2014

A Eivissa han d'aplicar el TIL sense personal preparat

L'aplicació del TIL als centres d'Eivissa està resultant ser un veritable caos. Així es desprèn de l'enquesta feta a un total de 29 CEIP (Infantil i Primària) i de 9 IES (Secundària) de l’illa d’Eivissa (exclosos: privat, concertat, i públics amb “Pla Pilot Plurilingüe”). L'enquesta va ser publicada a Eivissa dilluns.
La manca planificació i la precipitació i de planificació del TIL es manifesta amb un 92% dels centres afirmen tenir veritables problemes amb el TIL, mentre que un 32% no tenen cap professor amb el nivell B2 d'anglès. Les deficiències s'incrementen encara més si tenim en compte la molt deficient dotació d'auxiliars lingüístics, o la pobra oferta de l'Escola Oficial d'Idiomes.
De més a més, de l'enquesta es desprèn que un 33% dels centres de secundària i un 14% dels de primària no poden aplicar el TIL. 


Entre els que sí que poden aplicar el TIL, les classes s'han convertit en una veritable cursa d'obstacles per múltiples motius:
1.- Els alumnes no estan preparats per rebre l'assignatura en anglès. Això provoca moltes interrupcions i distorsió dins les classes.
2.- Les classes es fan en un idioma i els llibres de text es fan en un altre.
3.- La manca de preparació dels professors fa que es doni un model lingüístic defectuós. No hi ha ni reunions de coordinació previstes.

Per la seva part, els alumnes reben, desconcertats un model lingüístic caòtic, amb canvis constants de llengua. Això, a primària es tradueix amb el fet que l'alumne deixa de tenir un referent lingüístic amb el mestre. I situacions estrambòtiques com la de tenir dos docents a l'aula, amb traducció simultània. Per un altre costat, a secundària, es fomenta tan sols la memorització de continguts en contra de la comprensió i el raonament.

Per tot això, es preveu que l'alumnat no pugui assolir en condicions ni la llengua pròpia de les Illes Balears, el català. De més a més, els alumnes que rebin assignatures en anglès assoliran molts menys continguts que la resta. I, en aquest context, els alumnes NEE i NESE (alumnes amb diferents tipus de necessitats educatives), que ja de per si compten amb poc suport, poden quedar exclosos de les assignatures impartides en anglès.

Les famílies veuen amb molta preocupació aquesta situació d'indefensió en què es troben a causa de la imposició del TIL per diferents raons: que no assoleixin els continguts pertinents; que no puguin seguir el ritme de les classes; situacions d'estrés innecessàries...
A tot això, les conclusions són força contundents:

1. L’alumnat està perdent un temps molt valuós de la seua etapa formativa.

2. Els absurds pedagògics arriben a nivells estrafolaris.

3. Inspecció Educativa d’Eivissa rep instruccions de Conselleria d’Educació perquè obligui els centres amb indicacions que contravenen els principis bàsics de qualsevol ensenyament. Sempre ho fan de forma oral, mai per escrit, i contradient el que el TIL obligaria fer.

4. La igualtat horària entre català i castellà, sense altres mesures equilibradores (societat, cultura, mitjans de comunicació, cinema, etc.) pot conduir-nos a una ruptura social entre alumnat catalanoparlant i castellanoparlant. Aquests darrers sortirien de l’ensenyament obligatori sense les competències necessàries en català.

5. Les reformes de les lleis educatives que es pretenen implementar des de dalt (poder polític) fins a baix (aules), està demostrat que fracassen. Cal més planificació, progressivitat, preparació i formació del professorat, tenir en compte l’opinió del professionals del món de l’educació i de les famílies, i preveure pressuposts i condicions necessàries.


ES NECESSARI UN «PACTE EDUCATIU DE MÍNIMS».