dissabte, 22 novembre de 2014

IV FÒRUM SOCIAL DE MALLORCA. FÒRUM D’EDUCACIÓ

Els dies 28 i 29 de novembre a l'IES Josep Maria Llompart (Palma) tendrà lloc el Fòrum Social de Mallorca (FSMa) que es defineix com un espai de trobada i de diàleg entre tots els moviments de l’illa que tenen com a referent que un altre món és possible.

És un procés obert en el temps, al qual podran sumar-se, totes les organitzacions que assumeixin els Principis de la Carta del Fòrum Social Mundial (FSM) i les línies d’actuació que es volen portar a terme des del FSMa.

El FSMa ha d’aprofundir en l’anàlisi crítica del model neoliberal imperant i proposar alternatives a partir de la nostra realitat concreta.

Entenem la Mediterrània, com un espai de confluència de molts i diversos pobles i cultures, com punt emblemàtic de relacions que determinen el present i el futur d’una àmplia part de la humanitat.

El FSMa no pretén ser l’única instància representativa. El principal objectiu del FSMa és convertir-se en un espai d’intercanvi, de treball, de diàleg, de col•laboració per a aprofundir sobre les noves realitats que estan emergint a nivell mundial. En aquesta ocasió parlarem d’EDUCACIÓ.

Per inscriure’t i accedir a més informació entra al blog del fòrum o escriu al correu electrònic: forumeducacio@gmail.com

També hi haurà un fòrum per a infants.

Perquè l’EDUCACIÓ és del poble i per al poble,

VINE, PARTICIPA I OPINA!


divendres, 21 novembre de 2014

TAULA EDUCATIVA: ELECCIONS SINDICALS A L'ENSENYAMENT PÚBLIC

CCOO, UOB I ALTERNATIVA PRESENTEN LES SEVES PROPOSTES SINDICALS AL MÓN EDUCATIU


Primera ronda de debats amb motiu de les eleccions sindicals amb Mateu Bosch de CCOO, Jaume Sastre d'UOB i Jordi Bardaji d'Alternativa.

Mateu Bosch de CCOO, defineix el seu sindicat com a un sindicat de classe, lligat al moviment obrer, marcat per la lluita i les reivindicacions obreres: “Estam al costat dels treballadors i ens devem a les necessitats i no als desitjos, ens devem a l’assessorament i a la informació i a la recerca de la justícia social”.

Bosch destaca la feina de CCOO en el Comitè de vaga i en decisions com la no signatura del darrer pacte d’interins “per considerar-lo lesiu pels propis professionals”. Bosch destaca la lluita desenvolupada pel sindicat pel reconeixement de permisos i beneficis lligats a la maternitat.

En relació a la pregunta sobre quina relació manté el seu sindicat amb l’Assemblea de Docents, Bosch respon: “Jo vaig participar a crear l’Assemblea de Docents en el meu centre (...) La intenció era il·lusionar a tots els companys perquè la vaga tingués el major èxit possible (...) Al nostre centre la vaga va ser del 100x100 (...) Jo em sent Assemblea de Docents, molts de companys de Comissions Obreres ens sentim Assemblea de Docents i molts d’afiliats de Comissions Obreres són també Assemblea de Docents. Per tant, estam a dedins”. Encara que Bosch recorda que no tots els docents se senten Assemblea de Docents, que hi ha companys que combreguen amb la política educativa actual. L’Assemblea de Docents representa a la majoria de docents, però no a tots”.

Bosch acaba la seva intervenció reivindicant: “Hem de recuperar tot allò que ens han robat. Seguir la tasca dia a dia. Ens asseuríem amb el dimoni si traguéssim alguna cosa en clar, sempre que hi hagi un full de ruta. Fotos ni una. Si no hi ha acord no serà mai per culpa nostra, sinó perquè no hi ha hagut propostes”.

Jaume Sastre d'UOB, explicà l’origen d’Unió Obrera Balear com a sindicat obrer nascut el 1881, com va desaparèixer durant el franquisme i es va refundar l’any 1989. Finalment, -explica Sastre- el maig del 2013 es va constituir la secció sectorial d’ensenyament. En conseqüència, és la primera vegada que es presenta a les eleccions.

Sastre planteja que un dels objectius d’UOB és aconseguir llistes obertes com a resposta al descrèdit general del sistema i de les institucions. Sastre defensa també una organització sindical més horitzontal en base a assemblees; així com destaca les possibilitats de les xarxes socials per promoure major horitzontalitat en la participació. Sastre destaca que aquestes eleccions obrin una oportunitat per incorporar més participació directe, més debat, més implicació i que les bases se sentin protagonistes a l’hora de reivindicar i signar acords.

En definitiva, diu Sastre: “nosaltres el que plantejam és estar al costat de la base. Si som elegits ens comprometem a no ser alliberats, per no perdre el contacte amb alumnats, famílies i companys”.

En relació a la pregunta sobre quina relació manté el seu sindicat amb l’Assemblea de Docents, Sastre respon: “L’Assemblea és un instrument extraordinari, però té les seves limitacions, com que no té personalitat jurídica no pot anar a les Messes sectorials (...) i des del moment en què no pot anar a les Messes sectorials té dificultats per fer sentir la seva veu. A partir d’aquí, l’Assemblea va decidir que no es constituïa en sindicat, perquè l’Assemblea és de tots i tots ens hi hem de trobar, però una sèrie de docents, membres de l’Assemblea, ens vàrem llançar a la piscina, independentment que hi hagi aigua o no”.

Segons Sastre, UOB assumeix el següent compromís: “ens comprometem a no signar cap acord que no hagi estat refrendat per l’Assemblea”.

Sastre en referència a les diferències entre Alternativa i UOB assenyala que: “L’Assemblea és plural, que hi ha moltes sensibilitats i moltes maneres d’entendre les coses. No entenc que hi hagi cap problema en haver-hi diversitat d’alternatives a l’hora d’anar a votar”.

Jordi Bardaji d'Alternativa, explica que Alternativa també és la primera vegada que es presenta a les eleccions, que és un sindicat que neix de l’Assemblea de Docents, que encara que el mes de juny l’Assemblea de Docents rebutjà constituir-se en sindicat, un grup de membres de l’Assemblea decidiren constituir-se en sindicat perquè entenien que era la millor manera de defensar els acords de l’Assemblea davant l’administració.

Bardaji manifesta que “No volem perpetuar-nos en el càrrec. Per això defensam la rotació de càrrecs. La JD del sindicat es renovarà totalment cada 3 anys”. Bardaji rebutja que els sindicats facin formació perquè considera que és l’administració, prèvia consulta als docents, qui ha d’impulsar els cursos que els docents reclamin.

En relació a la pregunta sobre quina relació manté el seu sindicat amb l’Assemblea de Docents, Bardaji respon: “Nosaltres som participants de base de l’Assemblea (...) Als nostres estatuts tenim establert que defensarem els acords de l’Assemblea”.

Bardaji va afegir que es va sentir traït pel comportament d’alguns sindicats que no van transmetre els acords de l’Assemblea a l’administració: “Pels que formam Alternativa el que consideram més greu és que l’administració va retirar de la Messa de negociació el tema de la vaga i els sindicats que tenen representació varen anar a la Messa de negociació i no va passar res...”

Per a Bardaji, la diferència entre Alternativa i UOB són simplement les persones que formen cadascun dels sindicats.

dijous, 20 novembre de 2014

Desxifrem la LOMCE (III)

Embolic laberíntic de normes. El bosc que no deixa veure els arbres.

En aquesta tercera entrega us plantejam el laberint normatiu suposa la LOMCE; pinzellades de la ideologia retrògrada que n'emana; i, sobretot, el pas de les proves de diagnòstic a les revàlides, la classificació discriminatòria dels centres en funció de rendiment demostrat a les proves externes als centres, que es farà públic. Per no comptar el fet que es lleven competències educatives a les autonomies.

Molts encara no entenem del tot quina és la motivació (o el mòbil, com diria un criminalista) que ha dut a redactar la LOMCE no com una nova llei, sinó com un seguit de pegats (modificacions, afegits i supressions) de la llei anterior, la LOE, en un article únic intitulat “Modificaciones de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación”. Això sí: amb 109 apartats, 5 disposicions addicionals, 2 de transitòries i 6 de finals, a més de les modificacions de moltes de les 32 addicionals, 19 transitòries i 8 de finals que incloïa la LOE i de les afegides a la mateixa LOE, fins a 43 addicionals (n’hi afegeix 11 dins la pròpia LOE); de manera que a la LOMCE hi podem trobar, per exemple, a l’apartat 92, una modificació de l’addicional 5 de la LOE (que parla del calendari escolar), i més endavant trobam una altra addicional 5 pròpia de la LOMCE i que hi figura després d’acabat el quilomètric article únic (que es refereix als préstecs de llibres de text). Quan es faci referència a l’addicional 5 de la LOMCE, a quina ens dirigeixen? A la 5 modificada o a la 5 afegida? Hom podria pensar que hi ha una intencionalitat d’embullar la troca més del que ja la hi tenim…

Per sort, podem trobar textos elaborats per ànimes bones on es mostren en colors diferents el text “original” de la LOE d’una banda i els afegits o les substitucions que hi ha perpetrat la LOMCE d’una altra (vegeu, per exemple, http://orientacascales.files.wordpress.com/2013/12/texto-refundido-lomce-loe.pdf).

També existeix l’anomenat “text consolidat” (sense valor jurídic) que és senzillament la LOE una vegada passada per les modificacions, supressions i afegitons que ordena la LOMCE (per exemple http://orientacascales.files.wordpress.com/2013/12/loe.pdf).

El text de la LOMCE en tota la seva cruesa és a http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf . Aquest text no és comprensible si no es llegeix amb un exemplar de la LOE a devora per poder anar esbrinant a què es refereix l’altra quan diu coses com “se modifica la redacción del artículo tal o qual…”, ja que és molt educatiu trobar quina cosa ha eliminat o canviat.

Els matisos que introdueix la LOMCE són tota una declaració de principis. Fixem-nos, per exemple, en la modificació del paràgraf b) de l’article I (al títol preliminar). La LOE deia:

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades, la inclusión educativa y la no discriminación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades (…).

I la LOMCE ho canvia per:

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades para el pleno desarrollo de la personalidad a través de la educación, la inclusión educativa, la igualdad de derechos y oportunidades que ayuden a superar cualquier discriminación y la accesibilidad universal a la educación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades (…).

A part de la sintaxi al·lucinada del paràgraf de la LOMCE, és destacable que la igualtat d’oportunitats no s’hi desitja de manera general, sinó sols amb dos objectius concrets: “per al ple desenvolupament de la personalitat a través de l’educació” i –juntament amb la igualtat de drets– per “ajudar a superar les discriminacions” (res de comprometre’s que l’equitat garanteixi la no discriminació. N’hi ha prou que garanteixi alguna altra cosa que ajudi a superar-la, sense garantia que ho aconsegueixi… que la intenció és el que compta…

L’exercici de lectura de la LOMCE posa a prova la resistència intel·lectual de les ments més preclares. Per no fatigar-nos ni fatigar-vos més, només analitzarem una modificació especialment envitricollada que mostra com, entre tanta verborrea jurídica, poden passar desapercebuts determinats elements ideològics amb conseqüències pràctiques prou lamentables. Ens referim a l’apartat cent set (107) de l’article únic de la LOMCE, que modifica la disposicó final 5a de la LOE. Aquesta disposició es refereix al caràcter bàsic de la Llei (de la LOE, és clar; però òbviament la LOMCE, en suplantar-la, assumeix aquest mateix caràcter bàsic. Es tracta d’una qüestió competencial: és competència de l’estat). Ara bé, la pròpia LOE n’exclou 77 apartats propis, d’aquest caràcer bàsic. La LOMCE retoca la llista d’apartats exclosos, i, entre d’altres canvis, hi afegeix l’apartat 144.3 (però, òbviament, el 144.3 una vegada ja modificat per la pròpia LOMCE) que diu:

Las autoridades educativas establecerán las medidas más adecuadas para que las condiciones de realización de las evaluaciones individualizadas (atenció: es refereix a les revàlides!) se adapten a las necesidades del alumnado con necesidades educativas especiales.

Però el 144.3 sense modificar (i que la LOE no excloïa del caràcter bàsic de la llei) deia:

3. Corresponde a las Administraciones educativas regular la forma en que los resultados de estas evaluaciones de diagnóstico (atenció: no es refereix a revàlides! Es refereix a les proves que s’han fet aquests darrers anys, gairebé anònimes) que realizan los centros, así como los planes de actuación que se deriven de las mismas, deban ser puestos en conocimiento de la comunidad educativa. En ningún caso, los resultados de estas evaluaciones podrán ser utilizados para el establecimiento de clasificaciones de los centros. (!!!)
En contrapartida, l’apartat de la LOMCE que més s’assembla a l’antic 144.3 de la LOE és el 147 modificat, que es refereix a la difusió dels resultats de les evaluacions (que la LOE entenia com les avaluacions de diagnòstic i la LOE entén com a revàlides que poden implicar titulació o no titulació), NO està exclòs del caràcter bàsic (és per tant de competència estatal) i diu:

En concreto, se publicarán los resultados de los centros docentes según indicadores educativos comunes para todos los centros docentes españoles, sin identificación de datos de carácter personal.

Aquí ho teniu. Com per art de màgia s’ha reconvertit una garantia que no es farien públics els resultats de les avaluacions de diagnòstic per centres (fins i tot els resultats de selectivitat per centres NO es publiquen!!) en una ordre incontestable que es faran públics els resultats de les revàlides per centres. Això sí: sense identificació dels alumnes concrets (mirau si són bones persones!). Què més voleu, per acabar d’enfonsar els centres amb alumnat més problemàtic?

dilluns, 17 novembre de 2014

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 10-16 de novembre)

Una setmana més repassam l’agenda educativa de la nostra Consellera d’Educació, na Núria Riera, a fi d’intentar reconèixer aquest tarannà nou del Govern, pel que fa a assolir pactes en matèria docent i intentar desconvocar una vaga que segueix vigent, a dia d’avui. Novetats? Cap ni una!!!

Qualsevol càrrec assenyat faria passes reals per evitar noves mobilitzacions, en canvi, Núria Riera, la que cerca la foto, únicament deixa la Mesa sectorial més plantada que els pretendents de Julia Roberts, a la pel·lícula “Runaway Bride”.

No sabem si, com la protagonista del film, na Maggie, menja els ous segons el gust del pretendent de rigor, emperò, el que tenim clar és que, d’ençà que ella és al càrrec, no ha calgut anar-los ni a berenar, ni a dinar ni a sopar a Menorca i que ja no hi ha actes oficials a l’illa de veïnat. Ooooohhhhh, s’ha acabat la vida institucional menorquina??? quina pudoreta que fa això, d’ou podrit, podrit, d’ou nial...

No ha estat en Richard Gere l’encarregat d’intentar conèixer l’aversió de la núvia pel compromís, sinó la defensora del poble, na Soledad Becerril, la que ha demanat, acompanyant l’escrit d’una nota manuscrita (qüestió insòlita del tot) que li remetin tota la documentació sol·licitada i que, cas que persisteixi en aquesta actitud de “laissez faire, laissez passer”, informarà el Fiscal General de l’Estat perquè valori si és d’aplicació l’article 502.2 del Codi Penal, a més d’enviar un informe preceptiu a les Corts Generals!!!

Ha,ha,ha,ha...coberta de glòria fins al vel, o no?? Ahhh, no, coberta dels ous que t’acabaran llançant els del Consolat quan ja no puguin amagar més l’estratègia de dilació i de dilatació que heu ordit i que només t’esquitarà a tu, la dialogant, la de la foto, la que se quedarà amb el cul a l’aire...com quasi s’hi quedaren els infants del CEIP del Molinar quan el sostre s’esfondrà!! Sort que eren, en aquell moment, al pati (no com els de Bunyola que notaren com els regaven el dia de les fumigacions). El pitjor, que era cosa cantada i denunciada per les direccions en un comunicat emès per ADIPMA, ADESMA I FAPA.

Que no hi ha doblers, que l’IBISEC no té suficient partida (excepte per llevar llaços de les façanes!!!) i que tu, la d’aquí a poc núvia cadàver, no hi pots fer res de res, és el cantet que esperam setmana rera setmana. Ja ens ho sabem de cor, el podem repetir amb els ulls clucs!!! Clar que, a nosaltres, no ens contestes via telefònica, com sembla que has fet amb la Defensora del Poble...I, com cada setmana t’has escudat en errades administratives que no tenen res a veure amb tu, ínclita consellera de cocó. I, per si no saps la dita, vet-la aquí: “sa coca i es cocó, tot surt d’es mateix pastó”. Que n’és de sàvia la i la cultura tradicional, quines dites tan il·lustratives de la situació!!! Ha,ha,ha

Pobrissonaaaaa, que el càrrec te ve gros i no sap com desfer-te’n??? Quina penaaaaaa, necessites una mica de consol?? Que t’ha dit en Joserra? Que aguantis una mica que tot s’espassa?? Que el temps ho refreda tot?? Idò duim un any de lluita i continuam endavant perquè volem una educació pública de qualitat i en català. Volem un pacte educatiu que no véngui de la mà de la LOMQUE, una llei absolutament destructiva amb els valors pedagògics més profunds, una llei que nega l’esperit artístic i el filosòfic, que anul·la la llibertat de pensament i d’acció, una llei que només pretén revalidar a l’estil franquista les etapes d’ensenyament i que deixa les llengües diferents de l’espanyol a l’altura del betum. Com podria ser bona una llei amb tot això al darrera???

Són ja 36 els claustres de docents de les Illes que han signat un manifest crític contra aquesta llei, la LOMQE, absolutament retrògrada i segregadora que, no és ni ben vista per les direccions dels centres, a pesar que és una llei que dóna els dóna molta cobertura. En paraules d’Antoni Morante: “La llei utilitza termes com autonomia, qualitat o avaluació, però en realitat el model que propugna es basa en una concepció burocràtica de la direcció, poc connectada amb l´autonomia del centre, sense lideratge pedagògic i que redueix al mínim les possibilitats de participació de la comunitat educativa, que associa qualitat a especialització, que per avaluació entén competició entre centres, i que en definitiva configura un model de gestió, organització i govern dels centres educatius en el qual els directors es converteixen en representants de l´administració educativa per dur a terme les seves normatives, i pràcticament en els únics responsables del projecte educatiu del centre”.

Com se vos ha quedat el cos?? Que no ho sabíeu que només volen gent amb carnet que defensi els interessos del partit polític i que diguin amèn com l’escolà?? Idò, així ho volen, “que així sia”, que no hi hagi possibilitat de rebel·lió: pensament únic i prou.

Aiii, si aixecàs el cap en George Orwell, no solament quedaria bocabadat davant de la quinzena edició espanyola del big brother, sinó que, com a militant republicà i defensor dels valors de Catalunya (us recomanam “Homenatge a Catalunya” i 1984, si voleu llegir el gran germà genuí) se’n faria creus d’aquesta insistència malaltissa del Govern central espanyol de fer desaparèixer les llengües nacionals.

Apa, que ja sabem el que voleu i no us ho consentirem. La docència diu no –per decència- a tot l’àmbit estatal i hi ha mobilitzacions de marees verdes arreu.

No volem ni LOMQE, ni cap altra llei que intenti fer dels ciutadans súbdits, esclaus laborals, mà d’obra barata que no sàpiga qüestionar els cartels econòmics perquè l’escola no li hagi donat el poder de pensar. Som els animals més intel·ligents del planeta –fins a la data- i no deixarem que ens manipuleu amb literatura barata i amb escassesa de recursos. L’educació és l’única arma que tenim els pobres per sobreviure al capitalisme despòtic.


VOLEM TENIR VEU, COM A CLAUSTRES, COM A PARES, VOLEM L’ART, VOLEM LA FILOSOFIA, VOLEM EL CATALÀ, VOLEM LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ... per això, i per molt més deim LOMQUE NOOOOOOOO

dissabte, 15 novembre de 2014

36 CLAUSTRES DE DOCENTS ES MANIFESTEN CRÍTICS AMB LA LOMQUE

Trenta-sis claustres han aprovat un manifest crític en contra de la LOMQUE, una llei considerada retrògrada, segregadora i mercantilista. Aquesta llei 'Wert', que tampoc ha estat consensuada, altera el funcionament democràtic dels centres i va en la direcció contrària al que demana la comunitat educativa: consens, planificació i estabilitat.

L'Assemblea de Docents va iniciar a principi de curs una línia de treball per combatre la implantació de la LOMQUE -que ja afecta Primària i aspectes de Secundària-. La primera acció va ser impulsar la declaració de claustre crític amb la LOMQUE, que ja han signat trenta-sis claustres.Recordem que aquest és un dels deu punts de reivindicació que motivaren la vaga indefinida i que ja ha entrat en vigor i s'ha començat a implantar, amb situacions tan dantesques com el desenvolupament de la Formació Professional Bàsica o la mutilació de Primària.

En el manifest, s'emplaça les autoritats polítiques a restablir el diàleg amb la comunitat educativa. I defensa que les lleis educatives han de garantir la participació democràtica i no coartar-la. Alhora, reivindica la dotació de recursos i el respecte a l'autonomia dels centres. Critica que l'educació s'empobreix amb la marginació del vessant artístic, musical i de pensament dels continguts curriculars. Per acabar, reclama també l'impuls d'un pla contra l'abandonament escolar prematur.

Claustres crítics amb LOMCE: 36 centres (18 IEs, 15 CEIPs i 2 CEPAs)

18 IES: Pau Cases Noves, Son Pacs, Politècnic, Josep Sureda i Blanes, Bendinat, Josep Font i Trias, Son Rullan, Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Llorenç Garcias i Font (Artà), J.M.Llompart, Binissalem, Sta Margalida, Clara Hammel (Port Pollença), Can Peu Blanc (Sa Pobla), Baltasar Porcel (Andratx), Ses Estacions, Son Pacs, Portocristo.

16 CEIP: Mestre Colom Bunyola, Maria Antònia Salva, Binissalem, Ses Comes, Rafal Nou, Rafal Vell, Ses Cases Noves, Gabriel Vallseca, Rodamilans (Sineu), Nadal Campaner Arrom (Costitx), s'Algar (Portocolom), Melcior Rosello i Simonet (Sta Maria), Es Pont, Son Ferriol, Es Vinyet (d'Andratx).

2 CEPA: Son Canals, Camp Redó.

dijous, 13 novembre de 2014

TAULA EDUCATIVA. NOU PROGRAMA


HEM COMENÇAT LA RONDA DE VALORACIONS SOBRE LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL PP.

En aquest programa ens han acompanyat representants del PSIB-PSOE i de MÉS

En el programa d’ahir parlàrem principalment dels pressuposts de la Conselleria d’Educació per a l’any 2015, de les deficiències de tot tipus que pateixen els centres educatius a les Illes Balears; i continuarem fent l’anàlisi del que suposa l’aplicació de la LOMQE.

Tinguérem com a convidats del programa als polítics Cristina Rita del PSIB-PSOE i Nel Martí Llufriu de MÉS per Menorca. En primer lloc vàrem demanar-los que fessin un balanç sobre la legislatura del PP en matèria d’educació, també els formularem preguntes sobre la #LOMQE i el #TIL, i ens vàrem interessar finalment per les seves propostes polítiques en educació. No hi va haver temps per a més.

Tot seguit us oferim un resum d’allò que ens varen respondre.

Cristina Rita del PSIB-PSOE ens va confirmar que donen per mort i enterrat el #TIL, que la partida pressupostària que el Govern del PP ha assignat a educació per al 2015 no els bastarà ni per cobrir despeses. Rita va valorar la legislatura del PP en matèria educativa com a perduda perquè no han estat treballant per resoldre el fracàs escolar ni per reduir les desigualtats, sinó que s'han dedicat a fer un embolic de llengües. Rita va reivindicar la FP dient que no ha de ser la gran oblidada i va defensar refer el consens lingüístic en la propera legislatura, garantint l'estabilitat al món educatiu.



Nel Martí Llufriu de Més per Menorca ha qualificat la partida assignada a educació d'insuficient i de gran estafa, en la mesura que consolida el pla de reajustament i de retallades. Martí va concloure que el que necessita el món educatiu és confiança i estabilitat, que el parlament ha d'obrir les portes al pacte educatiu proposat per la societat civil per a què s'aconsegueixi també un pacte polític. Segons Martí l'educació ha estat massa intervinguda per les administracions. Martí va considerar que les lleis estatals han de cedir més autonomia a les Comunitats Autònomes per fer les seves lleis educatives, de la mateixa manera que entén que s'ha de donar autonomia als centres i s'ha de tenir confiança en els docents.




dimarts, 11 novembre de 2014

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca del 3 al 9 de novembre)

Que la Conselleria d’Educació ens vol fer “perdre els oremus”, és a dir, vol confondre’ns, no és cap novetat, és el parenostre de tots els dies!!! Ja ens sap greu haver de posar-nos tan clericals però és que amb un Govern, que s’erigeix en salvador de les Illes, a tots els nivells, no ens n’ha quedat d’altra.
Habemus Consellera i encara no sabem per què, ni per a què!!! Que trobau d’una dirigent que consent que un Auxiliar Tècnic Educatiu malmeni un nin amb necessitats educatives especials –que va rebre una clatellada davant tothom- i que el reingressi allà mateix, amb una denúncia prèvia per part de docents i centre educatiu??? Núriaaaaaaa, què fas? On mires?? Què necessites a més de les denúncies de docents, direcció i FAPA??? Com t’ho faràs per donar explicacions a la família que, per cert, no en sabé res fins a finals de juny (mentre que l’agressió fou escomesa el febrer). Quanta dilació!!

Bé, ja sabem que a la Conselleria d’Educació les clatellades se veuen com a normals i , si no, que li ho diguin al jove que en rebé de la mà de la secretària personal d’en Bosch!! Ooohhhhh, a l’antiga, a la manera d’en Paquito el Chocolaterooooo!!!


I mentre na Núria i en Deyà pretenen sortir airosos d’una crisi més greu que la de les targetes negres, la realitat impera: “Les prop de 260 associacions de pares i mares d'alumnes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que aplega COAPA Balears aixequen la veu contra la “inactivitat” del Consell Escolar de les Illes (CEIB), i han adreçat un escrit al seu president i també a la consellera d'Educació, Núria Riera, perquè posi punt a aquesta situació.

Les diverses federacions insulars coincideixen a criticar que des del dia 26 de juny no s'ha reunit el plenari del CEIB, això malgrat que en tot aquest temps han esdevingut fets de gran importància en l'àmbit educatiu, com per exemple la suspensió de l'ordre del TIL o la destitució de l'anterior consellera d'Educació, Joana Maria Camps.”. Vatua, com pot ésser això??

Com pot ésser que no facem cas de la COAPA i que, en realitat, ens importi un rave el que pugui opinar un Consell Escolar de les Illes, de norris??? Pecata minuta!! Quatre pollosos amb ganes d’emprenyar, és així com els veis?? Ha,ha,ha, de ben segur, encara que no ho diríeu sinó en petit comitè!! Urooooooo.

Per si no bastàs amb tantes de penitències, perquè no vos bastaria passar el roser els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any, tota Manacor, l’ovella que pensàveu que perdia el Pastor, reclama una solució per a tots els problemes d’escolarització que tenen, que no són pocs: repartiment equitativa d’immigració, optimització de recursos, centres de nova construcció... Quanta feina per fer i quina poca predisposició real de la teva Conselleria!! Estafa? Mala gestió? Inoperància? Desídia? Com vols qualificar aquest afer?? Aahhh, perdona, altra vegada desinformació?? Aviat t’anomenaran la ignorant!! I com t’ho faràs per aconsolar-te???

I el perdó? On quedarà el perdó dels pares de Sineu?? Perquè, clar, ja t’han dit, per activa i per passiva que no van d’aquesta direcció imposada, que “feren arribar les queixes al departament d'Inspecció Educativa i al director general de Planificació i Centres, Bartomeu Isern, a principis d'octubre, emperò que només han rebut "silenci" com a resposta i que, demanaren, aleshores, el cessament del director, Pere Mas.” I tu, què has fet de llavors ençà??? Res, el sord, o el suec, que deus pensar que és molt mallorquí i que funciona.

Idò no, no i no, perquè “L'Apima ja va rebutjar fa dues setmanes participar en la reunió convocada per tu , juntament amb el batle i la comunitat educativa del municipi, perquè ja vos havien fet arribar tot un seguit d'incidències i esperaven una resposta als problemes reals de l'institut". Una resposta que encara no ha arribat...Deu ser que tens problemes de wifi, no???

Mentrestant, per expiar les culpes, rectifiques i dius que “analitzareu les condicions dels docents en la propera reunió amb els sindicats” a la Mesa sectorial del 13 de novembre. A qui volies enganar??

Vols saber què en pensen els representants de la Mesa?? Au idò, venga: "És una vergonya que rectifiquin a cop de nota de premsa", diu Toni Baos. Considera que la Conselleria d'Educació "necessita fer-se la foto per justificar la seva inoperància per resoldre el conflicte educatiu"... Segur que no te basta, no?? No passis ànsia que no hem acabat: “La Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) no assistirà a la Mesa Sectorial d'Educació convocada per a aquest dijous, dia 13 de novembre, perquè considera que "no té sentit anar a una mesa per ésser informats sobre els pressupostos sense la possibilitat de negociar res".

D’això, com li deim?? Perdre el magisteri? T’has ben equivocat quan pensaves que el maquillatge depuraria responsabilitats i que taparíeu boques amb xifres del pressupost que no aconseguiran solucionar cap dels problemes de base que té l’educació. De fet, te surt l’amiant fins i tot per les xarxes!!

Emperò, mentre tu t’obstines a embetumar la població i els mitjans, la gent continua “happy” per haver aconseguit desmantellar les agressions que hem rebut tota la comunitat educativa i no en una sinó en dues, tres i les tongades que facin falta!!! No callarem ni davall de l’aigua, ni que sigui beneïda!!

I fes el favor de no anar d’amagatotis i de donar la cara. No sabem ja quantes són les vegades que denunciam les circulars que surten de la teva conselleria i que no signes!!

Que no t’han ensenyat que els anònims són de mala educació!! O és que a Jaén no t’ensenyaren que no som un “poble de pas sinó una passada de poble”??