dijous, 29 gener de 2015

TAULA EDUCATIVA: ANALITZAM L'INCREMENT DEL FRACÀS ESCOLAR A LES BALEARS

Front la notícia que el fracàs escolar s’ha incrementat a les Balears amb el govern Bauzá hem cregut convenient analitzar les causes i les solucions d’aquest fracàs amb en Pere Carrió, el nostre col·laborador habitual, i en Lluís Ballester, professor de pedagogia de la UIB.

L’apunt de Pere Carrió

Carrió comença el seu comentari aportant xifres: “la taxa d'abandonament escolar en les Illes segueix essent la més alta del país: està per sobre el 32 %. Això és una enormitat. Però cal recordar que en els pitjors anys estava pels 44 %”.

Carrió apunta algunes de les causes i de les solucions a l’abandonament escolar. Quant a les causes apunta que “poden ser de caràcter individual, educatiu i socioeconòmic. Les individuals es centren en la desmotivació de l'alumnat i en la necessitat d'obtenir algun tipus d'ingrés. Les educatives són causades per un medi escolar que permet que els alumnes abandonin els estudis a mitges. Les socioeconòmiques són aquelles que provenen d'una societat i d'un empresarial que no valora l'estudi com a mèrit”. Quant a les solucions, Carrió té clar que “passen per prevenir, intervenir i compensar i que en qualsevol cas ha de ser un tema a abordar”.

Lluís Ballester, professor de pedagogia de la UIB

Des del 2011 pugen les taxes d’abandonament prematur dels estudis a les Balears. Segons Ballester l’increment del fracàs escolar a les Illes Balears s’explica sobretot per “la fallida de l’administració autonòmica, per la retirada dels programes de suport, les retallades, la pèrdua del consens basat en la participació democràtica en el sistema educatiu. Això té unes conseqüències negatives immediates”.

La mala gestió educativa afecta molt negativament a l’educació, però segons Ballester el fracàs escolar també té a veure amb el sistema socioeconòmic en el que vivim. Diu Ballester en aquest sentit que “els joves no tenen incentius per completar els nivells bàsics de la seva formació. Hi ha poc reconeixement social i laboral de la formació dels joves i consideren que acabar la seva formació no els proporcionarà feina”.

La situació educativa a les Balears per a Ballester es pot resumir així: “ni tenim un sistema econòmic com correspon, ni tenim una administració educativa com toca que posi en marxa programes educatius de qualitat, ni tenim tampoc famílies amb condicions com per fer acompanyament educatiu, ni per implicar-se en el procés educatiu dels seus fills”.

Ballester insisteix en què per combatre el fracàs escolar “necessitam programes que ajudin a mantenir la vinculació amb el sistema educatiu dels adolescents amb situacions complicades. Necessitam també programes de suport a les famílies”.

Ballester fa una interessant reflexió entorn al finançament educatiu: “Incrementar el pressupost no suposa incrementar la qualitat, però reduir-ho immediatament té impactes negatius. I això és el que s’ha fet a les Balears de manera irresponsable”.

Segons Ballester la nostra comunitat té un problema estratègic, per això “cal canviar radicalment les polítiques educatives. Jo em conformaria que s’incrementàs el pressupost en educació al nivell d’Extremadura, que passa del 5%. Nosaltres actualment no arribam al 4%”.

Ballester acaba la seva intervenció fent una defensa de l’educació: “Els estudis no només donen capacitat d’entendre el món i a tu mateix, sinó que et donen una oportunitat per aprofitar les oportunitats que tens a la teva societat i construir una societat diferent de més qualitat, que és el que volem tots”.

Presentació de l’Exposició “2 anys de lluita per l’educació”

Iñaki Aicart de l’Assemblea de Docents i Belén Álvarez, comissaria de l’exposició ens han acompanyat per presentar l’exposició de l’Assemblea de Docents.

L’exposició fa un repàs cronològic de tot el que ha succeït i dels moments viscuts durant els dos anys de conflicte educatiu a través d’imatges i de plafons explicatius. A l’exposició es poden veure a més de gran quantitat de fotografies, els 10 reconeixements i guardons aconseguits pel moviment educatiu i també un audiovisual de 56 minuts.

Álvarez recorda que l’exposició es podrà visitar de 10 a 19h de dilluna a divendres i que romandrà a Can Alcover fins el proper 14 de febrer. Diu Álvarez que “la nostra idea és que l’exposició sigui itinerant i arribi a altres municipis de les Illes Balears”.

Acabam el programa fent una ronda enter els convidats i l’equip de Taula Educativa per destacar aquells moments més culminants i emotius viscuts durant la lluita educativa.

dimecres, 28 gener de 2015

PER CARNAVAL, VINE A POSAR-LOS VERDS!

ĽAssemblea de Docents i la Plataforma Crida convoquen una comparsa verda per carnaval per tal de recuperar ľesperit festiu i reivindicatiu que ha caracteritzat aquests dos anys de conflicte educatiu. De fet, el moviment educatiu ha estat exemplar i exemplaritzant tant per les formes com per ľactivisme i, en especial, per la immensa imaginació desplegada.
'Per carnaval, posa'ls verds' és el lema ďaquesta imatge que acompanya el text i que emula el famós joc del Cluedo, en què s'havia de descobrir qui era el culpable d'entre els sospitosos. Hi veureu Camps, Bauzá, Isern, Estarellas, Cerdà, Riera, Vera... I un personatge infiltrat, sabeu quin?

Pensau a apuntar-vos amb temps a plataformacrida@gmail.com i posau en marxa la imaginació, amb ľúnic condicionant del color verd com a part de la vostra difressa.

dilluns, 26 gener de 2015

DESXIFREM LA LOMCE (VII)








Com ja dèiem en l’anterior capítol, si visitau http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/ca/participacion-publica/cerrados/2014/curriculo-basico.html hi trobareu el projecte de currículum amb tots els continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge de totes les assignatures de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.

El capítol IV del text consolidat de la LOMCE, que es refereix al Batxillerat, segueix conferint-li la en l’apartat 1 una doble funció: terminal (“proporcionar a los alumnos formación, madurez intelectual y humana, conocimientos y habilidades que les permitan desarrollar funciones sociales e incorporarse a la vida activa con responsabilidad y competencia”) i propedèutica (“capacitará a los alumnos para acceder a la educación superior”). Només a tall d’anècdota constatarem que a l’apartat següent, que determina quins alumnes podran accedir al batxillerat, explicita “alumnos y alumnas”, cosa que no ha fet en el paràgraf anteriorment citat. De fet, “y alumnas” és un afegit al text previ de la LOE.

I quins alumes (i quines alumnes) poden accedir al batxillerat? Idò aquells que “estén en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria y hayan superado la evalución final de Educación Secundaria Obligatoria” (és a dir, la “revàlida”; i aquí hom podria pensar que hi ha una redundància, atès que per a obtenir el títol s’ha d’haver superat la revàlida… però no hi ha tal, ja que el text segueix:) “por la opción de enseñanas académicas”(!).

Segueix limitant a quatre els cursos que pot matricular-se un alumne, a batxillerat, en règim ordinari (és a dir, presencial i en règim diürn; no afecta al batxillerat a distància ni al règim nocturn). Les repeticions permeses són, com a màxim, i en règim ordinari, una en cada curs. Excepcionalment i amb informe favorable es podria repetir dues vegades el mateix curs sempre que l’altre no es repetís cap vegada (és a dir, el nombre de repeticions mai pot ser superior a dues).

Se segueix admetent l’exempció d’avaluació de la llengua pròpia; mai per al castellà.

Els objectius generals del batxillerat i les diferents modalitats segueixen essent com a la LOE. Aquestes modalitats són “Ciencias”, “ Humanidades y Ciencias Sociales” i “Artes”. Hi ha una frase intrigant afegida a la LOE en relació a això, que diu “las modalidades del Bachillerato que podrán ofrecer las Administraciones educativas y, en su caso, los centros docentes…”. És que algun centre docent podrà fer ofertes al marge de l’Administració?

Vegem com és l’organització acadèmica del batxillerat a la LOMCE. El quadre que segueix té quatre columnes en cada curs. La primera es refereix al batxillerat de Ciències, la segona i la tercera a la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, subdividida en Humanitas i en Ciències Socials, i la quarta a la modalitat d’Arts. Les assignatures tenen les categories de troncals, específiques, etc., tal com explicàvem en els primers capítols de la sèrie. Algunes assignatures males d’identificar amb l’abreviatura s’aclareixen al peu de la taula.

* Òbviament, a casa nostra, Llengua Catalana i Literatura
Arts. Esc.: Arts Escèniques
Bio-Geo: Biologia i Geologia
Cult. AV, C. AV: Cultura Audiovisual
Dib Tèc: Dibuix Tècnic
Fís-Quí: Física i Química
HMCont., His. del Món Cont.: Història del Món Contemporani
Mat. Apl. a les CCSS: Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials


Observacions interessants sobre aquesta distribució d’assignatures:

Convé recordar que en l’organització que feia la LOE de les assignatures de batxillerat, entre les assignatures de modalitat no n’hi havia cap de forçosa, en el sentit que l’alumne podia triar les que volgués sempre que cobrís el nombre total de sis assignatures, tres a primer i tres a segon, i que com a mínim cinc fossin de la modalitat triada. Amb la LOMCE, hi ha una assignatura en cada modalitat que s’ha de fer obligatòriament, tant a primer com a segon curs. És el cas de les Matemàtiques (en cada modalitat les seves), el Llatí i els Fonaments de l’Art.

En aquesta distribució que ordena la LOMCE, hi trobam també:

Una espectacular riquesa d’assignatures, que sobre el paper és molt interessant però que quedarà limitadíssima en cada centre pel nombre de grups i per criteris organitzatius. Qui hagi col·laborat en l’elaboració d’horaris, entendrà tot d’una la formidable complicació que representa, per exemple, ofertar com a assignatures de lliure elecció les troncals, o les específiques, que no s’han triat com a tals. Normalment implica duplicar el nombre d’hores de l’assignatura, i si no és per a grup complet, la quota de professorat no permetrà aquestes alegries, en general.

La desaparició de les “Ciències per al Món Contemporani”, que era assignatura comuna i obligatòria per a tots els alumnes. Ara queda mínimament suplida per una “Cultura Científica”, d’oferta no obligada en el calaix de les matèries específiques. Dins la tecnificació economicista de l’educació, la difusió de la ciència natural queda fora dels batxillerats “no científics” en aquest sentit.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, fins ara una assignatura optativa de Primer Curs, es duplica en dos nivells I i II, de manera que l’alumne la podria elegir, en teoria, a Primer i a Segon.

El canvi de nom de Filosofia i Ciutadania a només Filosofia (s’ha de mirar el currículum per veure quines implicacions té això)

La desaparició de l’assignatura d’Electrotècnia. Tampoc no es recupera l’assignatura de Mecànica, “desapareguda” a la LOE.

La implantació de la Religió com a una assignatura més (és a dir, que el fet de cursar-la implica NO cursar-ne alguna altra amb continguts més competencials, per entendre’ns), i no sols a primer curs com fins ara, sinó que també es pot cursar a segon. Fixem-nos, però, que no ve denominada com a Religió I i Religió II, i per tant sembla que seria la mateixa assignatura… Un alumne pot fer-la dues vegades? Matisos que s’hauran d’aclarir.

I una cosa molt important (que afecta no sols al Batxillerat sinó també a Primària i a ESO): l’apartat “noventa y uno” de la LOMCE, que fa referència a la disposició addicional segona de la LOE, ens recorda que la Religió és d’oferta obligada, cosa que no passa amb moltes de les altres matèries; i a més la LOMCE hi ha afegit un paràgraf que diu: “La determinación del currículo y de los estándares de aprendizaje evaluables que permitan la comprobación del logro de los objetivos y adquisición de las competencias correspondientes a la asignatura Religión será competencia de las respectivas autoridades religiosas. Las decisiones sobre utilización de libros de texto y materiales didácticos y, en su caso, la supervisión y aprobación de los mismos corresponden a las autoridades religiosas respectivas, de conformidad con lo establecido en los Acuerdos suscritos con el Estado español”. O sigui que l’Esglèsia té el privilegi de fixar el currículum d’una matèria que serà avaluada com totes les altres i que contribuirà a la nota mitjana tant com, per exemple, la Física o la Història. En canvi els textos i currículums d’Història no són competència, per exemple, de la facultat de Geografia i Història de la UIB, que en serien els experts, sinó de l’equip polític de redactors elegit pel Ministerio.


Promoció:

Pel que fa a la promoció de Primer a Segon Curs (i també per a la titulació), hi ha un detall important (que també s’aplica a ESO. Demanam disculpes per no haver-ho explicitat en l’entrega corresponent d’aquesta sèrie de comentaris per a desxifrar la LOMCE. Ens convé fer una lectura acurada del que segueix, tenint en compte que s’aplica també al nivell obligatori). Resulta que a l’hora de determinar el nombre d’assignatures no superades (que si són més de dues impedeixen, com fins ara, la promoció) només es computa dins cada bloc (troncals, específiques, o de lliure configuració autonòmica) el nombre mínim d’assignatures que s’hi han de cursar. Si un alumne tingués suspeses 3 assgnatures del bloc d’específiques només se li’n computarien dues. I en particular, del bloc de lliure configuració només se’n computa una, inclosa la Llengua i Literatura.

No queda clar si aquesta condició només s’aplica a efectes de còmput d’assignatures suspeses de cara a la promoció o si també eximeix l’alumne d’haver de recuperar, mentre està a segon curs, les assignatures suspeses a primer però no computades. Sembla però que la interpretació més adequada seria aquesta darrera, ja que, com veurem després, a l’hora de determinar si l’alumne ha superat totes les assignatures que havis de cursar, en acabar segon curs, se li “perdonen” les que estan fora del nombre mínim de cada bloc.

La superació d’assignatures de segon pot estar condicionada a la superació d’alguna corresponent de primer. Aquestes correspondències es publicaran com a normativa. Actualment si el departament didàctic implicat considerava que l’alumne podia cursar la de segon sense haver cursat la de primer (no si l’havia cursada i suspesa) això estava admès. Amb la LOMCE suposam que s’haurà d’explicitar aquest suposat de bell nou.


Titulació:

Recordem que a final del segon curs hi haurà –si la LOMCE aguanta- una prova d’avaluació individualitzada (la “revàlida”) en què s’avaluarà l’assoliment dels objectius d’etapa (és a dir, són exigibles els continguts dels dos cursos).

Aquesta prova només la podran fer els alumnes que hagin aprovat totes les assignatures cursades a Batxillerat. A aquests efectes només es computa dins cada bloc (troncals, específiques, o de lliure configuració autonòmica) el nombre mínim d’assignatures que s’hi han de cursar. I en particular, del bloc de lliure configuració només se’n computa una, inclosa la Llengua i Literatura. Textualment, diu: “A los efectos de este apartado, sólo se computarán las materias que como mínimo el alumno o alumna debe cursar en cada uno de los bloques. Además, en relación con aquellos alumnos y alumnas que cursen Lengua Cooficial y Literatura, sólo se computará una materia en el bloque de asignaturas de libre configuración autonómica, con independencia de que los alumnos y alumnas puedan cursar más materias de dicho bloque”. Sembla, així, que un alumne pot quedar titulat de Batxillerat sense haver aprovat la Llengua i Literatrura pròpies ni a segon ni a primer…


Com serà la revàlida?

Cada alumne s’haurà d’examinar de:

Totes les assignatures generals (és a dir, que es fan sense opció possible per part de l’alumne) cursades en el bloc de troncals (cas d’assignatures amb continuïtat entre els dos cursos, només es tindran en compte els continguts de segon curs);
dues de les assignatures d’opció cursades en el bloc de troncals de qualsevol dels dos cursos (cas d’assignatures amb continuïtat entre els dos cursos, només es tindran en compte els continguts de segon curs i, evidentment, computarà com una sola assignatura)
una de les assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, excepció feta d’Educació Física i Religió.

Sembla que la “lengua cooficial distinta del castellano” no formarà part de la prova…

I, com era d’esperar, aquesta revàlida és competència exclusiva del Ministerio. Diu la LOMCE: “El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá para todo el Sistema Educativo Español los criterios de evaluación y las características de las pruebas, y las diseñará y establecerá su contenido para cada convocatoria”.

S’ha d’obtenir una nota mínima de 5 en la prova (no especifica mínims per a cada assignatura individual), i es fa una mitjana ponderada per a obtenir la qualificació final de Batxillerat: un 60% de les qualificacions finals de cada assignatura obtingudes en els cursos (no fa referència a si es comptaran o no aquelles no superades però no computades) i un 40% la nota de l’avaluació individualitzada (“revàlida”).

Les Universitats podran, si volen, usar la nota final com a criteri únic de selecció i admissió. Però també, si volen, i sense deixar de tenir en compte aquesta nota com a mínim amb un pes del 60%, podran afegir algun o alguns dels següents criteris:

Modalitat de batxillerat cursada, qualificacions de matèries concretes, formació complementària, altres estudis superiors ja cursats, i, de forma excepcional (?), aplicar proves específiques per a avaluar coneixements o competències.


En fi, seguim navegant pels interiors de la LOMCE i ensopegam amb regles, obstacles i dificultats, i marginacions de les cultures nacionals no espanyoles, més que amb propostes innovadores per a millorar l’educació dels ciutadans. És el que hi ha, si no ho canviam.

dissabte, 24 gener de 2015

CAN ALCOVER ACULL DURANT UN MES LA RETROSPECTIVA "DOS ANYS DE LLUITA PER L'EDUCACIÓ"

L'espai de cultura de l'OCB, Can Alcover, acull fins al proper 14 de febrer l'exposició retrospectiva 'Dos anys de lluita per l'educació', organitzada entre l'Espai Mallorca de Barcelona i l'Assemblea de Docents. 

Hi podeu trobar 76 imatges i 16 plafons explicatius que recorren cronològicament els principals moments d'aquests dos anys d'intens conflicte, En especial la manifestació multitudinària del 29S de 2013. També hi podreu veure la major part dels vuit premis que ha rebut el moviment i una projecció de 56 minuts amb un recull dels vídeos més importants i les imatges satíriques que han inspirat els tristos personatges polítics, responsables d'incendiar les escoles.

A la inauguració hi han assistit representants de la comunitat educativa en tant que part activa i protagonistes d'aquest moviment que s'ha visibilitzat amb tres setmanes de vaga indefinida, múltiples concentracions i accions solidàries, la manifestació més important de les Illes Balears, però també amb campanyes de pressió i denúncia, de resistència activa contra el TIL, d'accions solidàries sense precedents i de reaccions immediates contra qualsevol agressió governamental. Una fita que, sens dubte, ha quedat enregistrada a la nineta dels ciutadans de les Illes Balears -i més enllà també- i que paga la pena aturar-se a fer una visió panoràmica de com ha anat aquest any en què l'educació va esdevenir el veritable símbol de la lluita, la reivindicació i la resistència.


divendres, 23 gener de 2015

L'ASSEMBLEA DE DOCENTS DENUNCIA LA DIRECTORA GENERAL ISABEL CERDÀ PER PREVARICAR AMB L'APROVACIÓ MASSIVA DELS PROJECTES TIL

L'Assemblea de Docents ha presentat avui una denúncia per prevaricació contra la Sra. Isabel Cerdà Moragues, directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional per la resolució dictada el passat 28 de juliol per la qual s'aprovava de forma massiva el TIL a tots aquells centres que l'havien rebutjat, un 70%, segons dades de l'Assemblea, sindicats, directors i inspectors.

A parer de l'Assemblea, l'encara ara directora general Cerdà es va excedir en l'ús de les seves competències i atribucions perquè va dictar una resolució que afectava tota la comunitat educativa. És més, des de l'Assemblea es denuncia que aquesta resolució vulnera fins i tot el mateix Decret TIL (15/2013), segons el qual hi ha d'haver un procés participatiu i de col·laboració en les decisions, a més de la flexibilitat i adaptació a la realitat social de cada centre.

L'Assemblea acusa la directora general Cerdà de dictar una ordre injusta i arbitrària, que vulnera l'article 27 de la Constitució segons el qual es consagra el dret de la comunitat educativa a prendre part dels processos de decisió i contradiu la Llei Orgànica d'Educació que obliga a respectar l'autonomia de centre i a fomentar els processos participatius. De fet, els claustres són els responsables d'aprovar o no els aspectes didàctics i educatius dels projectes de tractament integrat de llengües. Per contra, la consellera Cerdà pretenia obligar els centres a aplicar un projecte lingüístic diferent de l'aprovat per la comunitat educativa.

A més, segons el Reglament d'Ordenació dels Centres -ROC-: «Els centres elaboraran el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educatives específiques de l’alumnat, les directrius i propostes establertes pel consell escolar, les propostes realitzades pel claustre i les aportacions de les associacions de pares i mares d’alumnes (...)»

L'Ordre dictada per la DG Isabel Cerdà, deia així:

«1. Informar els centres docents públics de les Illes Balears que, en data 31 de juliol de 2014, no disposen d’un projecte de tractament integrat de llengües aprovat, que durant el curs escolar 2014-2015 han d’aplicar transitòriament el projecte de tractament integrat de llengües elaborat per la Comissió de Coordinació Pedagògica, conforme a la normativa i amb l’informe d’adequació del Departament d’Inspecció Educativa, fins que comptin amb un projecte aprovat així com s’estableix a l’article 6.3 de l’Ordre de dia 9 de maig de 2014

Cal recordar que la mateixa Administració, mitjançant el dimitit director general Miquel Deyá, va reconèixer que no era una resolució adequada el passat 17 d'octubre de 2014 «Es pot considerar que, en alguns aspectes, el contingut de la Resolució de la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional de dia 28 de juliol de 2014 és de caire normatiu i més propi d’un reglament. Per això s’entén que no s’ha seguit amb el procediment adequat per a la seva aprovació i s’estima oportú deixar aquesta Resolució sense efecte.»

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA "DOS ANYS DE LLUITA PER L'EDUCACIÓ

L'Assemblea de Docents presenta demà a Can Alcover, dissabte 24 de gener, a les 13 h, una exposició retrospectiva sota el títol recurrent 'Dos anys de lluita per l'educació', una panoràmica d'aquest conflicte educatiu i social insòlit, tant en temps com en intensitat. Una panoràmica que es podrà observar mitjançant 74 imatges i 16 plafons explicatius dels moments més importants pels quals ha transitat aquesta denominada 'marea verda', que s'ha revoltat com mai contra les agressions a l'escola. L'exposició desembarca a Mallorca després d'organitzar-la conjuntament Assemblea de Docents i Espai Mallorca de Barcelona


L'exposició retrospectiva 'Dos anys de Lluita per l'educació' ofereix una visió global del que han estat els anys més intensos i conflictius a les escoles de les Illes Balears. Les retallades salvatges i el menyspreu a l'educació pública, de qualitat i en català desembocaren en una vaga indefinida, una manifestació i una solidaritat històriques; punt d'inflexió molt important, que precedí un curs amb mobilitzacions constants. Una mostra d'aquest activisme constant el podeu constatar en aquest enllaç (https://plus.google.com/photos/117767717326199944624/albums/6107235730637133569?authkey=CMP7xL2dyPnGlwE) on hi ha la cartelleria de molts dels actes organitzats des de l'Assemblea de Docents.

El Govern Bauzá és el principal responsable de la degradació de l'escola pública a les Illes Balears i també de la duració d'una vaga indefinida que ja du desset mesos convocada i a la qual ens hem sumat denou jornades, amb uns índexs de seguiment històrics. No de bades, l'obsessió malaltissa de l'executiu contra l'educació pública, de qualitat, en català i laica ha arribat a degenerar en una situació veritablement tensa Govern i la comunitat educativa, després de les greus agressions en forma de retallades i menyspreu. A tot això, s'hi ha de sumar la improvisació i la precipitació com a indicadors principals d'una gestió caòtica i violenta i, massa sovint, més enllà de la legalitat.

Tres setmanes seguides de vaga indefinida de docents, aules buides, centenars d'iniciatives de suport social, varen confluir en la manifestació més multitudinària que hi ha hagut mai a les Illes Balears, el 29S, amb 100.000 manifestants, de verd, pels carrers de Palma, Menorca i Eivissa.

El conflicte, però, es va tancar en fals i , per contra, va augmentar la tensió entre la Conselleria i els docents. D'aleshores ençà hi ha hagut desenes d'iniciatives pressió i crítica constant contra el Govern, tant en forma de manifestacions, concentracions i accions del tipus 'Rua Verda', 'Primavera Verda' 'Correfoc Verd' 'Marxa Verda' 'Docència Balear Tour'. Però també amb més de tres-centes dimissions de caps de departament i de quinze equips directius; o la no-aprovació massiva dels projectes TIL als centres.

No perdem de vista que aquest moviment ha estat molt seguit i admirat fronteres enllà i que ha estat reconegut en forma de vuit premis  provinents del món educatiu, associatiu i cultural d'entitats de tant de prestigi com l'Associació Rosa Sensat, OCB o Plataforma per la Llengua. Aquesta és una mostra de suport i reconeixement de la tasca exemplar que s'ha duit a terme de forma transversal, entre tota la comunitat educativa que, al capdavall, ens afecta a tots.

En definitiva, un conflicte tan vast i tan transversal que ha condicionat l'activitat política de tot el Govern actual. Amb l'exposició, hom tendrà l'oportunitat de tenir una visió un poc global del que ha estat i del que ha suposat aquest moviment.

La iniciativa de fer aquest recorregut cronològic, com hem dit, va venir de l'Espai Mallorca a Barcelona, on s'inaugurà a principis d'octubre de 2014, sota el mateix lema que la manifestació dels 100.000 'Contra la imposició, defensem l'educació' 

dijous, 22 gener de 2015

TAULA EDUCATIVA: LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT S'HA CONSTITUÏT

El programa de Taula Educativa d'aquest dimecres 21 de gener, ha estat variat en personal i temes. En primer lloc hem començat amb un sortit de gloses de festa i goig que hem encadenat amb les notícies de premsa que dirigeix MAT.
L'espai ha inclòs una connexió telefònica amb Jaume Sastre, representant del sindicat UOB a la Junta de Personal que ha explicat com ha vist la sessió d'avui. Després Tremending Topic, avui a càrrec d'Ana Laura que s'ha estrenat demostrant molta competència en el temes de twitter, L'Apunt de Pere Carrió ha estat dedicat a la constitució de la Junta de Personal Docent. 

I, finalment, el debat d'avui ha estat centrat en la presentació del llibre "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República amb la presència de dos dels seus autors: Manel Domènech i Pere
Carrió.