dijous, 13 de juliol de 2017

L’Assemblea de Docents demana reunió amb la Consellera de Presidència per crear el Col·legi de Docents de les Illes Balears

L’Assemblea de Docents demana una reunió amb Pilar Costa, Consellera de Presidència, perquè proposi una llei de creació del Col·legi de Docents de les Illes Balears. El passat 2 de febrer es va enregistrar la proposta de creació del Col·legi de Docents de les Illes Balears, el 25 de maig es tornar a demanar per aquest tema i en cap moment s’ha rebut resposta.


El col·lectiu docent ara mateix és l’únic col·lectiu que atén un servei públic que no té representació en un marc d’un col·legi professional. Els serveis sanitaris i socials sí que en tenen.

La comissió UNESCO-OIT de 2015 alertava de la tendència a la "“desprofessionalització” dels docents “a tots els nivells com a resultat de les mesures d'austeritat i esquemes comptables mal dissenyats” i recomana “assegurar que l'estatus de la docència com a professió sigui públicament reconeguda i respectada.” i que cal “assegurar que els docents i les seves organitzacions participen de forma prominent i juguen un paper constructiu en les discussions polítiques i en els esforços per a la reforma de l'educació”.

En aquesta línia i seguint una tendència que tenen els països amb sistemes eduactius d’èxit d’empoderar els docents, la creació del CDIB hauria de respondre, per una banda, al reconeixement explícit de la professió per part del Parlament de les Illes Balears i, per tant, pel conjunt de la societat de les Illes que representa i, per l'altra, a la necessitat de que existeixi un instrument permanent de col·laboració amb la Conselleria d'Educació i Universitat, així com amb la Universitat mateixa, per tal de que els docents siguin oïts en aspectes tan importants com:

1. Formació inicial i contínua del professorat.
2. Definició dels estàndards professionals dels futurs docents.
3. Accés a la funció docent i carrera professional.
4. Impuls i dinamització de processos d'innovació educativa.
5. Assessorament i consulta en la generació de normativa que estigui relacionada amb l'exercici de la professió (currículum, organització escolar, planificació educativa, ...).
6. Codi deontològic i representació de la professió davant de la societat.

Aquesta col·laboració no substitueix ni interfereix amb la representativitat dels sindicats i en l'exercici de les seves funcions ni amb els òrgans de consulta i participació de la comunitat educativa previstos a la normativa vigent, com és el Consell Escolar de les Illes Balears i els Consells Escolars Insulars i Municipals.

dijous, 29 de juny de 2017

L’Assemblea de Docents exigeix al Govern   transparència en les xifres de matriculació del  curs vinent  i  una resposta a la creació del Col·legi Professional 

L’Assemblea de docents exigeix transparència en les xifres de matrícula pel curs vinent i reivindica  que l'accés a la informació del nombre d’alumnes matriculats a cada grup de cada centre sostingut amb fons públics ha de ser pública.

L’Assemblea exigeix una resposta a la sol·licitud de creació del Col·legi Professional de Docents formulada el mes de febrer i avalada per quasi 1500 proponents.

L’Assemblea  de Docents, reunida ahir 28 juny a les 18h a l’IES  Binissalem,  exigeix al Govern transparència en el coneixement de les xifres de matrícula per al curs vinent, ja  que considera que l'accés a la informació del nombre d’alumnes matriculats a cada grup de cada centre sostingut amb fons públics ha de ser pública.

Demana als responsables de la Conselleria d’Educació que no ocultin la realitat dels centres que tenen grups que superen els 25 alumnes a infantil i primària i els 30 a secundària infravalorant aquesta situació ocultant-la sota les xifres mitjanes.

Sol·licita al «Govern del Canvi»  que no es limitin a  fer propaganda institucional i  donin a conèixer a la societat illenca i als responsables d’educació estatals  quines són les mancances reals quant a infraestructures i professionals que patim al sistema educatiu de les Illes, una situació  que es cronifica dins d’un context social d’increment de la població a Balears i amb l’experiència d’un augment de més de 3600 alumnes durant el curs escolar 2016-17.

És per això que exigeix al Govern que treballi amb competència per aconseguir  la millora de finançament de la Comunitat Autònoma per arribar a un  pressupost educatiu que doni resposta a les mancances en l’àmbit de l’educació de les Illes Balears. A més a més reclama del Govern que s’afanyi per complir amb els compromisos electorals quant a percentatge del PIB que es dedica a educació.  Afirma que no es pot esperar a final de legislatura.

L’Assemblea exigeix una resposta ràpida i positiva a la sol·licitud de creació del Col·legi Professional de Docents formulada el mes de febrer i avalada per quasi 1500 proponents. Insta la Conselleria de Presidència per tal que atengui la sol·licitud de creació i el requeriment presentats  escrupolosament en els tempos administratius adients   i demana que la petició passi al Parlament de les Illes Balears.

L’Assemblea reivindica un increment en la retribució del complement d’insularitat dels docents de les Illes Balears per pal·liar les conseqüències derivades de la doble i triple insularitat. D’aquesta manera es contribuiria eficaçment a fer front a la problemàtica generada amb l’increment dels costos en els preus dels lloguers dels habitatges, situació especialment greu a Eivissa, Formentera i Menorca.

L’Assemblea recorda  que a finals del mes de juliol és previst que pugui disposar de l’informe del Servei de Prevenció del Riscos Laborals, basat en les inspeccions  duites a termes a 13 centres de primària com a conseqüència de les denúncies interposades per l’Assemblea a través dels sindicats UOB i Alternativa. Les visites dels tècnics posen en evidència, afirmen els observadors sindicals, que les xifres màximes se superen amb escreix. Els docents  sol·licitaran un informe jurídic sobre la legalitat dels criteris d’elaboració de quotes per al curs 2017-18 i si escau, prendran les mesures legals pertinents.

Finalment, L’Assemblea de Docents demana que es canviï la normativa per la qual es regeix el tribunal de les PBAU amb la finalitat que en la convocatòria de setembre de 2017 els enunciats dels exàmens es doni exclusivament en llengua catalana. L´única excepció  hauria de ser per als alumnes que estan exempts de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura. Recorda que per poder presentar-se a les proves d’accés tots els alumnes han d’haver aprovat el 2n de Batxillerat, evidentment amb l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura inclosa. L’Assemblea considera que la normativa que s’aplicà en la convocatòria de juny té efectes molt negatius en el procés de prestigiar i normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears.

dissabte, 17 de juny de 2017

Assemblea de Docents dimecres 28 de juny a l'IES Binissalem

Ja s'acosta el final de curs i des de la Coordinadora trobam que és el moment de fer una assemblea per fer una mica de balanç de com ha anat i de compartir amb vosaltres totes les actuacions que s'han anat fent al llarg dels darrers mesos.

Així vos convocam el dimecres 28 de juny a les 18:00 a l'IES Binissalem.

La nostra proposta d'ordre del dia seria la següent:

1.- Ràtios (denúncies a inspecció de treball, visites a centres...)
2.- Interins.
3.- Col·legi professional.
4.- Equiparació complement d'insularitat.
5.- Proves de Batxillerat d'Accés a la Universitat (PBAU).
6.- Pressupost 2017/18.

Si als vostres centres surten altres punt, ens podeu enviar suggeriments per a l'ordre del dia.

Esperam la vostra assistència i que animeu els vostres claustres. L'actualitat i les actuacions de la Conselleria al llarg del curs es mereixen que facem una ACTUACIÓ CONJUNTA DE FINAL DE CURS.

dilluns, 5 de juny de 2017

Des de l'Assemblea de Docents donam total suport als vocals que han renunciat a exercir com a membres de tribunal de les proves d'accés a la Universitat i exigim la retirada immediata de les instruccions

Exigim la retirada immediata de les instruccions que regulen les proves d'accés a la Universitat i recolzam totalment els vocals que han renunciat a formar part del tribunal de Selectivitat, ja que consideram que aquesta nova normativa suposa una altra passa enrere a la situació i al prestigi del català dins educació. Tanmateix lamentam profundament que sigui aquest Rector i aquest Conseller, d'un govern del qual esperàvem, precisament, tot el contrari, els que hagin dictat aquesta normativa.



QUATRE VOCALS DEL TRIBUNAL DE SELECTIVITAT HEM RENUNCIAT PERQUÈ LA UIB (LLORENÇ HUGUET) I LA CONSELLERIA (MARTÍ MARCH DEL PSOE) S'HAN DOBLEGAT A LES PRESSIONS DEl GOVERN DE RAHOY I DE C'S

Sr. Joan Stela, Secretari de la comissió organitzadora de les proves d’accés a la universitat PBAU 2017

Benvolgut senyor,
després de llegir la normativa del tribunal de la prova de batxillerat per a l’accés a la Universitat en les convocatòries de juny i de setembre de 2017, us escric per comunicar-vos la meva renúncia a formar part del tribunal pels motius següents:

1.- Quan em vaig inscriure per poder participar en la correcció de les proves encara no s'havia fet públic ni se m'havia comunicat la normativa que en el punt 8 de l'apartat III, Instruccions per al desenvolupament de la prova, ha introduït un canvi important respecte als anys anteriors. Concretament, al redactat dels cursos passats "Els exàmens es lliuraran en català. Per als alumnes que en són exempts hi ha exàmens de color diferent en castellà. Al full d’etiquetes dels alumnes exempts de català apareix el codi EXC davall el seu nom:, enguany s'hi ha afegit: "Així mateix, en cada classe el professor indicarà que hi ha còpies de l'examen en castellà, i si l'alumne el sol·licita en aquesta llengua, se li lliurarà i se li retirarà l’exemplar en català; en cas que no hi hagi prou exàmens en castellà per atendre totes les peticions, un professor de l'aula anirà a les aules properes a sol·licitar-ne. Els professors encarregats de l'aula hauran d'indicar el nombre d’exàmens lliurats en castellà sobre el full de control d’exàmens".

2.- Si tenim en compte que per poder presentar-se a les provés d'accés a la universitat l'alumnat ha d'haver aprovat 2n de Batxillerat i que segons la normativa vigent de dia 11 d'abril de 2011 (BOIB 10.05.11), un 5, 6 i 7 de català a 2n de batxillerat equival a un certificat B2 i un 8, 9 i 10 equivalen a un certificat C1; és evident que l'alumnat que se presenta, a excepció dels alumnes exempts, està prou capacitat en comprensió lectora per entendre l'enunciat en català de qualsevol prova d'Economia, Biologia, Ciències Socials, Matemàtiques, Geografia, Física, etc. Cal remarcar que no estam parlant del fet que els alumnes puguin optar a contestar la prova en català o en espanyol –fet que la normativa actual manté vigent-- sino del fet que el canvi introduït converteix la llengua pròpia de Balears, com així estableixen l'Estatut d'Autonomia i els estatuts de la UIB, el català, en una llengua folklòrica, accessòria i prescindible.

3.- Des de l'any 1985 en què foren aprovats els estatuts de la UIB i des del gener de 1998 ençà en què Balears assumí les competències en matèria d'ensenyament no universitari, mai no s'havia vist una reculada com aquesta en l'ús de la llengua catalana a les proves de selectivitat. Ni durant els rectorats de Nadal Batle (1982), el primer de Llorenç Huguet (1995), Avel.lí Blasco (2003) i Monserrat Casas (2007); ni durant els anys en què foren consellers d'Educació, Manuel Ferrer (1997), Damià Pons (1999), Francesc Fiol (2003), Bàrbara Galmés (2007), Bartomeu Llinàs (2009), Bartomeu Vidal (2010), Gabriel Bosch (2011), Joana M. Camps (2013) i Núria Riera (2014); ni tan sols durant el quadrienni “negre” del govern de José Ramón Bauzá, s'havia vist que tot un rector de la UIB, Llorenç Huguet, i tot un conseller d'Educació, Martí March, cedissin a les pressions fetes des de Madrid tant per part del govern del PP com de C's.

I 4.- Els estatuts de la UIB foren aprovats el 1985 i de llavors ençà, tot i que han estat modificats reiterades vegades, han mantigut inalterable l'article núm. 4 que diu: “La llengua catalana, pròpia de la UIB, té, juntament amb la castellana, caràcter de llengua oficial, i tots els membres de la Universitat tenen el dret d’utilitzar-la. La Universitat fomentarà i normalitzarà l’ús del català en l’àmbit de les seves competències”. A la vista dels fets, els màxims responsables de la UIB amb el rector Llorenç Huguet al capdavant, no tan sols no fomenten ni normalitzen l'ús del català dins el seu àmbit sinó que en aquesta ocasió han creat un problema que no existia abans ja que com hem dit si un alumne pot fer les proves d'accés a la universitat és perquè prèviament ha acreditat tenir un coneixement de català equivalent al B2 o al C1. Els canvis introduïts enguany, doncs, no tenen altra explicació que la fòbia i l'odi cap a la llengua pròpia de Balears, el català.

dissabte, 29 d’abril de 2017

L'Assemblea de Docents posa de manifest que la Conselleria programa ràtios fora de la llei per segon any consecutiu, tal i com demostren els criteris per confeccionar els grups per al curs vinent

Des de la Coordinadora de l’Assemblea de Docents es demana als equips directius que duguin la proposta de la Conselleria a debat i decisió dels claustres i que no acceptin les propostes de grups que superin la normativa pel que fa al nombre màxim d’alumnes.

L’Assemblea de Docents posa de manifest la intenció de la Conselleria d’Educació i Universitats de programar, per segon any consecutiu, ràtios que superen la normativa vigent atenent el document de criteris per a la confecció d’unitats als centres docents públics per al curs 2017-18 que va presentar la Conselleria el passat 10 d’abril. Els criteris confirmen la intenció de superar de partida el nombre màxim d’alumnes per grup, permès legalment (RD 132/2010 pel que s’estableixen els requeriments mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, educació primària i d’educació secundària), és a dir, 25 alumnes a Educació Infantil i Primària, 30 alumnes a l’ESO i 35 a Batxillerat. Els criteris de la Conselleria per confeccionar els grups queden ben lluny del projecte del document del Pacte Educatiu aprovat pel Consell Escolar de les Illes Balears que diu: “Una educació de qualitat implica una reducció significativa de les ràtios fins a 20 a l’educació infantil, 25 a primària i 30 a secundària i batxillerat”, ràtios que no es poden superar en cap cas.

En el document que ha publicat la Conselleria amb els criteris per a la confecció d'unitats i la quota de professorat (http://www.caib.es/govern/rest/arxiu/2895561) podem llegir:

“ Al 1r curs d’Educació Primària es desdoblarà el grup en superar els 27 alumnes .Als cursos 2n, 3r, 4t, 5è i 6è de Primària, es desdoblarà el grup en superar els 28 alumnes “ . A ESO, “Nombre màxim d’alumnes per unitat: 30 alumnes. Es desdoblarà el grup en superar els 32 alumnes” i a Batxillerat “Nombre màxim d’alumnes per unitat: 35 alumnes. Es desdoblarà el grup en superar els 38 alumnes”.

Per tant la Conselleria afirma sense rubor que planificarà i permetrà, de partida i en matrícula ordinària, grups que superin els 25 alumnes a l’educació primària i al màxim possible a l’ESO i Batxillerat, quan la pròpia LOMCE només permet un increment del 10% en casos excepcionals i fora del període de matrícula ordinària (modificació de l’apartat 2 de l’article 87 de la LOE, punt 66è de l’article 1 de la LOMCE). El mateix document afirma que compensarà la situació de les ràtios, incrementant la quota de professors als centres que superin la mitjana amb més de 27 alumnes; és a dir, tots aquells grups de més de 27 alumnes que no estiguin dins un centre que superi la mitjana, no tendran un augment de quota de professorat.

Si tenim en compte que les ràtios es calculen per grup-aula i no per grup-professor, l’increment docents per centre, és una solució d’emergència per falta d’espais per desdoblar el grups, però no suposa una mesura ni efectiva ni real per baixar les ràtios.

Tot això en un context social d’increment de la població a Balears i amb l’experiència d’un augment de més de 3600 alumnes durant l’actual curs escolar. És, per tant, molt mal d’entendre que es planifiqui sobre ràtios màximes quan sabem que al llarg del curs només podem esperar un increment de matrícula. Aquesta és una situació que, malauradament, es tradueix en aules massificades i, com hem denunciat, en nombres d’alumnes per aula per sobre dels límits legals amb les conseqüències negatives sobre la feina i la salut dels docents i desgraciadament també sobre els alumnes i entre ells, els que necessiten més atenció, són els que pateixen de manera més greu la sobresaturació de les aules.

És inadmissible que la Conselleria d’Educació digui per una banda que les ràtios a primària són de 25 i per altra banda, afirmi que només es comprometrà a desdoblar els grups quan arribin a 29. D’aquesta manera els criteris que segueixen per confeccionar els grups i les quotes cronifiquen una situació insostenible que es veurà agreujada en el procés extraordinari de matrícula.
Aquestes decisions de la Conselleria per a la planificació del curs vinent són el resultat i una constatació més de la insuficiència del pressupost educatiu que no ha suposat el punt d’inflexió que necessita el sistema educatiu de Balears per tal de revertir la tendència cap a la precarietat que arrossegam de fa anys i fer un salt envers la qualitat. Durant aquest curs escolar 2016-17 i segons les xifres oficials de matrícula del mes d’octubre, s’ha comptabilitzat la xifra escandalosa de 572 grups d’infantil i primària que han superat els 25 alumnes. Davant aquest fet tan greu animam a les famílies a que qualsevol situació de vulneració de la normativa en qüestió de ràtios, sigui reclamada i denunciada.
En ple procés de planificació dels grups i confecció de la quota de professorat i atès que s’allarga fins a finals de juny, des de l’Assemblea de Docents feim una crida als equips directius per a que obrin el debat i la participació dels claustres en aquest procés. Instam a tots els docents a que manifestin que els centres no acceptin grups que superin la legalitat o que comportin ràtios inassumibles des del punt de vista pedagògic, ja que es tracta d’un atac al dret a l’educació del nostre alumnat i a les nostres condicions de feina.

dilluns, 10 d’abril de 2017

El Pacte per l'Educació de les Illes Balears arribarà al Parlament amb el suport de l'Assemblea de Docents

El passat dimarts 4 d'abril, el Plenari del Consell Escolar de les Illes Balears va finalitzar la tramitació del document del Pacte per l'Educació de les Illes Balears. El document vol posar les bases per a una renovació profunda del sistema educatiu des de i per a les Illes Balears, de forma que sigui el fonament per a una llei educativa pròpia. El document el va redactar de forma col·laborativa el col·lectiu Illes per un Pacte, constituït el 10 d'octubre de 2014 i format per MenorcaEdu21, el Cercle per l'Educació, Pitiüses per un Canvi, FAPA-COAPA Balears i l'Assemblea de Docents.

El document de bases ha tengut un llarg camí. Va ser consensuat després d'un procés participatiu de redacció el 25 d'abril de 2015, ratificat per part de les col·lectius redactors i, després d'haver obert un període per rebre contribucions d'altres col·lectius, acordat pel Ple d'Illes per un Pacte el 23 de gener de 2016. Aquest document va ser lliurat al Govern de les Illes Balears formalment el 5 de març de 2016, amb el compromís de que fos tramitat pel Parlament de les Illes Balears, de forma que esdevingués un Pacte Social però també Polític per a l'Educació.

Durant aquest darrer any el document ha estat tramitat pel Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), el màxim òrgan consultiu en matèria d'educació, primer en una comissió específica, després per part de la Comissió Permanent i, finalment, al Ple de 4 d'abril de 2017, on va ser aprovat en la redacció proposada per una majoria de 33 vots a favor, 9 en contra i 1 abstenció. Prèviament a aquesta votació, els plens dels Consells Escolars Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera van donar el seu vot majoritàriament afirmatiu al tràmit parlamentari del document.
Aquest text, en la redacció que ha aprovat el CEIB, manté en la seva totalitat els principis i plantejaments del document ratificat gairebé fa 2 anys: el criteri de voluntat d'estabili
tat del sistema educatiu, el de la consideració de l'educació com a dret universal i servei públic, basat en l'equitat, la qualitat i la igualtat d'oportunitats, el de la participació democràtica de tota la comunitat educativa i el de l'adequació als canvis socials i tecnològics.

El Pacte per a l'Educació de les Illes Balears no és cap normativa, ni cap comunicat puntual, manifest o declaració d'intencions. És un document viu que expressa l'esforç de tota la comunitat educativa en cercar els punts d'acord per revertir la situació deficitària de l'educació a Balears que ens compromet el futur a tots.

La comunitat educativa pren així un compromís actiu en favor d'una educació de qualitat que garanteixi la vehicularitat i l'ús majoritari i prioritari de la Llengua Catalana, i té una orientació clara del sentit de les decisions que ha de prendre l'Administració educativa del Govern de les Illes Balears. Totes aquestes decisions han de fonamentar-se en un augment suficient del pressupost dedicat a l'educació per tal d'apropar-nos a les infraestructures d'ensenyament dels països desenvolupats, la dotació suficient de personal docent i d'altres professionals de suport que permeti una reducció significativa de les ràtios i contempli els recursos necessaris per atendre la diversitat de les aules, així com un empoderament creixent del professorat en les decisions que afecten l'exercici de la professió docent.

El Parlament de les Illes Balears haurà de tramitar ara aquest document, estarem molt atents a les seves actuacions, que haurien de recollir íntegrament els plantejaments del Pacte per l'Educació per tal de sortir de l'atzucac en que es troba el sistema educatiu a Balears.

dijous, 30 de març de 2017

Des de la coordinadora donam total suport als companys de l'IES Santa Margalida i subscrivim tot allò que expliquen al seu comunicat.

L'assemblea de docents de l'IES Santa Margalida aclareix la visita de Josep Miquel Arenas 'Valtònyc' al centre 

L'assemblea de docents de l'IES Santa Margalida vol aclarir les circumstàncies de la visita del raper Josep Miquel Arenas 'Valtònyc' al centre el passat 27 de març arran de la repercussió mediàtica que ha tengut.

1. Des de fa anys, l'institut edita una revista escolar sota la capçalera 'El Mirall (es pot trobar en format digital a internet). La revista de l'IES', elaborada per alumnes del centre. Els continguts de la revista es treballen a la matèria optativa de Comunicació i Llenguatge, on els alumnes fan entrevistes, notícies i reportatges amb la idea de recopilar continguts diversos per a la seva posterior edició.

2. En el marc d'aquesta matèria els alumnes van proposar la idea d'entrevistar persones molt conegudes de la societat mallorquina. Després que no prosperàs alguna de les primeres opcions, l'alumnat es decantà per Josep Miquel Arenas 'Valtònyc', per la proximitat personal d'algun d'ells. Els responsables docents acceptaren la proposta perquè es considerà que l'elecció responia a criteris noticiables, i que estava justificat des d'un punt de vista periodístic la publicació de l'entrevista, com ho demostra el fet que ha estat entrevistat pels principals mitjans de comunicació de l'illa.

3. Així doncs, els alumnes feren l'entrevista (en cap cas fou una xerrada, conferència o qualsevol altra activitat que s'ha filtrat als mitjans) amb preguntes preparades per ells mateixos i supervisades per l'equip docent. Aquesta entrevista es va realitzar a la biblioteca del centre, i no dins una aula, i fou presenciada pels alumnes que elaboren la revista acompanyats pel professorat.

Per acabar, volem fer palesa la nostra estupefacció i sorpresa per tota la polèmica generada. Com a col·lectiu docent agrairíem que es mostràs la mateixa atenció quan denunciam les mancances de tot tipus que patim i que pateixen els nostres alumnes en el dia a dia en els centres. Bona part de la vida i l'activitat del centre apareix en el nostre perfil social, i qualsevol persona interessada podrà veure que el nostre és un centre que fa propostes en positiu, i sempre amb l'objectiu de la formació integral dels nostres alumnes.

Assemblea de docents de l'IES Santa Margalida

Santa Margalida, 29 de març del 2017