dijous, 30 octubre de 2014

NOU PROGRAMA DE TAULA EDUCATIVA


Al programa d'avui hem tractat a fons les fumigacions aèries amb Dimilín a les escoles de Costitx i Bunyola, hem parlat amb Maria Lluïsa Quetgles, representant de l'AMIPA de Bunyola per a què ens explicàs l'impacte d'aquest producte tòxic sobre la població escolar.

Hem tingut com a convidada al programa Margalida Rosselló, orientadora de l'IES Juníper Serra, per fer una valoració de la LOMQE.

A l'apunt, Pere Carrió destaca que l'abandonament del TIL ha permès als centres retornar a la normalitat.

A la radionovel·la d'avui Marcel Frog ha investigat les subvencions de la Conselleria a les escoles segregadores de l'Opus situades al Parc Bit.

El resum de premsa ha destacat que la repressió continua per als activistes socials i també ha valorat la milionada d'euros que l'administració educativa s'ha estalviat amb els dies de vaga.

dilluns, 27 octubre de 2014

L'ASSEMBLEA PRESENTA UNA NOVA DEMANDA CONTRA EL TIL: NO ERA NI URGENT NI NECESSARI

L'Assemblea abunda en arguments per demanar la nul·litat de l'ordre de 9 de maig que desplegava el TIL. El Govern no ha sabut justificar la urgència d'aplicar el Decret TIL. Vulnera l'autonomia de centres i el dret d'igualtat dels alumnes. No es pot imposar l'anglès en matèries no lingüístiques. No es va fer un estudi d'impacte econòmic i organitzatiu vàlid.

L'Assemblea de Docents ha presentat una demanda de nul·litat contra l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. I ho ha fet amb un decàleg de motius que van des de la vulneració de preceptes de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització fins a la legislació educativa que regula el funcionament de centre i que deixa ben clar que els professors tenen el dret a participar i a aprovar els projectes educatius.

És important destacar, de la demanda, que aquest TIL va ser aprovat per la via extraordinària d'urgència, i aquestes presses no han estat gens justificades. El passat curs 2013-14 s'inicià el setembre amb la imposició d'un decret que s'emparava en la 'urgència', però el mateix Govern no hi va actuar. Així, el primer document data de dia 31 de gener, quan ja havien passat cinc mesos del curs. A més, el termini per presentar els nous projectes TIL abans del quinze d'abril es va endarrerir dos mesos per culpa de la Conselleria mateixa. Podeu visualitzar la demanda feta per l'associació "DOCENTS PER LA DEMOCRÀCIA" aquí.

Destaca, el recurs, que el TIL no comptava amb el consens ni l'acceptació de la comunitat educativa. I, a més, que l'Administració ha fet tot aquest temps cas omís a les propostes i indicacions que se li han formulat en aquest sentit. Per si fos poc, també ha desoït els informes interns que assenyalen deficiències importants en el procés d'imposició de la norma TIL. Per exemple, no s'ha respectat el termini de quatre anys d'utilització d'un mateix llibre per curs i assignatura. O bé, quant a la famosa metodologia AICLE, no és normativa i de cap de les maneres no es pot imposar com a mètode d'ensenyament.

De fet, el Govern tampoc no va fer cas al Consell Escolar de les Illes Balears que recomanava “dotar els centres educatius dels recursos educatius suficients per dur endavant el tractament integrat de llengües i que aquests estiguin regulats clarament amb mecanismes establerts”. Alhora també advertia “que l’equilibri lingüístic no sempre s’aconsegueix amb la mera distribució aritmètica de les hores impartides en una o altra llengua oficials, essent aquest un àmbit d’exercici de l’autonomia pedagògica de cada centre”.

Tampoc no es va presentar l'estudi d'impacte econòmic que tendria l'aplicació del TIL a tots els nivells. Enlloc no s’hi avaluava el cost econòmic de la reorganització dels centres docents per implementar els nous projectes lingüístics ni el cost per a l’Administració que les noves necessitats de professorat amb acreditació de coneixements de llengua anglesa implicava. Per a un sol curs preveien -sense explicar d'on sortien les dades- 4,2 M d'€.

Per tot això, a parer de l'Assemblea, amb la imposició del TIL :

  1. S'ha vulnerat la Constitució (art. 27) en no complir-se el dret dels agents implicats en l'educació a participar del procés de decisió. I tampoc en el dret dels professors, pares i alumnes d'intervenir en el control dels centres.
  2. Vulneració del principi d'igualtat dels alumnes (art. 14), tant d'accés al coneixement -es redueixen continguts- com d'accés a la informació bàsica -la majoria no té un nivell per assolir el mínim de coneixements.
  3. Vulneració de l'Estatut d'Autonomia quan deixa de banda el deure d'impulsar de vetlar per la protecció i defensa de la identitat del poble de les Illes Balears (art. 18.3).
  4. Vulneració de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.
  5. S’està modificant de forma substancial i radical el sistema educatiu balear sense cap cobertura legal i vulnerant aspectes fonamentals del marc d’ordenació de les llengües oficials que configuren l’Estatut d’Autonomia i la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.
  6. Vulneració de la Llei Orgànica 2/2006, d’Educació. En aquest sentit, l'article 119.2 estableix que “El professorat participarà també en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al Claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professors i professores que imparteixin classe en el mateix curs”. Pel que fa al principi d’autonomia dels centres l’article 120 disposa que: «1. Els centres disposaran d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió (...). 2. Els centres docents disposaran d'autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu.»
  7. Vulneració dels Decrets 119/2002 i 120/2002. Article 58. Autonomia pedagògica dels centres «Els centres disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen els reglaments d’organització i funcionament, els projectes lingüístics, i altres projectes i plans específics(...)». ROC de Secundària: Article 67. Autonomia pedagògica dels instituts . «Els instituts disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen els reglaments d’organització i funcionament, els projectes lingüístics, i altres projectes i plans específics que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura, com també els projectes curriculars.»
  8. Manca d'habilitació legal i de raó d'existir de l'Ordre a causa de la declaració de nul·litat del Decret 15/2013.
  9. Vulneració del procediment administratiu establert per a l’elaboració de la disposició recorreguda.s’ha vulnerat l’article 43.4, per tal com no s’ha justificat adequadament la tramitació per via d’urgència. s’ha vulnerat l’establert a l’article 42.2 de la Llei 4/2001, que exigeix que s’ha de justificar “l’adequació de les mesures proposades als fins perseguits”. També s'ha incomplit la incorporació a la tramitació de la disposició d’un estudi econòmic del cost i del finançament que comporta la nova regulació, que l'administració quantificava en 4,2 M d'€ per al 2014-15.
  10. L’obligatorietat d’ús de l’anglès com a llengua vehicular de determinades matèries no lingüístiques vulnera la legislació vigent i la interpretació que en fa la jurisprudència.

Per un altre costat, la principals al·legacions presentades també contra el Decret TIL de les entitats representatives del món educatiu (Cooperatives d’Ensenyament de les Illes Balears, ANPE, USO, FSIE, Escola Catòlica, ADESMA, STEI) són les següents:

- El TIL hauria de ser voluntari i s'ha de respectar l'autonomia de centre.

- El calendari d'aplicació és absolutament inviable. Ha de ser més flexible i perllongat en el temps.

- Hi ha d'haver un pla de formació de professorat realista. En aquests moments no hi ha la preparació necessària.

- L'aplicació del TIL no està consensuada i, per això, generarà més conflictes en el món educatiu.

- Se supedita l'educació a l'adquisició d'una llengua estrangera com a vehicular. Això suposarà rebaixar continguts.

- Es vulnera el deure legal de protegir i garantir el coneixement i ús de la llengua pròpia de la comunitat.

- Es vulnera el principi d'igualtat, ja que no té les mateixes oportunitats un alumne amb bon nivell d'anglès que un altre amb escàs domini d'aquesta llengua.

- El TIL provocarà fracàs escolar.

- Els centres privats perden el dret de definir el propi projecte educatiu, reconegut per llei.

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 20-26 d’octubre)


"No n´hi ha en tot el món/ de més eixerida i llesta:/ quantes n´hi ha que fan festa/ per les Verges i no ho són!"…
No, no és un tribut a na Nuri a pesar que, si fos més eixerida ja tendria la gent de la seva part i, si fos llesta, no hauria incorregut en tot aquest seguit de mentides, dobles jocs hipòcrites i despropòsits que ara vos recordarem.

En primer lloc, na Nuri no considera urgent reunir-se amb l’Assemblea de Docents i, en segon, una setmana més tard torna enrere les primeres negociacions de la mesa: “A la Mesa Sectorial d'Educació d'aquest dimecres la consellera d'Educació, Núria Riera, s'ha fet enrera i ha tret del document de millores de les condicions laborals els 250 docents addicionals que s'havien promès pel pròxim curs.”. I ara, què passa? Que teniu les mans lligades amb una corda, no, millor dit, amb una maroma i no podeu negociar a l’ampla??? No va bé, la cosa, comences a desprestigiar-te i no encara no has aterrat al despatx que ja et ve gros??? Ui,ui,ui...

Bé, no hi va la cosa, perquè aquest divendres vàrem haver de sortir al pas i explicar a la població aquest sense sentit que tornau a tenir armat. Hem hagut de dir el net de totes aquestes barbaritats: hem explicat, al públic, que ens heu telefonat una sola vegada i que mai no heu concretat cap cita, ni en persona (cosa que no esperam, tampoc no som tan importants), ni a través del teu equip de feina, Riera.

Hem hagut d’esclarir, també, que la convocatòria de vaga és real i formalment correcta i que, per tant, ens podem posar de vaga en considerar-ho necessari en un procés on encara queden per negociar 8 punts, ara que el Govern ha certificat la mort del TIL al BOIB. Un punt ja està enllestit. Anem per feines!!

Efectivament, queda molta tela per descosir, tornar embastar i refer un uniforme que cau a bocins perquè el patró està fet amb els peus, amb les presses de qui no sap, ni li interessa l’educació... Noms?? Que no han sortit ja tots? Que encara hi haurem d’afegir el teu, Núria Riera?? Tenim 155 centres que ja s’hi han posat

Setmana rera setmana, en aquesta secció et recordam com estam de fotuts i banyuts, en el tema educació i et donam pistes per solventar. Venga, va... “és tòxic i vàreu prometre eliminar-lo”, “hi ha escoles i instituts que encara en tenen i és un element cancerígen segons l’OMS”. Què és??? L’ AMIANT. Siiiiiii. Idò per què t’ho han de recordar els pares amb un vídeo que pots consultar en voler clicant, aquí, al link?. Espera, espera, n’hi ha més. “també és tòxic, serveix per eliminar cuques de pins i, si flites en hores d’escola, intoxica els nins” Què és??? Les FUMIGACIONS EN TEMPS D’ESCOLA AMB NINS DEDINS. Uroooooooooooooooooooo. Que ja t’hi has interessat? Que has demanat com estan els infants amb vòmits? Que ja saps si n’hi ha qualcun que tengui al·lèrgia als químics i estigui fotut,fotut???.

Pensaves que havíem acabat amb els despropòsits, noo. Ja saps que no, que no dónes a l’abast (ni hi donaràs perquè la teva funció només és la de passar el temps fins que t’aconsolin, bé perquè et defenestrin, bé perquè t’ofereixin el consol que cerques) i que temes tan urgents com netejar i fer transparent l’exercici democràtic de l’adjudicació d’interins i de la llista prèvia t’és un món!!! Ooohhhhh, probissonaaaaaa. Com t’ho has de fer per explicar a la societat que vàreu mal engirgolar les habilitacions de professorat d’humanitats amb B2 –o nivells superiors-, que els vàreu fer fora de la llista i ara l’heu haguda de tornar a obrir per a externs??? Què fareu davant el contenciós que, per aquest motiu, interposaran CCOO i l’STEI?? Nosaltres vos ho direm: gastar els doblers públics de tothom en processos judicials que, estàveu ben avisats pels propis sindicats i docents, que així no era correcte. Però vosaltres, com sempre, ben macetes, sords i ben sords...

Públic de Les Illes, recordau que la nostra Conselleria d’Educació gasta inútilment els doblers de la comunitat en contenciosos que s’haurien pogut evitar des del principi, aplicant el seny de les persones que hi fan feina de primera mà, això és els docents, a qui, curiosament, no té temps de rebre... Home, entenem que els pares i les mares són el més important, per això nosaltres sempre els hem tengut al costat i, per això, vàrem ser 100.000 i no 150 al carrer. Ho captes Nuri???

No hem acabat encara, ja ens agradaria...”qui és aquell sector de l’educació on tot va bé i no hi ha problemes??” una pista... se sembla a l’expressió “concentració” de problemes...Siiiiiiiiiiii, l’educació CONCERTADA. Que no llegeixes els diaris?? Si fins i tot hi haurà comiat a l’estil americà!! A, que fa modern, dius?? No ho creguis...

Nosaltres ja t’hem avisat: treu el pressupost i comença a triar bones teles i bons fils perquè, si no, no podràs repuntar... que ja t’ho han dit els sindicats, que convé llevar el Decret de Retalls de 2012. Que no ho veus que ja no som a la postguerra i que ja no apedaçam la roba??? Estam en crisi però l’educació no es retalla, és el futur de la societat.

Perdona, al final, que vos heu llevat els xofers particulars i els cotxes oficials? I, ara..d’això..que no ens en recordam, però, quants de polítics han quedat retallats, és a dir, han botit fora, com els 2500 professors que ja no tenen feina? On són? Que ens podies fer arribar una llista completa amb noms, llinatges i càrrecs reduïts per la crisi? Ho dic perquè els nostres mestres i profes en tenen, de nom i llinatges i surten a llistes, que no acaben de ser transparents. Bé, tu diràs, t’esperam com a aigua de maig o de novembre!!

Per si no ho sabies, o no t’ho han informat: " La regidora del PP de Valldemossa, Ana Redondo, presentà la seva dimissió com a membre del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) el passat mes de juliol, si bé no ha transcendit fins ara, arran de tots els canvis que s'han produït amb la nova consellera d'Educació. Redondo hauria deixat el càrrec per motius “personals i laborals”.

Redondo ocupava des del passat 17 de desembre el càrrec al CEIB en tant que “personalitats de reconegut prestigi”. Aquestes places estan reservades perquè estudiosos de l'àmbit educatiu hi puguin tenir cabuda. Redondo, amb estudis de Dret i com a responsable en educació del PP de Valldemossa, havia estat la persona escollida. Entrà a formar de la institució, en substitució de Gabriel Timoner, professor i exdirector de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar”.

Au, una altra que ho deixa per motius personals i laborals. Res, una entesa més en educació que abandona. No, perdona “una personalitat de reconegut prestigi” (a ca seva la coneixen) t’ha abandonat, com el desodorant. Vés alerta, que no comencin a fer-te oloreta les aixelles perquè entre la suor que et deu entrar en comprovar que tot està cap baix-cul alt i que tothom te la podrà notar, gràcies als mitjans de comunicació, que airegen les notícies.. idò, el darrer consell d’avui: no tapis els problemes i una bona rentada amb aigua i sabó. No deixis que t’empastifin...

ES COMPLEIX UN ANY DEL CONCERT A L’AUDITÒRIUM DELS MÚSICS DE LA SIMFÒNICA EN SOLIDARITAT AMB L’ASSEMBLEA DE DOCENTS

Avui dilluns dia 27 es compleix un any del concert solidari promogut i organitzat per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que es celebrà a l’Auditórium a càrrec dels Mestres Músics de la Simfònica de les Illes Balears a benefici de la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents, i que comptà amb la col·laboració de la Plataforma CRIDA, FAPA Mallorca i la direcció de l’Auditòrium.

Aquesta iniciativa s’emmarcà en la reivindicació constant i el compromís ferm de la nostra entitat en defensa de la Cultura i d’una Educació pública, igualitària i de qualitat.

L’acte presentant pel periodista Joan Carles Palos i dirigit pel Mestre Músic Agustí Aguiló, fou un èxit de convocatòria i de complicitat del públic assistent que recolzà incondicionalment als Músics davant les pressions i amenaces que reberen fins als darrers moments abans del concert perquè aquest no se celebres.

La resposta massiva dels ciutadans i ciutadanes que, una vegada més, volgueren expressar el rebuig a una manera de governar impositiva, arrogant i amb total absència de diàleg, significà, si més no, la primera derrota política del gabinet de la Conselleria d’Educació i en particular del seu secretari autonòmic Guillem Estarelles, que fracassà estrepitosament en els seus intents per anul·lar el concert. Docents, Músics, Pares i Mares i Veïns fou un front difícil d’aturar per al govern Bauzá.

Els esdeveniments més recents amb les dimissions de la Consellera Camps i el seu home fort Guillem Estarelles, ens reafirma en la importància del treball i la lluita conjunta de la societat civil organitzada en la denúncia i la no acceptació d’aquelles formes de governar que es fan d’esquena a la ciutadania.

Un any després la Federació ha convocat als representants dels principals col·lectius implicats, Músics i Docents, per commemorar el que fou un dels més emotius i multitudinaris actes viscuts a l’Auditòrium als darrers termps, i que serví per donar un gran impuls a les necessàries i constants reivindicacions en defensa de drets irrenunciables com l’Educació i la Cultura.

                 
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE PALMA

NOVA ASSEMBLEA DE DOCENTS DIJOUS 30 D'OCTUBRE A LES 17:30 A L'IES MARRATXÍ

Estimats companys i companyes,        

convocam una nova Assemblea General de Docents de Mallorca per al proper dijous 30 d'octubre a les 17,30h a IES Marratxí.


Ordre del dia:

1-Informe comitè de vaga i comissions
2-Pacte per l'educació
3-Possibles tancades/assemblees en els centres novembre
4-Debat sobre el nou escenari del conflicte
5-Vídeo Happy
6-Torn obert de paraula

Abans de començar l'assemblea les encausades per entrar a la Conselleria seran amb nosaltres per vendre bons de suport a 3 euros, ja que ara mateix estan recorrent en els tribunals la seva condemna, que ja sabeu que ascendia a més de trenta mil euros.

Ja sabeu que si estau interessats en que s'inclogui qualque tema més al l'ordre del dia ens heu d'enviar la proposta per escrit, degudament argumentada i amb tot la informació pertinent abans de dimecres dematí.

Vos animam a assistir a aquesta nova assemblea, la primera que celebrarem dins el nou escenari sense TIL, però amb molts de temes del conflicte sense resoldre encara.

Aquí trobareu un argumentari contra la Lomqe, per a que no quedi ningú sense informar sobre la nova llei que ja s'està implantant enguany a primària i que l'any que ve arribarà a secundària.

Salut i força

Comitè de Vaga

diumenge, 26 octubre de 2014

DOCÈNCIA BALEAR TOUR ARRIBA A MARRATXÍ EL 7 I 8 DE NOVEMBRE

Continua el  recorregut del Docència Balerar Tour, que aquesta vegada s'atura a Marratxí amb un seguit d'activitats que no us podeu perdre.

Divendres 7 a l'IES Marratxí a partir de les 18:45h 

Començaran les activitats amb la presentació del vídeo HAPPY VERD, després es projectarà el documental "Las maestras de la República". I tot seguit en Pere Carrió Villalonga farà una xarrada sobre "El progrés de l'educació a Mallorca fins a la II República" i per acabar, el DEBAT. Paral·lelament s'oferiaran activitats per infants on es projectaran les pel·lícules " Gru, el meu dolent preferit" i "La ladrona de libros". 
Finalitzarà la trobada amb un sopar solidari.

Dissabte 8 al CEIP Blanquerna del Pont d'Inca a partir de les 17:45h

Per començar es tornarà a visualitzar el vídeo HAPPY VERD abans de que el sociòleg Joan Melià inici la sèrie xerrades, on també participaran el vicepresident d'ADESMA Toni Quintana, la representant de la FAPA Mallorca Cristina Conti, Margalida Rosselló de CRIDA i Gillem Barceló de l'Assemblea de Docents. Seguit del DEBAT. Els més petits podran gaudir també del dia participant en diversos tallers i activitats.

Per finalitzar el pas del tour per Marratxí, hi haurà un altre sopar solidari amb bautcada, novament la projecció del HAPPY VERD i ballada popular.

Vine i participa!! 





dissabte, 25 octubre de 2014

EL TIL JA HA ACABAT LA LEGISLATURA

155 centres ja han comunicat a l'Assemblea la recuperació dels projectes lingüístics anteriors al TIL. La retirada de l'ordre d'aprovació massiva del TIL de 28 de juliol, una nova victòria de l'Assemblea. El TSJB certifica que mantenir el TIL pot suposar un greuge.

La recuperació dels projectes lingüístics anteriors al TIL ha esdevingut un gest de de dignitat i la reivindicació de l'autonomia dels centres per adaptar-se al seu entorn. Per això, des de l'Assemblea publicam el llistat de 155 centres que ja han dit adéu al TIL. Aquestes dades, juntament amb les que ha publicat l'associació de directors FADESIB demostren tant la voluntat dels centres de decidir els projectes educatius amb flexibilitat, com també una denúncia a la tergiversació de la realitat que s'ha pretès fer des del Govern quant a l'extinció d'un TIL que ha acabat ja la legislatura i serà, definitivament, història.

Quant als nous projectes lingüístics s'ha de destacar que es fan de manera consensuada amb la comunitat educativa i malda per aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa cada centre. Així, en molts casos s'ha reforçat l'àrea lingüística d'anglès. El que destaca, a més, és la voluntat majoritària de recuperar les seccions europees com a mètode d'impuls de l'aprenentatge en anglès.

Per la seva banda, els directors de Secundària constaten que el 81% dels centres no tenia aprovat el TIL abans de la triple sentència judicial del passat 23 de setembre. Aquesta informació posa en evidència les dades que presentà als tribunals el Govern, de 276 centres que sí que el tenien aprovat. (L'estudi el podreu trobar aquí també).

La retirada de l'ordre que aprovava "per decret" els projectes TIL dels centres per part del Govern (28 de juliol) és una victòria en concret de l'Assemblea de Docents, que impugnà l'ordre el passat 1 de setembre i que ha estat reconeguda -per silenci administratiu-. Ara, el Govern admet que no s'ha seguit amb el procediment adequat. En aquest sentit, s'ha de destacar que és aquesta ordre 'il·legal' que aconseguia la xifra de 276 centres amb el TIL aprovat segons les dades del Govern.

L'imperi del seny s'ha estès amb una nova resolució judicial en què el TSJB confirma la suspensió cautelar del TIL. Ja no hi val l'interès general ni la urgència, sinó el sentit comú. El tribunal posa per davant els greuges que podria suposar aplicar un decret declarat nul per la justícia, que no els minses arguments del Govern. Per això sembla que tots, excepte el Govern, remam en la mateixa direcció.

Les mentides no aguanten una hemeroteca.

Els següents centres ja han acordat enterrar el TIL i han decidit aplicar un projecte lingüístic propi.
109 CEIP: Sant Bartomeu (Alaró), Pare Bartomeu Pou (Algaida), Mare de Déu de la Consolació (Alqueria Blanca), Es Vinyet (Andratx), Son Verí (s' Arenal), Ariany, Na Caragol (Artà), Robines, Binissalem (Binissalem), Els Molins(Búger), Mestre Colom (Bunyola), Ses Quarterades, Puig de sa Ginesta, Cas Saboners, Son Ferrer, Ses Rotes Velles (Calvià), Joan Veny i Clar (Campos), Vora Mar (Can Picafort), Margalida Florit, Pere Casanoves(Ciutadella), Bartomeu Ordines (Consell), Nadal Campaner Arrom (Costitx), Sa Bodega, Can Misses (Eivissa), Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca), Gabriel Comes i Ribes (Esporles), Inspector Joan Capó (Felanitx), Sant Ferran de ses Roques (Formentera), Talaiot (S' Illot), Miquel Duran i Saurina, Llevant, Ponent (Inca), Antònia Alzina (Lloret), Es Puig (Lloseta), Duran-Estrany (Llubí), Jaume III, s'Algar, Badies (Llucmajor), Es Canyar, Simó Ballester, EEI Sa Graduada, Jaume Vidal, Molí d'en Xema, EEI Sa Torre (Manacor), Montaura (Mancor de la Vall), Mare de Déu del Carme, Sa Graduada (Maó), Maria de la Salut, Joan Mas i Verd (Montuïri), Guillem Ballester i Cerdó (Muro), Rafal Vell, Marian Aguiló, Son Anglada, Rafal Nou, Aina Moll, Son Oliva, Camilo José Cela, Gabriel Vallseca, Escola Graduada, Es Pont, EEI Paula Torres, CP de Pràctiques, Santa Catalina, Felip Bauçà, Son Canals, La Soledat, Màxim Alomar Josà (Palma), Gaspar Sabater (Palmanyola), Juníper Serra (Petra), Miquel Costa i Llobera, Joan Mas (Pollença), Ses Cases Noves (Pont d'Inca), Escola Nova (Porreres), Norai (Port d'Alcúdia), Miquel Capllonch (Port Pollença), s' Algar (Portocolom), Ses Comes, Mitjà de Mar (Porto Cristo), Miquel Costa i Llobera (Pòrtol), Puig de na Fàtima (Puigpunyent), Vialfàs, Son Basca (Sa Pobla), Es Vedrà (Sant Agustí, Eivissa),Sant Rafel, Vara de Rei (Sant Antoni de Portmany, Eivissa), Mestre Lluís Andreu (Sant Francesc Xavier de Formentera), Son Juny (Sant Joan), Balansat (Sant Joan de Llabritja, Eivissa), Sant Jordi (Mallorca), Sant Jordi (Sant Josep, Eivissa), Mestre Guillem Galmès (Sant Llorenç), Venda d'Arabí (Santa Eulària, Eivissa), Melcior Rosselló i Simonet (Santa Maria), Eleonor Bosch (Santa Margalida), Blai Bonet (Santanyí), Es Putxet (Selva), Colònia de Sant Jordi (Ses Salines), Rodamilans (Sineu), Es Puig (Sòller), Son Ferriol, Valldemossa, Es Cremat (Vilafranca), Coŀlegi Sant Salvador (Artà), Coŀlegi Sant Francesc d'Assís (Manacor), Coŀlegi CIDE, Coŀlegi Pedro Poveda, Coŀlegi Mata de Jonc, Coŀlegi Pius XII, Col.legi Sant Josep Obrer (Palma).
46 IES: Alcúdia, Baltasar Porcel (Andratx), Llorenç Garcias i Font (Artà), Binissalem, Son Ferrer (Calvià), Damià Huguet (Campos), La Ribera (Can Pastilla), M A Cardona (Ciutadella), Algarb, Josep Font i Trias (Esporles), Felanitx, Marc Ferrer (Formentera), Berenguer d'Anoia, Pau Casesnoves (Inca), Llucmajor, Manacor, Mossèn Alcover (Manacor), Cap de Llevant, Joan Ramis (Maó), Marratxí, Sant Marçal (Marratxí), Albuhaira (Muro), Antoni Maura, Madina Mayurqa, Son Pacs, Ramon Llull, Juníper Serra, Josep Maria Llompart, Emili Darder, Francesc de Borja Moll, CTEIB, Politècnic, Aurora Picornell, Josep Sureda i Blanes (Palma), Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Porreres, Clara Hammerl (Port de Pollença), Porto Cristo, Can Peu Blanc (Sa Pobla), Quartó de Portmany (Sant Antoni, Eivissa), Sant Agustí (Sant Josep, Eivissa), Es Xarc (Santa Eulària, Eivissa), Santa Margalida, Santanyí, Sineu, Guillem Colom Casesnovas (Sóller). Ara ja són 155 centres.

Podeu consultar l'informe de FADESIB sobre la situació dels projectes lingüístics als centres públics de secundària de les Illes Balears aquí.