divendres, 13 de gener de 2017

Vuit propostes pel 2017

L’Assemblea de docents adreça al Govern vuit propostes educatives per al 2017. En moltes cultures es considera el 8 com un llaç d’unió entre dos mons.

Els responsables polítics sovint viuen massa allunyats dels moviments socials i dels ciutadans que representen, per aquest motiu les nostres propostes són un crit d’atenció perquè el Govern abandoni el camí de l’autocomplaença i l'aïllament , explori les vies de diàleg i escolti la comunitat educativa.


1. SOM COMUNITAT EDUCATIVA

L’Assemblea de Docents forma part de la comunitat educativa i juntament amb la resta d’organitzacions, se l’ha d’escoltar i ha de participar de les decisions i estar plenament integrada dins de la normalitat política.

Constatam que el Govern ha creat un buit inexplicable de diàleg amb l’Assemblea de docents que no es correspon ni amb els responsables dels partits polítics abans de les eleccions, ni amb el tarannà d’un Govern d’esquerres, ni amb el paper clau que va jugar l’Assemblea durant la legislatura anterior, del PP. Recordam al Govern que el moviment dels docents va ser el taló d'Aquil·les de José R. Bauçà i el catalitzador del canvi de panorama polític a les illes.

Som comunitat educativa i volem participar perquè creim que és necessari un canvi de paradigma en la forma de fer política i que no s’ha de continuar dissenyant unilateralment el futur del nostre sistema educatiu.

L’elaboració dels currículums Lomce, el decret de llengües, els pressupostos del 2016 i del 2017, i el pla d’infraestructures educatives, són alguns exemples que aquest canvi no s’ha produït. El Govern no pot fer el sord a les demandes de l’Assemblea ni de «tota» la comunitat educativa i interpretar-es com a interferències en lloc d’aprofitar-les per incorporar-les enriquint la seva acció.


2. COMPROMÍS SOBRE RÀTIOS


Instam la Conselleria d’Educació a acabar amb la sobresaturació a les aules.

No es poden superar les ràtios legalment permeses a cada nivell i s’han de dedicar immediatament recursos als centres i als grups que ho necessitin, els quals són ben coneguts tant per nosaltres, com per l’administració educativa. No es pot amagar aquesta realitat amb l’artifici de les xifres mitjanes.

Els responsables d’educació saben que per garantir l’atenció als alumnes és necessari anar més enllà dels màxims legals. Per això es varen comprometre per al curs 2018-2019 que tots els grups d’infantil no superarien els 20 alumnes. El compromís per al curs 2016-2017 amb els alumnes de 4t , no s’està complint.

Molts de centres educatius de les Illes Balears es troben sobresaturats, aquest fet dificulta que els alumnes rebin l’atenció que necessiten. L’origen del problema el trobam en les retallades catastròfiques en els pressupostos educatius que s’iniciaren el 2011 i a l’increment en molts de grups de totes les etapes educatives del 20% d’alumnes per aula, permès per l’anomenat «decret de mesures urgents del 2012»

A aquesta situació de partida desfavorable s’afegeix l’increment de la població escolar, especialment durant aquest curs 2016-2017, i la manca d’aules. Tot plegat fa que ens trobem davant una situació crítica en qüestió de ràtios, que requereix de polítiques decidides i de la dotació de recursos necessaris per revertir-la.

L’increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, no ve acompanyat d’un augment proporcional de recursos. Aquest fet, que també ja ha estat denunciat per l’Assemblea de Docents, requereix una solució urgent, que passa tant per un augment de recursos com per recuperar un nombre màxim per aula,

L’Assemblea de Docents ha denunciat reiteradament que no s’estan prenent aquestes mesures que el Govern aplica polítiques tèbies i continuistes. D’aquesta manera s’allarga una situació que els escolars, les famílies i els docents arrosseguen des de fa massa temps.


3. VETLLAR PER L’ÚS DEL CATALÀ

Els docents exigim de l’administració educativa que compleixi amb la responsabilitat de vetllar per l’ús del català als centres educatius, per evitar el retrocés que s’està produint en la utilització de la llengua catalana.


Demanam una millora dels recursos dedicats a l’acolliment lingüístic dels alumnes nouvinguts, com és ara la recuperació i dotació dels programes de PALIC. Les sessions d’acolliment han d’estar reflectides específicament en les quotes dels centres i els docents dedicats a l’acolliment han de tenir capacitació i formació en estratègies per l’aprenentatge d’una segona llengua. Consideram fonamental que aquesta formació es pugui assolir dins dels estudis de magisteri i filologies.

Demanam que torni a funcionar el Servei d’ensenyament del català per donar suport i assessorament als centres que ho requereixin, per aprofundir en l’estudi de les necessitats lingüístiques i com a eix vertebrador de la coordinació de les comissions de normalització lingüística dels centres.

Demanam que inspecció educativa vetlli per tal que en els centres es compleixin els projectes lingüístics.

Lamentam que en el canvi del sistema de gestió de correu de la Conselleria d’Educació i Universitat els gestors no hagin incorporat el domini lingüístic .cat, que hauria pogut reforçar el suport del govern en la normalització i presència institucional de la Llengua Catalana.


4. TRANSPARÈNCIA

Volem que l’avanç en la política de transparència que s’ha duit a terme en alguns àmbits de la gestió d’aquest Govern, com a l’adjudicació pública i telemàtica de les places de funcionari interí, s'estengui i abasti tots els àmbits de la gestió educativa. La transparència genera confiança.

Les ràtios per centre i per grups no poden ser informació reservada o oculta, han d’estar publicades i ser accessibles a tothom.

S’ha de conèixer la distribució dels recursos econòmics i personals per centres. Els Consells escolars dels centres han de saber la situació de quotes de professorat de la resta de centres de les Illes Balears.

S’han de conèixer els resultats del procés d’escolarització per saber per exemple les xifres dels alumnes que no aconsegueixen plaça a FP o els alumnes que es queden pendents a les llistes d’espera per aconseguir plaça a un institut.


5. FORMACIÓ DELS DOCENTS

Des de l’Assemblea apostam per augmentar recursos de formació de qualitat pels docents.

El pla de formació dels docents es demostra insuficient, les demandes dels professionals que es volen formar superen l’oferta i a més, es dificulta la formació dels interins que canvien sovint de centre i dels substituts. Falta oferta, tant dins dels centres, com als centres de professors.

Si el docent arriba a un centre on no hi ha projectes de formació, per falta d’iniciatives conjuntes o de recursos, es queda amb poques possibilitats per accedir a una plaça en un altre centre, per aquest motiu no es pot reduir la oferta formativa individualitzada dels Centres del professorat.


6. COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTSUna vegada recollides més de 1400 signatures entre els professionals de totes les especialitats, esperam que el Parlament de les Illes Balears faci el reconeixement públic de la professió docent i es dugui a terme la creació del Col·legi de Docents, una iniciativa que neix en el si de l’Assemblea de Docents i que és impulsada pel nostre moviment per vetllar pel nostre prestigi professional, salvaguardar la independència i participar en els òrgans assessors i consultius de l’administració educativa.


7. PACTE POLÍTIC PER L’EDUCACIÓ
El Document per a un Pacte Educatiu de les Illes Balears, consensuat per la comunitat educativa el 25 d’abril del 2015, i que va ser assumit com a propi per part del Govern el 7 de març del 2016, ara mateix es troba en fase de tràmit al Consell Escolar de les Illes Balears per tal de que pugui ser tramès al Parlament i esdevenir així un Pacte Social i Polític per l’Educació.

L’Assemblea de Docents, com a entitat activa en aquest exercici de participació i de consens, espera que es respecti el document i serveixi com a fonament de les polítiques educatives del Govern de les Illes Balears.

El Pacte Educatiu de les Illes Balears s’ha de defensar com a eina per superar la imposició del nyap de la Lomce.


8. PRESSUPOST

Exigim que el Govern asseguri que les Illes Balears destinin un % del PIB a educació que sigui com la mitjana de la resta de l’Estat. Correspon al Govern prioritzar les inversions en educació, tal i com es comprometeren amb els ciutadans i pressionar l’Estat per aconseguir els recursos necessaris per assolir aquest objectiu i la capacitat per gestionar-los.

Expressam per enèsima vegada la nostra decepció pels pressupostos educatius del 2017, que no han arribat als 1000 milions d’euros, xifra considerada mínima per invertir la tendència que ens situa molt per davall de la mitjana del PIB estatal. Aquesta demanda és compartida per altres col·lectius de la comunitat educativa, com el CEIB, La JPDNU, FAPA i Illes per un pacte.

No és la primera vegada que reivindicam la falta d’inversió en educació.

Quan el Govern va presentar els pressuposts del 2016, des de L'Assemblea de Docents vàrem manifestar de manera contundent que no revertien ni de prop les retallades greus sofertes als darrers anys a Educació i exigírem, que es dugués a terme un pla de xoc per pal·liar la situació precària de les infraestructures i les ràtios elevades. Aquesta demanada no atesa, va desembocar en la convocatòria de vaga per dia 15 de desembre de 2015 i de concentració dels docents davant del Parlament. Tant la vaga indefinida, com la manifestació es desconvocaren “in extremis” quan el Govern i els partits que li donen suport arribaren al compromís amb l'Assemblea de Docents, de dedicar el 30% de les millores de finançament que es produïssin durant el 2016 a Educació. Les desviacions produïdes en els pressupostos del 2016 posen en evidència la falta de previsió del Govern vers les necessitats urgents del nostre sistema educatiu i la dotació insuficient de recursos per a Educació als pressuposts del 2016. Constatam amb enuig l’incompliment del compromís amb els docents.

Per tot el que hem exposat instam el Govern que, aprofitant l’inici d’any, es proposi fer una política valenta i decidida en favor de l’educació, escoltant a la comunitat educativa per tal de sortir de l’estancament actual. Només així aconseguirem una educació digna, de qualitat i en català.

dimecres, 4 de gener de 2017

L'Assemblea de Docents amb els projectes d'innovació educativa

El projecte educatiu d'educació autodidacta del CEIP Talaiot

El Projecte Educatiu de Ceip Talaiot sorgeix arrel de petites i grosses situacions de colapse del Claustre davant les dificultats per donar respostes educatives als diferents problemes d’infants, famílies i mestres.

Els projectes educatius basats principalment en els aprenentatges de coneixements i memorització, (oblidant el creixement emocional) i l’exigència d’èxit social ens ha conduit cada vegada més a situacions de conflictes greus.

Davant d’aquesta situació de la nostra petita escola, hi ha al darrera tot el conflicte social actual, caracterizat a per la pèrdua de valors individuals i col·lectius, pels canvis socials, pels canvis de rols o models educatius que per la rapidesa dels mateixos canvis deixen de ser útils, etc.

Dins aquest marc de crisi social globalitzada, la nostra escola només és un petit reflexe del que està passant a aquest sistema global (no som ni un cas aïllat ni excepcional).


Davant aquests fets i després de constatar que la majoria dels infants no volen anar a l’escola i és una realitat que hi ha alts índex d'abandonament, en definitiva, veuen i viuen que l’escola no és un lloc on es promogui el goig per aprendre, d’aprendre amb alegria, d’aprendre a gaudir de les relacions, de l’amistat, del respecte, del plaer de compartir,…

Aquestes reflexions nostres, i d’altres de molt abans de nosaltres no ens desanimen; ben el contrari ens estimula a la recerca d’experiències educatives, de viatjar per conèixer experiències diferents a França, a Itàlia, visites a les escoles Waldorf de la nostra comunitat, visites a escoles Montessori, trobades en moltes escoles de la Comunitat Catalana (el Martinet, Congrés d’indians,...) Com també el seguiment de les escoles d’Equador i l'estudi dels llibres de Rebeca i Mauricio Wild entre d'altres.

Valorar aquestes experiències que tenen en comú la recerca d’un NOU PARADIGMA EDUCATIU,
ens atrevim a definir com a tret principal: la recerca de la FELICITAT, com la característica que ens fa més humans.

Immersos en aquest viatge; inicialment ens dóna la mà; Maria Montessori, i just després Jean Piaget; seguim de molt aprop les etapes evolutives que ell va definir. Després si hem d’elegir una escola, elegim el “Pesta” (escola a l' Equador de Mauricio i Rebeca Wild) i els seus llibres, dels quals ens inspirem.


Per tal de fer un resum, el bessó del treball de Ceip Talaiot, escola inspirada en els ambients dels Wild i en el canvi de rol del mestre, és: crear espais de maduresa, de maduració INDIVIDUAL (no col·lectiva), on els individus poden descobrir per sí mateixos (explorar, manipular els materials, experimentar, etc); sense imposició dels adults o d’altres infants (els adults es mantenen sempre que poden en un tercer pla).

Seguint el fil conductor dels Wild, feim formació a través d' Olga Arnedo, directora de l’escola CreaNova. Javier i Olga, fundadors de la Fundació Nec, ens aporten idees apassionants de la seva experiència en educació autodidacta a l’escola CreaNova a Sant Cugat des Vallès.

Resumint el Projecte Educatiu a educació infantil i a primària al Talaiot feiem incidència en els següents punts:
  • Creació d’ambients tranquils i relaxats que puguin satisfer les necessitats bàsiques dels infants. Els adults són responsables de la creació d’aquests ambients. Les famílies ens donen suport per la creació i manteniment d’aquests ambients. 
  • CIRCULACIÓ LLIURE per aquests ambients. 
  • L’aprenentatge és individual, sorgeix de la necessitat interna i condueix cap a una maduració autodidacta. RESPECTE als processos individuals dels infants. 
  • AUTORREGULACIÓ (en tots els moments del dia; l'infant tria que vol fer, on vol estar i amb qui vol estar, si te gana o no en té, etc).
  • L’ENTRADA LLIURE a aquests ambients esta lligada al desenvolupament de la responsabilitat per complir les NORMES I ELS LÍMITS a cada un dels espais. 

Per poder dur endavant el projecte, el Claustre s'ha i s'està formant en educació no directiva i la despesa de dita formació ha estat assumida per cada un dels mestres. L'escola necessita de mestres formats, renovar les instal·lacions per poder adaptar-les a les necessitats dels infants, necessita d'altres materials i recursos. Així, ens vàrem veure abocats a la necessitat de crear l’ Associació Innova Talaiot; una associació vinculada als mestres i famílies del Talaiot per tal que puguin cercar recursos per finançar el projecte del centre. D’aquesta manera van sorgint diferents activitats per tal de fer possible el somni. D'aquí neix el cicle de conferències, actualment el segon cicle de conferències (i d'altres activitats com venda de paperetes, jornades de treball per mestres i famílies, reunions pedagògiques, assessoraments entre iguals, etc...) d'aquesta manera es pot dotar econòmicament el projecte.

Al cicle de conferències hi participen ponents especialitzats en educació autodidacta, educació activa, especialistes en neurociència, especialistes en acompanyament respectuós... en definitiva, ponents vinculats al món educatiu, persones que aporten la visió i l’experiència de què un nou paradigma educatiu és possible. Dins aquest marc esperam que el primer ponent, Isra García, que és una bomba mediàtica pel seu positivisme, ens contagii del seu entusiasme i ens aporti idees per fer créixer aquest somni.

Les persones que assisteixin a les conferències d’alguna manera participaran en la creació d’aquest nou paradigma educatiu. Nosaltres així ho creiem, per això el títol del cicle de conferències: “Construint una nova mirada cap a l'infant”. També ens agrada dir la frase de Miquel Martí i Pol: “Tot està per fer i tot és possible”.

dimecres, 30 de novembre de 2016

L'Assemblea de Docents reclama a la Conselleria d'Educació més informació i rigor en la perfilació de les places ofertades en el procès d'adjudicació del personal docent interí

L'Assemblea de docents donam veu a les reclamacions del col·lectiu d'interins que demanen més informació en l'oferta de les les places a les adjudicacions i rigor en la correspondència d'aquestes amb les funcions que detalla la convocatòria.

Aquesta reclamació de les condicions en les adjudicacions d'interins permetria als aspirants conèixer les característiques específiques de les places i tenir la informació necessària per garantir l'èxit de la tria. Tenir la informació sobre la funció del treball proposat és la primera condició per garantir la satisfacció i la qualitat de la feina.

Quines són les reclamacions dels col·lectiu d'interins?

Pel que fa al perfil de les funcions:
Quan els docents interins seleccionam una de les funcions següents: Suport a l'Àrea de Ciències i Tecnologia (0590059), Suport a l'Àrea de Llengua i Ciències Socials (0590058) i Suport a l'Àrea Pràctica (0591026) ens podem trobar davant situacions professionals tant distintes com: fer suports de ciències a matemàtiques i biologia, fer àmbits a PMAR, fer FP bàsica, fer una especialitat en un grup ordinari, i molt sovint ens trobam davant una plaça mixta on hem d'afrontar alhora dues funcions diferents de les explicades abans. Aquest fet, fa que la docent hagi d'assumir matèries d'una especialitat diferent de la seva especialitat, i hagi de formar part de dos o tres departaments didàctics diferents (departament de les especialitats i departament d'orientació). Tot i que són funcions per les quals estam habilitats, són característiques a tenir en compte a l'hora de fer la tria.

Pel que fa als horaris:
Les places en horari de tarda i matí i tarda s'haurien d'especificar "sempre" i verificar que es corresponguin amb la realitat de la feina que es desenvoluparà al centre educatiu. Acceptar una plaça d'aquest tipus sense estar-ne assabentat/da amb anterioritat pot impossibilitar compaginar la vida professional i personal de la treballador. Per aquest motiu, una vegada realitzada la tria no pot quedar pendent de la organització del centre, sinó que s'ha d'haver previst abans.

Per tot l'exposat fins ara, demanam que tota aquesta informació específica aparegui en la convocatòria d'adjudicacions i que la Conselleria d'Educació vetli per l'acompliment de les característiques dels perfils que s'oferten per part dels centres.

dilluns, 7 de novembre de 2016

10 de novembre assemblea d'interins al CEIP Robines


Des de l'associació d'inerins afectats pel canvi en el criteri per l'ordenació als aspirants a funcionaris interins, ens sol·liciten una assemblea de docents interins per parlar d'aquest assumpte. Aixi, doncs, quedau convocats a l'assemblea del proper dijous 10 de novembre al CEIP Robines de Binissalem a les 17:30 hores, on es tractarà aquest i altres temes segons el següent ordre del dia:

  1. Ordenació de llistes (criteris: tutoritzacions, antiguetat, formació, experiència, nota expedient acadèmic)
  2. Tancament llistes tres anys.
  3. Oposicions (places, data, tipus, temari/lleis)

dilluns, 31 d’octubre de 2016

L'Assemblea de Docents exigeix al Govern que rectifiqui el projecte de pressupostos i augmenti la inversió per educació

El pressupost per a educació per al 2017 serà de 882,591 milions d’euros, xifra per davall del sol·licitat per la comunitat educativa i amb l’acord del Consell Escolar de les Illes Balears. El percentatge de despesa en educació balear està ancorat en un 3,0% del PIB des del 2012, molt per davall de la mitjana estatal i molt més llunyà de la mitjana europea. El projecte de pressupostos del 2017 necessita una rectificació urgent en la despesa en educació. Ens jugam el futur, i se'ns esgota el temps.

El passat divendres el govern de Balears va fer públic l'acord dels tres partits que garanteixen la governabilitat de la comunitat (PSIB, MES i Podem) per al projecte de pressupostos del 2017. La conselleria d'Educació i Universitat tendria unes despeses previstes de 882,591 milions d'euros, 65,377 més que el pressupost del 2016.

Aquesta quantitat queda molt per davall dels 1000 milions d'euros que la comunitat educativa, amb l'acord del Consell Escolar de les Illes Balears al davant, va sol·licitar al govern per tal d'iniciar un canvi de tendència en la inversió en educació que permeti una millora efectiva de la qualitat d'un servei públic essencial. Arribar als 1000 milions d'euros hauria d'haver comportat un augment de la despesa en educació del 22,4% respecte del 2016. Els partits que donen suport al govern s'han quedat en un exigu 8%.

El percentatge de despesa en educació sobre el PIB del territori, un indicador utilitzat en estudis comparatius entre els països, continua en pla des de l'any 2012, ancorat en el 3,0% (una dècima de punt per sobre del valor del 2016), a 1,2 punts sobre el darrer valor conegut de la mitjana de l'estat (4,2% el 2015) i a 2,5 punts del de la Unió Europea (5,5% el 2012). Els 1000 milions d'euros reclamats per la comunitat educativa haurien comportat una inversió en educació del 3,4% sobre el PIB. Lluny de les referències de l'estat i internacionals, però en la línia d'una millora que no es percep en la proposta del govern.

Si la continuïtat d'una situació deficitària en inversió en educació és una mala notícia, fa molt més mal veure que el 2017 és l'any, des del 2000, en què el percentatge de despesa en educació sobre el total del pressupost és més baix: un decepcionant 18,9% (el 2016 va ser del 19,4%, el 2014 del 19,8% i la resta d'anys va estar sempre en valors iguals o superiors al 20%).

Els pressupostos són l'expressió de la voluntat política, i les xifres el que ens diuen és que, malauradament, l'educació no és una prioritat d'aquest govern. Aquests pressupostos, pel que fa a educació, donen la raó a la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, quan es lamenta a l'informe de seguiment "Educació per a tots" de 2015 que "(...) l'educació està infrafinançada. Molts governs han augmentat la despesa, però molts pocs han prioritzat l'educació en els pressupostos nacionals, i la majoria es queden curts en destinar el 20% recomanat que es necessita per començar a cobrir les necessitats de finançament".

No anam bé i no ens cal que la UNESCO ens ho recordi. És cert que el finançament de l'educació no és una condició suficient, però sí necessària per sortir del pou de la mancança d'infraestructures, dels barracons i de "solucions" provisionals que esdevenen permanents, de planificacions de ràtios sempre ajustades al valor màxim legal i que tenen com a resultat classes massificades, de no poder tenir els recursos humans i materials per atendre les necessitats d'atenció a la diversitat, de no poder establir mesures efectives per a l'equitat, de no poder actualitzar i renovar recursos didàctics obsolets, de no poder acondicionar les aules i els centres a metodologies d'aprenentatge inclusives i participatives ...

Balears té un problema evident de finançament que cal resoldre des de les instàncies polítiques representatives i amb la mobilització social necessària. Però el projecte de pressupostos del 2017 necessita una rectificació urgent en la despesa en educació. Ens jugam el futur, i se'ns esgota el temps.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

26 d'octubre.Concentració davant Delegació del Govern a les 18h

El proper dimecres 26 d'octubre vine de verd davant la Delegació del Govern a les 18h per demanar que Educació tengui un millor finançament i per seguir fent visible el complet desacord amb la LOMCE i les revàlides.

divendres, 30 de setembre de 2016

L'Assemblea de Docents exigeix al govern un pressupost en educació de mil milions d'euros pel 2017

L’Assemblea de Docents reunida el 29 de setembre decideix exigir un pressupost d'educació per al 2017 de 1000 milions d'euros. Aquesta exigència es troba en la mateixa línia que les que han fet altres entitats de la comunitat educativa com el Consell Escolar de les Illes Balears, Illes per un pacte i FAPA. Els docents consideram aquest augment pressupostari com a un primer pas imprescindible per acabar de manera progressiva amb la problemàtica de la manca d'espais i professionals per atendre als alumnes dels centres escolars de les Illes Balears i exigeix al Govern i als partits que li donen suport que compleixin amb els compromisos electorals adquirits amb els ciutadans.
Tres anys després, en l’aniversari de la històrica manifestació en defensa de l’educació, els docents seguim mobilitzats per millorar l’eduació de les Illes Balears.

Ahir, a Mallorca ens reunirem a la primera assemblea general d’aquest curs escolar a l’IES Marratxí. Durant aquesta assemblea es tractaren diferents temes de debat com la sobresaturació de les aules, la creació del Col·legi professional de docents, la manca d'infraestructures educatives, l'augment de “barracons “, el compromís d'increment del 30%, els pressuposts pel 2017, etc.

Referent al debat sobre els pressuposts educatius pel 2017 destacam que,les Illes Balears dediquen un 2'96 % del PIB a educació, aquesta xifra està molt per davall de la mitjana de l'Estat, un 4'4%, i molt enfora de la mitjana europea que es situa per sobre del 5 % del PIB. Tot i les mancances de diners que pateixen les Illes per les dificultats de finançament derivades d'un sistema fiscal injust, creim que aquest fet no ha de servir d'excusa als nostres governants perquè dediquin més diners a educació, pensam que és una questió de prioritats polítiques dedicar un percentatge superior a educació, que s'ajusti a les necessitats urgents dels alumnes i a les seves promeses electorals (les dificultats de finançament ja existien quan es presentaren a les eleccions). Si d'uns pressuposts escasos dedicam un percentatge insuficient, els resultats són catastròfics per un sistema educatiu que precisa de decisions i polítiques valentes per revertir la situació que patim des de ja fa massa temps. Duim un any i mig de legislatura i per assolir els compromisos electorals, el Govern hauria d'incrementar els pressupostos fins arribar, a finals de legislatura, al 4'5% del PIB. Per tots aquests motius, hem acordat exigir a la Conselleria dedicar com a mínim de 1.000 milions d’euros per educació al 2017. Aquesta millora és necessària per donar resposta la la millora d'infraestructures i professsorat. A tall d'exemple, a les Illes Balears, aquest curs hem començat amb 107 barracons, 14 més que l’any passat.

Referent a la sobresaturació de les aules: els docents denunciam la situació irregular que patim alumnes i docents i la dificultat d' atendre les necessitats dels nostres alumnes en aules massificades, situació que s'agreuja quan no es reb el suport necessari pels alumnes NESE i NEE. Denunciam que la Conselleria d'educació ha elaborat les quotes dels professorat de suport sense consensuar amb la comunitat educativa i que aquesta dinàmica ha deixat sense atenció a molts alumnes que ho necessiten . Aquest és el cas entre d'altres de les contínues denuncies per faltes d'ATES a Eivissa. En aquest sentit, des de l'Assemblea de docents, animam als companys que denunciin les irregularitats i les ràtios que es trobin fora de la llei. Recordam que ràtios a infantil de més de 28, a primària més de 29, a ESO més de 33 i a Batxillerat a més de 39 són ràtios il·legals. A FP Bàsica ràtios de més de 20 alumnes per aula també són il·legals.

També s’ha informat sobre la reunió del passat dimarts amb representants de la Conselleria d’Educació i Universitat sobre les revàlides LOMQUE. Així com també s’ha transmès la informació de la Mesa Sectorial del 29 de setembre on s'ha anunciat que possiblement sortiran unes 425 places d’oposició, places que només corresponen a la taxa de reposició (jubilacions i defuncions des de la darrera convocatòria d’oposicions, l’any 2011).