dimarts, 26 de maig de 2015

Because i'm happy

Tota la comunitat educativa comparteix un somriure

dilluns, 25 de maig de 2015

L'Educació ha guanyat les eleccions

Amb el pròxim canvi d'interlocutors, s'obre una porta a la resolució negociada del conflicte educatiu

En el mes de juny de 2013 iniciàvem el camí cap a la vaga indefinida. Aquesta havia de ser l'eina per forçar una negociació amb vista a resoldre una diversitat de problemes provocats per la política educativa del Govern de Bauzà. Com tothom sap, la negociació mai ha existit i fa uns mesos ja teníem clar que el conflicte només es podria solucionar amb un canvi d'interlocutors.

Vistos els resultats de les eleccions d'ahir, el canvi d'interlocutors està garantit. A més, cal dir que la suma dels partits que valoren positivament el Pacte per l'Educació o que troben que aquest encara hauria d'anar més enllà són majoria. Al contrari, la suma dels partits favorables al TIL, la LOMCE, les retallades i la segregació a les aules queda en absoluta minoria i sense cap capacitat d'influència. Per tant hi ha motius per estar ben contents.

Però no només hem d'estar contents pels resultats d'aquestes eleccions que mostren una porta de sortida al conflicte educatiu. L'alegria que avui omple el nostre col·lectiu és també per la satisfacció de la feina feta aquests dos anys d'Assemblea de Docents, la major part del temps amb la resta de la comunitat educativa i sumant-nos a moviments que ja venien d'abans. Ha estat feina ben feta. Una feina perseverant, dedicada, esgotadora i llarga; segons les possibilitats de cadascú, però en benefici de tots i totes. L'aposta per la vaga indefinida va ser una aposta valenta i encertada. Enhorabona a tothom qui ha jugat aquesta carta perquè heu fet possible aquest canvi.

El conflicte educatiu no hauria arribat on ha arribat sense la vaga indefinida i la vaga no hagués estat possible sense l'organització de base dels docents amb una voluntat d'acció unitària, directa i autònoma. Avui en dia ningú pot tenir cap dubte de la potència que pot tenir l'organització assembleària de les treballadores davant un conflicte.

La dinàmica que hem catalitzat i sostingut ha estat una de les majors causes del desgast del president Bauzà i del seu Govern. Evidentment, aquest desgast ha afectat el seu partit. L'estratègia de la confrontació no li ha servit per res sinó per estavellar-se. Davant el fort conflicte plantejat ha mostrat la seva pitjor cara, la d'un governant dèspota, autoritari, perdonavides, irracional, amb poca capacitat d'anàlisi i mal estrateg. Un perfil polític propi d'altres èpoques que no ha agradat a la societat de les nostres illes.

El moviment de la comunitat educativa ha aconseguit donar una importància que no havia tengut mai a l'educació i a les polítiques educatives. D'ara endavant, ningú s'atrevirà a malmetre i menystenir la nostra feina ni el nostre gremi, doncs entre altres coses, tothom coneix les conseqüències que pot tenir.

Per tant, ha arribat el moment del canvi. I el canvi significa una política educativa valenta, de consens i transparent, més quan partirà del llast d'un pressupost insuficient. Aquest canvi també haurà d'incloure la fi del conflicte, una fi que ha d'estar basada en una negociació i un compromís per part de l'administració respecte als 10 punts de la nostra taula reivindicativa.

Per anar acabant, volem recordar que amb les bones notícies, la realitat del nostre sistema educatiu encara no ha canviat. Fa una setmana va tenir lloc una altra jornada de vaga en resposta a les imposicions de la LOMCE a les nostres Illes. Ara mateix, aquestes imposicions s'estan veient reflectides en les proves de tercer de primària i en què els currículums de Conselleria continuïn vigents. Per aquests motius, segueix en marxa el boicot a les proves -amb l'ús de l'excel·lent general com a darrer extrem- i es continua demanant als claustres que votin en contra de qualsevol nou projecte educatiu que es presenti basat en els currículums LOMCE.

Quant a les proves de tercer, requerim que siguin anul·lades, no només pel seu caràcter antipedagògic, sinó per les múltiples irregularitats que han patit, incloent-hi una filtració. En referència als currículums de secundària, que foren aprovats precipitadament una setmana abans de les eleccions sense comptar amb el vistiplau del CEIB ni del Consell Consultiu, exigim a l'administració que els aturi i que permeti als centres funcionar per un any més amb els currículums LOE, fins que arribem a tenir uns currículums consensuats. Sobre aquest assumpte, demanam als partits amb capacitat de formar un nou govern, que es posicionin respecte a aquest tema des de ja, doncs es tracta d'un problema urgent que cal abordar sense badar.

Companyes i companys gaudiu d'aquesta victòria que la societat ens ha reconegut. Però tingueu present que encara hem de tancar aquest conflicte que ja dura massa.

divendres, 22 de maig de 2015

Més de cent milons de passes demostren la força que tenim

Els col·lectius implicats amb l'educació varen emprendre el repte de fer més de cent milions de passes per l'educació. Així, el 25 d'abril, per segona vegada, iniciàrem una marxa verda amb partida a l'IES simbòlic, Berenguer d'Anoia; i acabàrem a un altre lloc simbòlic, el pont del tren de Palma.
Durant tot lo dia, s'anaren ajuntant i desjuntant centenars de persones al llarg del recorregut de trenta quilòmetres que van d'Inca a Palma. Feim passes pel futur era un lema suggerent i ple de sentit d'una marxa en què molts molts hi pensàvem, sobretot per l'intent d'atemorir la comunitat educativa amb la denúncia contra la campanya #PensaHi.
Més de cinc mil persones s'anaren congriant al llarg del recorregut, amb una emotiva arribada al pont del tren. I un final de festa encara més lluït, a la plaça Major, lloc de convocatòria de l'Obra Cultural Balear, OCB, que en la seva diada volgué ajuntar el clam dels principals col·lectius afectats per aquest govern: educació, cultura, medi ambient i serveis socials (inclosa la sanitat).

https://youtu.be/hgUYdWqJ10U

TAULA EDUCATIVA: Debat electoral: Cara a cara entre Antoni Vera (PP), Martí March (PSIB-PSOE) i Francesca Vanrell (Guanyem)

20/05/2015

Ja podeu escoltar el darrer dels debats electoral que hem organitzat des del programa Taula Educativa. Ara és el torn del Partit Popular, el Partit Socialista de les Illes Balears i de Guanyem. En representació del PP intervé Antoni Vera, Martí March és el representant del PSIB-PSOE i Francesca Vanrell participa com a representant de Guanyem.

A llarg del debat escoltareu als diferents candidats parlar sobre la política educativa de l’actual govern, la LOMQUE, la política lingüística, i les principals propostes electorals en matèria d’educació, entre d’altres qüestions a debat.


Valoració del 19 de maig per un vaguista

Ahir la jornada de Vaga, de Lluita, de Denúncia i de Paralització de les proves LOMQE de 3r de Primària va ser un triomf clamorós de l'Assemblea Docents Illes Balears.
La concentració va ser un èxit i un petit recordatori de tota la nostra lluita, simbolitzada pels cartells i per les diferents pancartes d'aquests darrers dos anys.


El Punt d'Informació: fulls de paper d'embalar i anotacions, centre per centre i percentatge a percentatge, escrites amb retolador. Creativitat en estat pur!

El cadafal: una insinuació de bastida engalanada amb una peça de roba Verda, el millor vestit. El mèrit va ser dels que parlaven des d'allà dalt, no per la por escènica, sinó per la por a l'escalada i a caure. Sublim!

Una Assemblea a peu de carrer. Sí senyor. La platea asseguda i l'amfiteatre dret. Naturalitat a rompre!

I per acabar l'agraïment als portaveus de l'Assemblea, n'Iñaki i en Guillem. L'ovació va ser d'escàndol, i com més mamballetes fèiem, més fort i més fort insistia n'Iñaki pel micro a repartir els mèrits entre tots. Aquest va ser el moment de major intensitat i de major emotivitat de la jornada. Gràcies!

Finalment, la música i el ball: 'Seguirem lluitant' dels Catarres (el nostre himne oficiós) i 'L'Estaca' amb en Lluís Llach fent-nos costat.


MAGISTRAL (i mai més ben dit)! Enhorabona a tots els vaguistes.

Martí Gené i Ramis; 20 de maig de MMXV

IES Pau Casesnoves. I tu què has perdut?


Des de l'assemblea de l'IES Pau Casesnoves ens conten tot el que el seu centre ha viscut en els últims temps, que no és poc.
Tenien un equip directiu nou, amb ganes de fer feina, amb el suport del claustre i amb un projecte de centre... Però a la conselleria només li interesssava... el TIL, projecte sense consens i imposat.
I per coherència democràtica l'equip directiu va dimitir.
Son un centre amb un elevat nombre d'alumnes NESE. Què va fer el govern durant aquests anys?
reduir professors,
augmentar les hores lectives,
augmentar ratios...
Però seguiran lluitant, l'asssemblea de l'IES Pau Casesnoves NI ABANDONA NI OBLIDA!!



ituquehasperdut@gmail.com

Taula Educativa: Debat electoral: Cara a cara entre Bel Busquets (MÉS) i Rosa Deyà (Podem)

13/05/2015
Nou debat electoral a Taula Educativa. Ara és el torn de MÉS i Podem. En representació de més intervé Bel Busquets de MÉS i en representació de Podem, Rosa Deyà.

La primera qüestió que es planteja a les convidades és una valoració sobre la gestió educativa desenvolupada pel Partit Popular al llarg d’aquesta legislatura.

Rosa Deyà de Podem valora la legislatura de Bauzá. Segons Deyà l’educació pública ja no garanteix la igualtat a conseqüència de les retallades: “les retallades impedeixen garantir que les classes populars tenguin les mateixes oportunitats que les elits”. La seva conclusió és que l’educació entesa com educació pública no ha estat objecte prioritari del Partit Popular.

Deyà qualifica la política educativa del Partit Popular com a “una política feta a cop de decret, d’esquenes de tota la comunitat educativa i de tota la ciutadania”.

A nivell estatal Deyà destaca la incidència negativa de la imposició de la LOMQE. Igualment valora negativament els efectes de la reforma educativa sobre la Universitat, perquè considera que consolida el model d’una Universitat al servei del mercat: “han pujat les taxes, han incrementat la precarietat laboral del professorat, i han impossibilitat el desenvolupament d’investigació independent”.

Per a Deyà, l’únic punt positiu d’aquests darrers quatre anys ha estat “el sorgiment a les Balears de la marea verda, un exemple de mobilització com a una forma de lluita i resistència contra la política educativa feta a cop de decret”.

La valoració de Busquets sobre el govern Bauzá és molt semblant a la de Deyà. Per a Busquests “el govern Bauzá ha governat en contra dels pares perquè ha reduït les beques en un 30%; ha governat en contra de l’alumnat perquè ha augmentat les ràtios i això ha augmentat la conflictivitat amb un 200%; i ha governat en contra dels docents engegant a 1.000 mestres al carrer i ha empitjorat les condicions laborals”. Busquets acaba dient que “Bauzá a més ha estat el campió en les retallades en educació”.

Segons Busquets, aquesta legislatura ha estat “una legislatura del caos permanent, les proves són que hem tengut tres consellers d’educació i 15 alts càrrecs dimitits”. Busquets té clar que “aquestes Illes no es poden permetre quatre anys més d’un govern de dretes”.

Finalment tant Busquets com Deyà puntuen la gestió de Bauzá amb un zero.

El següent punt de debat són les propostes dels partits en relació al finançament educatiu.

Busquets destaca que MÉS té l’educació com a un dels pil·lars del seu programa electoral. Busquets considera que “si l’educació és una prioritat s’han de dedicar inversions. Busquets considera que invertir en educació no és una despesa, sinó una inversió en el futur. “Per això, en quatre anys MÉS vol arribar a destinar a educació el 24% del pressupost de la comunitat autònoma”.

Deyà, per la seva banda, recorda que “Podem duu en el seu programa l’objectiu d’incrementar la inversió en educació fins arribar a representar el 7% del PIB. Per a nosaltres l’educació és molt important, però també ho són els ciutadans. Tenim mesures de pla de rescat ciutadà immediat, despeses a fer des del primer dia que entrem a governar, per exemple, una mesura que no tindrà massa cost serà el pla estratègic contra l’abandonament escolar”.

La tercera qüestió que responen té a veure amb les afinitats i les diferències entre MÉS i Podem.

Busquets considera que la principal diferència entre MÉS i Podem és que MÉS és “un partit d’aquí, de les Balears, començant des de Mallorca, entenent que ser d’aquí vol dir sentir-se d’aquí, amb indiferència al lloc de naixement, el que compta és el sentiment”. Busquets també destaca que MÉS és un “partit de persones preparades per governar... gent amb experiència en gestió en el món educatiu”.

Per a Rosa Deyà “nosaltres també som un partit d’aquí, però que treballa amb gent d’allà”, té clar que “això no resta sinó que suma”. Deyà afegeix que Podem “també té moltes persones preparades i amb ganes de governar” i que en el seu cas considera que “no haver governat mai és un punt fort”.

El darrer punt és la qüestió lingüística. MÉS i Podem es pronuncien sobre quina política lingüística defensen.

Busquets recorda que MÉS duu en el programa el compromís de no aplicar el TIL i que la llengua catalana serà la llengua vehicular a l’ensenyament. També tenen clar que s’han de millorar les llengües estrangeres: “som reticents a centrar-nos només en l’anglès. No ens podem negar a una millora de les llengües estrangeres, feta sempre des de la base, prioritzant els criteris pedagògics, donant la veu als professionals i començant d’una manera progressiva”.

Deyà afirma de forma rotunda que Podem aposta pel català. En política lingüística a l’ensenyament els objectius programàtics de Podem seran: “garantir l’ús del català com a llengua d’ensenyament i d’aprenentatge; garantir que els alumnes en finalitzar el seu aprenentatge dominin les dues llengües oficials: el castellà i el català i una llengua estrangera que pot ser l’anglès o no, depenent de les necessitats dels centres; i acomplir el decret de mínims tant a escoles públiques com a concertades”. Deyà afegeix que Podem valora com a riquesa cultural totes les llengües que es parlen als centres educatius.

El darrer punt sobre el qual opinen Podem i MÉS és sobre el Pacte Educatiu d’Illes per un Pacte.

Deyà recorda que Podem no ha subscrit el pacte educatiu perquè el pacte no aposta pel laicisme i perquè no dóna prioritat a l’educació pública. En canvi, la postura de MÉS ha estat diferent, “nosaltres ja hem signat el pacte educatiu, hi estam a favor”, reconeixement l’esforç fet per la comunitat educativa.