dilluns, 1 de desembre de 2014

Desxifrem la LOMCE (IV)

La LOMCE, promotora de l’Educació inclusiva?

La LOMCE no disposa d'una sola referència metodològica nova per tal d’afavorir la inclusió. Per tant, l’educació inclusiva en el seu significat més extrem, que és atendre la diversitat dels alumnes amb NEE de manera adequada, torna a quedar indefinida i pendent de l’habilitat i esforç personal de cada docent i dels equips de treball dels centres. El cert, de moment, és que als quinze anys molts alumnes amb rendiment baix sortiran del 'sistema' cap a una via morta, la FP Bàsica.

Si anau a http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areas-educacion/sistema-educativo/educacion-inclusiva.html veureu que el Ministerio de Educación assumeix els següents principis i conceptes:

“Educación inclusiva en el sistema educativo.

La educación inclusiva tiene como propósito prestar una atención educativa que favorezca el máximo desarrollo posible de todo el alumnado y la cohesión de todos los miembros de la comunidad.

Todos los componentes de la comunidad educativa colaboran para ofrecer una educación de calidad y garantizar la igualdad de oportunidades a todo el alumnado para participar en un proceso de aprendizaje permanente. La inclusión educativa se guía por los siguientes principios fundamentales:(…)

  • La diversidad de todas las personas que componen la comunidad educativa se considera un hecho valioso que contribuye a enriquecer a todo el grupo y favorecer la interdependencia y la cohesión social.
  • Se busca la equidad y la excelencia para todos los alumnos y se reconoce su derecho a compartir un entorno educativo común en el que cada persona sea valorada por igual.
  • La atención educativa va dirigida a la mejora del aprendizaje de todo el alumnado, por lo que ha de estar adaptada a las características individuales.
  • La necesidad educativa se produce cuando la oferta educativa no satisface las necesidades individuales. Consecuentemente, la inclusión implica identificar y minimizar las dificultades de aprendizaje y la participación y maximizar los recursos de atención educativa en ambos procesos.”

La inclusivitat es pot entendre en un sentit general, tal com hem trobat en aquestes paraules que acabam de citar, i que sobreentenem que fan referància a les etapes obligatòries; però també implica, en particular, un sentit específic referent a l’alumnat amb necessitats especials (que no està lluny del significat general, ja que, en certa manera, cada alumne té les seves necessitats individuals; cada individu aporta la seva personalitat a la diversitat). Una possible definició d’educació inclusiva en el sentit “fort” seria:

“L’educació inclusiva és la que adapta els sistemes i estructures de l’escola per a satisfer les necessitats de l’individu amb necessitats educatives especials. Com a part del procés d’adaptació es poden produir canvis en el currículum escolar, en les actituds i en els valors dels integrants, la modificació d’imatges i models, i fins i tot de l’edifici”.
(J. Gross. Necesidades Educativas Especiales en Educación Primaria. Ministerio de Educación y Ciencia y Ediciones Morata. Tercera edición, España, 2002).

En la LOE apareixia una sola vegada la paraula “inclusiva”, en referència a l’accessibilitat física a les instal·lacions escolars.


En canvi, la LOMCE introdueix ja al preàmbul el concepte d’“inclusiu” com un dels trets característics que hauria de tenir el nostre sistema educatiu. Més endavant es congratula que “Desde la transición a la democracia, España ha alcanzado unas tasas de escolarización prácticamente del 100% desde los 3 años y ha desarrollado los instrumentos necesarios para garantizar unos niveles mínimos de educación al cubrir las necesidades básicas de los estudiantes y asegurar, para el conjunto de los centros docentes, unos niveles mínimos de calidad mediante el establecimiento de criterios de uniformidad. Debemos pues considerar como un logro de las últimas décadas la universalización de la educación, así como la educación inclusiva. Las diferencias entre los alumnos y alumnas de un mismo centro y entre los distintos centros indican que tenemos un sistema educativo más homogéneo que la media, lo que se traduce en un índice de equidad superior a la media de la OCDE”.

I encara més, sembla comprometre’s en aquest aspecte quan expressa que “La Estrategia de la Unión Europea (…) ha establecido para el horizonte 2020 cinco ambiciosos objetivos en materia de (…), educación, integración social (…) y ha cuantificado los objetivos educativos (…). En el año 2020, la Unión Europea deberá reducir el abandono escolar a menos de un 10%. De acuerdo con la Estrategia Europea sobre Discapacidad 2010-2020, aprobada en 2010 por la Comisión Europea, esta mejora en los niveles de educación debe dirigirse también a las personas con discapacidad, a quienes se les habrá de garantizar una educación y una formación inclusivas y de calidad.”

Sembla una passa endavant en el paper compensador de desigualtats que ha de tenir l’educació. També és intel·ligent la connexió que mostra entre inclusivitat, equitat i un cert grau d’homogeneïtat. Aquesta declaració d’intencions per a la promoció de l’equitat i la inclusivitat, però, torna a ser un miratge que desapareixarà de la nostra vista tot just penetrem en l’articulat de la llei.

La paraula “diversitat”, normalment associada a l’atenció que s’hi ha de posar en el procés d’ensenyament i aprenentatge, compareix 26 vegades a la LOE, mentre que el text nou de la LOMCE l’afegeix 3 vegades (cosa que faria un total de 29), però en el text consolidat hi surt 25 cops; per tant, ha estat eliminada en 4 de les aparicions que tenia a la LOE.

No hi ha una sola referència metodològica nova per tal d’afavorir la inclusió.

Per tant, l’educació inclusiva en el seu significat més extrem, que és atendre la diversitat dels alumnes amb NEE de manera adequada, torna a quedar indefinida i pendent de l’habilitat personal de cada docent i dels equips de treball dels centres, que, sospitam, hauran de seguir fent feina amb molta voluntarietat i pocs recursos humans i materials per fer front a aquestes necessitats qe la llei reconeix tan explícitament en el preàmbul i en les bones intencions declarades…

Però anem al significat més “suau” de la inclusivitat: L’educació inclusiva implica que tot l’alumnat, en l’etapa obligatòria, ha de rebre la mateixa formació. I què trobam a la LOMCE?

En el vessant “positiu”, els “Programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment”, que si aporten quelcom de nou (ja que són una còpia dels Programes de diversificació curricular que ja incloïa la legislació anterior), és que s’avancen un curs i no s’apliquen a tercer i quart sinó a segon i a tercer de l’ESO. Malgrat l’avançament en l’edat, aquesta és una mesura orientada cap a la compensació de diferències i per tant afavoreix l’equitat i la inclusivitat.

Però vegem quines altres innovacions ens regala la LOMCE abans d’acabar l’ESO:

En primer lloc, una diferenciació en els continguts de matemàtiques en dues opcions, que s’ha de decidir abans de començar el tercer curs (és a dir, quan encara no s’ha acabat el primer cicle de l’ESO, que la LOMCE conforma amb els tres primers cursos) en funció de quina opció de quart curs voldrà fer l’alumne. Per tant, en acabar segon de l’ESO la inclusivitat comença a tenir alguna esquerda.

I, com dèiem, a quart curs hi ha dos itineraris clarament diferenciats: un, per als alumnes que pretenen cursar el batxillerat (Opción de enseñanzas académicas para la iniciación al Bachillerato) i un altre per a aquells que voldran fer formació professional (Opción de enseñanzas aplicadas para la iniciación a la Formación Profesional). Aquí la inclusivitat ja se n’ha anat en orris i fins i tot el títol d’ESO explicitarà per quina de les dues opcions s’ha fet la prova de revàlida corresponent. Diguem, de passada, que no deixa de ser digne de debat el fet que el curs final de l’etapa obligatòria, és a dir, el curs on se suposa que tots els alumnes han d’acabar d’adquirir les competències bàsiques generals que haurien de tenir tots els ciutadans, perd el seu caràcter final i és vist com un curs específicament “propedèudic” i de transició. Al capítol X del preàmbul hi llegim: “La flexibilización de las trayectorias (…) se concreta en la transformación del actual cuarto curso de la Educación Secundaria Obligatoria en un curso fundamentalmente propedéutico y con dos trayectorias bien diferenciadas”.

Més encara: els alumnes que en acabar tercer curs de l’ESO (i, excepcionalment, també en acabar el segon curs), sempre que tinguin quinze anys complerts i no en compleixin més de 16 durant l’any natural, i hi hagi raons fonamentades per pensar que no assolirà els objectius de l’ESO, podran ser encarrilats a cursar un cicle de Formació Professional Bàsica, que generalment durarà 2 anys i que serveix per a obtenir una titulació professional de nivell mínim. També dóna accés a cicles de grau mitjà, però no al títol de Graduat en ESO (a no ser que l’alumne superi la prova de revàlida corresponent). Els extingits Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) eren d’un curs de durada i oferien la possibilitat de cursar a continuació uns Mòduls voluntaris i obtenir així la graduació en ESO. Veim, idò, com la LOMCE discrimina i selecciona encara més l’alumnat, per molt que amb bombo i platerets es vanti de promoure la inclusivitat.

A tall d’anècdota, si visitau la plana web http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areas-educacion/sistema-educativo/educacion-inclusiva/necesidad-apoyo-educativo0.html, trobareu (amb data d’avui!) això:

Compensación de las desigualdades en educación.

La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, con el fin de hacer efectivo el principio de igualdad en el ejercicio del derecho a la educación, establece que las Administraciones públicas desarrollarán acciones de carácter compensatorio en relación con las personas, grupos y ámbitos territoriales que se encuentren en situaciones desfavorables y proveerán los recursos y apoyos precisos para ello”.

No us crida l’atenció que amb tot el rebull de la LOMCE el Ministerio encara ens remeti a la LOE per parlar de compensació? Tot un símptoma…