dissabte, 7 de febrer de 2015

Taula Educativa: El pacte educatiu a debat

El pacte educatiu ha estat el tema principal del programa. A totes les seccions del programa n’hem parlat: al resum de premsa, a l’apunt d’en Pere Carrió i al Tremending Toppics. El representant de l’Assemblea a Illes per un Pacte, Toni Salvà, ens ha donat la seva visió sobre el pacte educatiu. També hi ha hagut temps per parlar d’altres temes. Hem parlat del Consell Escolar de les Illes Balears amb Toni Baos de Comissions Obreres; i hem parlat de la reforma de les carreres universitàries amb Juan José Montaño, director del departament de psicologia de la UIB.

Entrevista a Toni Baos sobre el darrer Consell Escolar de les Illes Balears:

Baos ha valorat com a un escàndol el fet que el Govern ha aprovat els pressupostos d’educació abans
que la Conselleria d’Educació els presentàs al Consell Escolar com és preceptiu: “Volen carregar-se la democràcia. Com hem de votar la presentació d’uns pressupostos si ja estan aprovats al parlament! (...) També vàrem comentar que el pressupost és insuficient per combatre el fracàs escolar”.

Baos entra a comentar els pressuposts criticant que la partida pressupostària per avaluar la LOMCE i PISA es quadriplica. Baos fonamenta la seva crítica en el fet que “l’avaluació tant de PISA com de LOMCE depèn directament de com estiguin les infraestructures, de com estiguin els recursos per a les famílies, de com estiguin els professors de ben tractats, i això no entrarà dins l’avaluació de PISA ni de la LOMCE, però el resultat acadèmic d’aquestes proves serà un reflex de la precarietat educativa que tenim en aquesta comunitat (...) L’objectiu és complir el que diu en Wert. No s’avaluen com estan els recursos, com estan les infraestructures, no s’avalua si hi ha dotacions docents adequades o que necessiten els docents per a fer la seva tasca de forma més eficaç per reduir les taxes de fracàs escolar”.

Entrevista a Juan José Montaño sobre la reforma del ministre Wert sobre els plans d’estudis universitaris

Montaño comença explicant que el nou real decret del Ministeri d’Educació incorpora com a
principal novetat que els títols de grau de primer cicle podran oscil·lar entre 3 i 4 anys. Montaño veu en la reforma Wert greuges comparatius entre universitats més que dificultats de mobilitat per als estudiants: “la reforma pot crear greuges comparatius entre universitats, però el títol tendrà el mateix valor acadèmic sigui de 3 o de 4 anys. Necessàriament les conferències de degans de cada titulació s’hauran de posar d’acord en el fet que el títol sigui de 3 o de 4 anys”.

Montaño valora negativament la reforma perquè “no hi ha hagut temps d’avaluar l’adaptació dels títols de grau, però sobretot perquè no hi ha hagut temps d’avaluar la metodologia docent que posa més èmfasi en el treball personal de l’estudiant, en l’aprendre a aprendre (...). Per una banda, ens adaptam més a Europa, amb una estructura de tres anys de grau i dos de màster d’especialització, però la reforma ve en el moment més inoportú i de forma molt precipitada. Per què en el moment més inoportú? perquè no hi ha hagut suficient temps per avaluar la inserció laboral de la primera promoció de graduats, ni per avaluar l’assumpció de les competències que plantejaven els plans d’estudis”.

Montaño coincideix amb Taula Educativa en el fet que la reforma dels estudis universitaris confirma la inestabilitat normativa del sistema educatiu de l’estat espanyol.

Per valorar l’encariment dels estudis superiors que suposa la reforma dels estudis universitaris, Montaño proposa fer una comparació del cost per a l’estudiant de la reforma a partir de les taxes actuals. El punt de partida de la simulació és que 1 crèdit de grau en termes mitjans val 18€ i que si és de màster arriba fins els 30€.

Cost matrícula d’estudis vigent: 4 anys de grau+1 any de màster: 4.318€ (4 anys de Grau) + 1.796€ (1 anys de Màster). Total 6.140 €

Cost de l’estructura 3+2 proposada per Wert: 3.238€ (3 anys de Grau)+1.592€ (2 anys de Màster). Total: 6.830€

En conclusió, l’increment mitjà resultant seria de 7.16€.

Montaño acaba la seva intervenció amb aquesta reflexió a mode de resum: “Pots veure la botella mig plena o mig buida. Si només aspires a un títol generalista, sense especialització sortirà més barat, però si vols accedir a competències professionals que exigeixin Màster, clar que resultarà més car. El problema és que moltes professions exigiran cert tipus d’especialització”.

Entrevista a Toni Salvà de l’Assemblea de Docents sobre el pacte educatiu.

Salvà afirma que “el que millor que defineix el pacte és el títol: Illes per un Pacte. Esborrany. Per
tant, ni és una llei ni és una normativa, tampoc es tracta de cap reglament, són una sèrie de propostes del que la comunitat educativa vol que sigui l’ensenyament del futur a les Illes Balears”.

Salvà explica que el que pretén el pacte és “que l’alumne sigui el centre d’atenció per facilitar l’educació. Aquest plantejament passa per damunt de tot el que és la normativa autonòmica i estatal”.

Segons Salvà el pacte va adreçat al sistema educatiu, però “tenint en compte que el sistema educatiu no és només el sistema escolar. El sistema educatiu té tres potes: una pota és la part social i d’entorn, una altra pota és el sistema escolar i la tercera pota són les famílies” (...). “Volem presentar el pacte davant els sindicats per a què garanteixin la seguretat jurídica i davant els partits polítics per a què prenguin les decisions normatives que facin falta”.

Salvà justifica la necessitat d’arribar a acords, tot i reconèixr que potser sigui massa precipitat fer-ho en tres mesos, però considera que s’ha d’intentar, perquè com deia Llach en una cançó: volem l’impossible per arribar al possible. Si no es planteja un pacte farem petits pegats i no farem la reforma de fons que necessita l’educació”.

L’apunt de Pere Carrió... “El pacte que m’agradaria”

Carrió està convençut de la importància del moment en el procés d'arribar a un consens sobre el Pacte
Educatiu. “Actualment tothom dóna la seva opinió: uns a favor i altres marcant diferències. Al final hi haurà un plenari on es prendran les darreres decisions. Tendrem Pacte Educatiu? Vet aquí la qüestió? Per la meva part, parlant d'utopies aquí va la meva que es resumeix en cinc punts:

1. Voldria un ensenyament centrat en l'alumnat i no en el currículum ni en el professorat.

2. Voldria un sistema educatiu estable i sense canvis en molts d'anys.

3. Voldria una educació que fos un servei públic basat en l'equitat, en la no confessionalitat i en la qualitat, on l'escola concertada fos subsidiària de la pública amb les mateixes regles de joc.

4. Voldria una gestió dels centres de la xarxa pública basada en l'autonomia i la participació democràtica de tota la comunitat educativa.

5. Finalment, voldria un ensenyament en el que la llengua vehicular i curricular fos la catalana.

Si veig això reflectit en el document final, tendrà el meu suport”.