L’Assemblea de docents adreça al Govern vuit propostes educatives per al 2017. En moltes cultures es considera el 8 com un llaç d’unió entre dos mons.
Els responsables polítics sovint viuen massa allunyats dels moviments socials i dels ciutadans que representen, per aquest motiu les nostres propostes són un crit d’atenció perquè el Govern abandoni el camí de l’autocomplaença i l'aïllament , explori les vies de diàleg i escolti la comunitat educativa.
L’Assemblea de Docents forma part de la comunitat educativa i juntament amb la resta d’organitzacions, se l’ha d’escoltar i ha de participar de les decisions i estar plenament integrada dins de la normalitat política.
Constatam que el Govern ha creat un buit inexplicable de diàleg amb l’Assemblea de docents que no es correspon ni amb els responsables dels partits polítics abans de les eleccions, ni amb el tarannà d’un Govern d’esquerres, ni amb el paper clau que va jugar l’Assemblea durant la legislatura anterior, del PP. Recordam al Govern que el moviment dels docents va ser el taló d'Aquil·les de José R. Bauçà i el catalitzador del canvi de panorama polític a les illes.
Som comunitat educativa i volem participar perquè creim que és necessari un canvi de paradigma en la forma de fer política i que no s’ha de continuar dissenyant unilateralment el futur del nostre sistema educatiu.
L’elaboració dels currículums Lomce, el decret de llengües, els pressupostos del 2016 i del 2017, i el pla d’infraestructures educatives, són alguns exemples que aquest canvi no s’ha produït. El Govern no pot fer el sord a les demandes de l’Assemblea ni de «tota» la comunitat educativa i interpretar-es com a interferències en lloc d’aprofitar-les per incorporar-les enriquint la seva acció.
2. COMPROMÍS SOBRE RÀTIOS
Instam la Conselleria d’Educació a acabar amb la sobresaturació a les aules.
No es poden superar les ràtios legalment permeses a cada nivell i s’han de dedicar immediatament recursos als centres i als grups que ho necessitin, els quals són ben coneguts tant per nosaltres, com per l’administració educativa. No es pot amagar aquesta realitat amb l’artifici de les xifres mitjanes.
Els responsables d’educació saben que per garantir l’atenció als alumnes és necessari anar més enllà dels màxims legals. Per això es varen comprometre per al curs 2018-2019 que tots els grups d’infantil no superarien els 20 alumnes. El compromís per al curs 2016-2017 amb els alumnes de 4t , no s’està complint.
Molts de centres educatius de les Illes Balears es troben sobresaturats, aquest fet dificulta que els alumnes rebin l’atenció que necessiten. L’origen del problema el trobam en les retallades catastròfiques en els pressupostos educatius que s’iniciaren el 2011 i a l’increment en molts de grups de totes les etapes educatives del 20% d’alumnes per aula, permès per l’anomenat «decret de mesures urgents del 2012»
A aquesta situació de partida desfavorable s’afegeix l’increment de la població escolar, especialment durant aquest curs 2016-2017, i la manca d’aules. Tot plegat fa que ens trobem davant una situació crítica en qüestió de ràtios, que requereix de polítiques decidides i de la dotació de recursos necessaris per revertir-la.
L’increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, no ve acompanyat d’un augment proporcional de recursos. Aquest fet, que també ja ha estat denunciat per l’Assemblea de Docents, requereix una solució urgent, que passa tant per un augment de recursos com per recuperar un nombre màxim per aula,
L’Assemblea de Docents ha denunciat reiteradament que no s’estan prenent aquestes mesures que el Govern aplica polítiques tèbies i continuistes. D’aquesta manera s’allarga una situació que els escolars, les famílies i els docents arrosseguen des de fa massa temps.
3. VETLLAR PER L’ÚS DEL CATALÀ
Els docents exigim de l’administració educativa que compleixi amb la responsabilitat de vetllar per l’ús del català als centres educatius, per evitar el retrocés que s’està produint en la utilització de la llengua catalana.
Demanam una millora dels recursos dedicats a l’acolliment lingüístic dels alumnes nouvinguts, com és ara la recuperació i dotació dels programes de PALIC. Les sessions d’acolliment han d’estar reflectides específicament en les quotes dels centres i els docents dedicats a l’acolliment han de tenir capacitació i formació en estratègies per l’aprenentatge d’una segona llengua. Consideram fonamental que aquesta formació es pugui assolir dins dels estudis de magisteri i filologies.
Demanam que torni a funcionar el Servei d’ensenyament del català per donar suport i assessorament als centres que ho requereixin, per aprofundir en l’estudi de les necessitats lingüístiques i com a eix vertebrador de la coordinació de les comissions de normalització lingüística dels centres.
Demanam que inspecció educativa vetlli per tal que en els centres es compleixin els projectes lingüístics.
Lamentam que en el canvi del sistema de gestió de correu de la Conselleria d’Educació i Universitat els gestors no hagin incorporat el domini lingüístic .cat, que hauria pogut reforçar el suport del govern en la normalització i presència institucional de la Llengua Catalana.
4. TRANSPARÈNCIA
Volem que l’avanç en la política de transparència que s’ha duit a terme en alguns àmbits de la gestió d’aquest Govern, com a l’adjudicació pública i telemàtica de les places de funcionari interí, s'estengui i abasti tots els àmbits de la gestió educativa. La transparència genera confiança.
Molts de centres educatius de les Illes Balears es troben sobresaturats, aquest fet dificulta que els alumnes rebin l’atenció que necessiten. L’origen del problema el trobam en les retallades catastròfiques en els pressupostos educatius que s’iniciaren el 2011 i a l’increment en molts de grups de totes les etapes educatives del 20% d’alumnes per aula, permès per l’anomenat «decret de mesures urgents del 2012»
A aquesta situació de partida desfavorable s’afegeix l’increment de la població escolar, especialment durant aquest curs 2016-2017, i la manca d’aules. Tot plegat fa que ens trobem davant una situació crítica en qüestió de ràtios, que requereix de polítiques decidides i de la dotació de recursos necessaris per revertir-la.
L’increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, no ve acompanyat d’un augment proporcional de recursos. Aquest fet, que també ja ha estat denunciat per l’Assemblea de Docents, requereix una solució urgent, que passa tant per un augment de recursos com per recuperar un nombre màxim per aula,
L’Assemblea de Docents ha denunciat reiteradament que no s’estan prenent aquestes mesures que el Govern aplica polítiques tèbies i continuistes. D’aquesta manera s’allarga una situació que els escolars, les famílies i els docents arrosseguen des de fa massa temps.
3. VETLLAR PER L’ÚS DEL CATALÀ
Els docents exigim de l’administració educativa que compleixi amb la responsabilitat de vetllar per l’ús del català als centres educatius, per evitar el retrocés que s’està produint en la utilització de la llengua catalana.
Demanam una millora dels recursos dedicats a l’acolliment lingüístic dels alumnes nouvinguts, com és ara la recuperació i dotació dels programes de PALIC. Les sessions d’acolliment han d’estar reflectides específicament en les quotes dels centres i els docents dedicats a l’acolliment han de tenir capacitació i formació en estratègies per l’aprenentatge d’una segona llengua. Consideram fonamental que aquesta formació es pugui assolir dins dels estudis de magisteri i filologies.
Demanam que torni a funcionar el Servei d’ensenyament del català per donar suport i assessorament als centres que ho requereixin, per aprofundir en l’estudi de les necessitats lingüístiques i com a eix vertebrador de la coordinació de les comissions de normalització lingüística dels centres.
Demanam que inspecció educativa vetlli per tal que en els centres es compleixin els projectes lingüístics.
Lamentam que en el canvi del sistema de gestió de correu de la Conselleria d’Educació i Universitat els gestors no hagin incorporat el domini lingüístic .cat, que hauria pogut reforçar el suport del govern en la normalització i presència institucional de la Llengua Catalana.
4. TRANSPARÈNCIA
Volem que l’avanç en la política de transparència que s’ha duit a terme en alguns àmbits de la gestió d’aquest Govern, com a l’adjudicació pública i telemàtica de les places de funcionari interí, s'estengui i abasti tots els àmbits de la gestió educativa. La transparència genera confiança.
Les ràtios per centre i per grups no poden ser informació reservada o oculta, han d’estar publicades i ser accessibles a tothom.
S’ha de conèixer la distribució dels recursos econòmics i personals per centres. Els Consells escolars dels centres han de saber la situació de quotes de professorat de la resta de centres de les Illes Balears.
S’han de conèixer els resultats del procés d’escolarització per saber per exemple les xifres dels alumnes que no aconsegueixen plaça a FP o els alumnes que es queden pendents a les llistes d’espera per aconseguir plaça a un institut.
5. FORMACIÓ DELS DOCENTS
Des de l’Assemblea apostam per augmentar recursos de formació de qualitat pels docents.
El pla de formació dels docents es demostra insuficient, les demandes dels professionals que es volen formar superen l’oferta i a més, es dificulta la formació dels interins que canvien sovint de centre i dels substituts. Falta oferta, tant dins dels centres, com als centres de professors.
Si el docent arriba a un centre on no hi ha projectes de formació, per falta d’iniciatives conjuntes o de recursos, es queda amb poques possibilitats per accedir a una plaça en un altre centre, per aquest motiu no es pot reduir la oferta formativa individualitzada dels Centres del professorat.
6. COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTSUna vegada recollides més de 1400 signatures entre els professionals de totes les especialitats, esperam que el Parlament de les Illes Balears faci el reconeixement públic de la professió docent i es dugui a terme la creació del Col·legi de Docents, una iniciativa que neix en el si de l’Assemblea de Docents i que és impulsada pel nostre moviment per vetllar pel nostre prestigi professional, salvaguardar la independència i participar en els òrgans assessors i consultius de l’administració educativa.
7. PACTE POLÍTIC PER L’EDUCACIÓ
El Document per a un Pacte Educatiu de les Illes Balears, consensuat per la comunitat educativa el 25 d’abril del 2015, i que va ser assumit com a propi per part del Govern el 7 de març del 2016, ara mateix es troba en fase de tràmit al Consell Escolar de les Illes Balears per tal de que pugui ser tramès al Parlament i esdevenir així un Pacte Social i Polític per l’Educació.
L’Assemblea de Docents, com a entitat activa en aquest exercici de participació i de consens, espera que es respecti el document i serveixi com a fonament de les polítiques educatives del Govern de les Illes Balears.
El Pacte Educatiu de les Illes Balears s’ha de defensar com a eina per superar la imposició del nyap de la Lomce.
8. PRESSUPOST
Exigim que el Govern asseguri que les Illes Balears destinin un % del PIB a educació que sigui com la mitjana de la resta de l’Estat. Correspon al Govern prioritzar les inversions en educació, tal i com es comprometeren amb els ciutadans i pressionar l’Estat per aconseguir els recursos necessaris per assolir aquest objectiu i la capacitat per gestionar-los.
Expressam per enèsima vegada la nostra decepció pels pressupostos educatius del 2017, que no han arribat als 1000 milions d’euros, xifra considerada mínima per invertir la tendència que ens situa molt per davall de la mitjana del PIB estatal. Aquesta demanda és compartida per altres col·lectius de la comunitat educativa, com el CEIB, La JPDNU, FAPA i Illes per un pacte.
No és la primera vegada que reivindicam la falta d’inversió en educació.
Quan el Govern va presentar els pressuposts del 2016, des de L'Assemblea de Docents vàrem manifestar de manera contundent que no revertien ni de prop les retallades greus sofertes als darrers anys a Educació i exigírem, que es dugués a terme un pla de xoc per pal·liar la situació precària de les infraestructures i les ràtios elevades. Aquesta demanada no atesa, va desembocar en la convocatòria de vaga per dia 15 de desembre de 2015 i de concentració dels docents davant del Parlament. Tant la vaga indefinida, com la manifestació es desconvocaren “in extremis” quan el Govern i els partits que li donen suport arribaren al compromís amb l'Assemblea de Docents, de dedicar el 30% de les millores de finançament que es produïssin durant el 2016 a Educació. Les desviacions produïdes en els pressupostos del 2016 posen en evidència la falta de previsió del Govern vers les necessitats urgents del nostre sistema educatiu i la dotació insuficient de recursos per a Educació als pressuposts del 2016. Constatam amb enuig l’incompliment del compromís amb els docents.
Per tot el que hem exposat instam el Govern que, aprofitant l’inici d’any, es proposi fer una política valenta i decidida en favor de l’educació, escoltant a la comunitat educativa per tal de sortir de l’estancament actual. Només així aconseguirem una educació digna, de qualitat i en català.
S’ha de conèixer la distribució dels recursos econòmics i personals per centres. Els Consells escolars dels centres han de saber la situació de quotes de professorat de la resta de centres de les Illes Balears.
S’han de conèixer els resultats del procés d’escolarització per saber per exemple les xifres dels alumnes que no aconsegueixen plaça a FP o els alumnes que es queden pendents a les llistes d’espera per aconseguir plaça a un institut.
5. FORMACIÓ DELS DOCENTS
Des de l’Assemblea apostam per augmentar recursos de formació de qualitat pels docents.
El pla de formació dels docents es demostra insuficient, les demandes dels professionals que es volen formar superen l’oferta i a més, es dificulta la formació dels interins que canvien sovint de centre i dels substituts. Falta oferta, tant dins dels centres, com als centres de professors.
Si el docent arriba a un centre on no hi ha projectes de formació, per falta d’iniciatives conjuntes o de recursos, es queda amb poques possibilitats per accedir a una plaça en un altre centre, per aquest motiu no es pot reduir la oferta formativa individualitzada dels Centres del professorat.
6. COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTSUna vegada recollides més de 1400 signatures entre els professionals de totes les especialitats, esperam que el Parlament de les Illes Balears faci el reconeixement públic de la professió docent i es dugui a terme la creació del Col·legi de Docents, una iniciativa que neix en el si de l’Assemblea de Docents i que és impulsada pel nostre moviment per vetllar pel nostre prestigi professional, salvaguardar la independència i participar en els òrgans assessors i consultius de l’administració educativa.
7. PACTE POLÍTIC PER L’EDUCACIÓ
El Document per a un Pacte Educatiu de les Illes Balears, consensuat per la comunitat educativa el 25 d’abril del 2015, i que va ser assumit com a propi per part del Govern el 7 de març del 2016, ara mateix es troba en fase de tràmit al Consell Escolar de les Illes Balears per tal de que pugui ser tramès al Parlament i esdevenir així un Pacte Social i Polític per l’Educació.
L’Assemblea de Docents, com a entitat activa en aquest exercici de participació i de consens, espera que es respecti el document i serveixi com a fonament de les polítiques educatives del Govern de les Illes Balears.
El Pacte Educatiu de les Illes Balears s’ha de defensar com a eina per superar la imposició del nyap de la Lomce.
8. PRESSUPOST
Exigim que el Govern asseguri que les Illes Balears destinin un % del PIB a educació que sigui com la mitjana de la resta de l’Estat. Correspon al Govern prioritzar les inversions en educació, tal i com es comprometeren amb els ciutadans i pressionar l’Estat per aconseguir els recursos necessaris per assolir aquest objectiu i la capacitat per gestionar-los.
Expressam per enèsima vegada la nostra decepció pels pressupostos educatius del 2017, que no han arribat als 1000 milions d’euros, xifra considerada mínima per invertir la tendència que ens situa molt per davall de la mitjana del PIB estatal. Aquesta demanda és compartida per altres col·lectius de la comunitat educativa, com el CEIB, La JPDNU, FAPA i Illes per un pacte.
No és la primera vegada que reivindicam la falta d’inversió en educació.
Quan el Govern va presentar els pressuposts del 2016, des de L'Assemblea de Docents vàrem manifestar de manera contundent que no revertien ni de prop les retallades greus sofertes als darrers anys a Educació i exigírem, que es dugués a terme un pla de xoc per pal·liar la situació precària de les infraestructures i les ràtios elevades. Aquesta demanada no atesa, va desembocar en la convocatòria de vaga per dia 15 de desembre de 2015 i de concentració dels docents davant del Parlament. Tant la vaga indefinida, com la manifestació es desconvocaren “in extremis” quan el Govern i els partits que li donen suport arribaren al compromís amb l'Assemblea de Docents, de dedicar el 30% de les millores de finançament que es produïssin durant el 2016 a Educació. Les desviacions produïdes en els pressupostos del 2016 posen en evidència la falta de previsió del Govern vers les necessitats urgents del nostre sistema educatiu i la dotació insuficient de recursos per a Educació als pressuposts del 2016. Constatam amb enuig l’incompliment del compromís amb els docents.
Per tot el que hem exposat instam el Govern que, aprofitant l’inici d’any, es proposi fer una política valenta i decidida en favor de l’educació, escoltant a la comunitat educativa per tal de sortir de l’estancament actual. Només així aconseguirem una educació digna, de qualitat i en català.