El darrer Debat de Política de la legislatura deixa un tristíssim balanç en Educació: falta de compromís amb les necessitats reals dels centres, privatització encoberta del sistema educatiu i submissió malaltissa a les obsessions ideològiques de Vox.
El discurs de balanç de legislatura de la presidenta Prohens va dedicar una part ínfima a la qüestió educativa: només 4 dels 47 fulls de la llarguíssima intervenció d’una hora i mitja. Així no és estrany que el més destacat del discurs en matèria d’Educació fossin els significatius silencis: ni una paraula del fracassat Pla Pilot de Segregació Lingüística, ni del polèmic decret que blinda les prebendes de la patronal concertada els propers 10 anys, ni dels catastròfics resultats dels nostres alumnes a les proves IAQSE o la Selectivitat, ni de la persistent preferència de les famílies per la llengua catalana en el primer ensenyament (sempre per damunt del 80% a pesar de tots els intents de demolició).
En comptes d’això, el triomfalisme presidencial es decantà per les inconcrecions o els futuribles fantasmes: “estam en disposició per iniciar la negociació d’un nou Compromís Educatiu...”, “projectarem futurs habitatges per a mestres a Formentera...”, “a final de legislatura haurem redactat un Pla Integral de Climatització per a totes els centres...”, “tenim un ambiciós Pla d’Infraestructures de 600 M€” (al final de la legislatura només se n’hauran executat 40)... En definitiva, solucions de paper i inversions de mentida, per a uns centres castigats pels problemes d’infraestructures i de climatització, i ofegats per les ràtios inassumibles i la burocràcia creixent.
La presidenta va arribar a treure pit de la seva aposta per l’FP –bàsicament una nova forma d’injectar recursos a la xarxa privada–, però oblida explicar com es justifica la seva sonada renúncia als 5M€ prevists pel Ministeri, que haurien representat 2.000 noves places d’FP a les Balears.
La descarada estratègia de privatització del sistema educatiu comença a donar els seus fruits. Al llarg de la legislatura Prohens-Vera la xarxa pública haurà perdut 3.558 alumnes, mentre que la concertada en suma 2.513 més. El conseller Vera diu que “deu ser una casualitat”. La catifa vermella a la universitat privada, la concertació massiva a 0-3, als cicles d’FP o, fins i tot als Batxillerats, il·lustren la magnitud de l’operació.
La presidenta Prohens tampoc va trobar temps per explicar com cada negociació de pressuposts de la legislatura ha representat literalment la subhasta dels drets lingüístics dels catalanoparlants, i la criminalització i debilitament del model lingüístic escolar propi: la rebaixa de les homologacions dels nivells B2 i C1 a l’ESO i el Batxillerat, la imposició del Pla Pilot a Primària i Secundària en contra del criteri de tota la comunitat educativa, l’augment dels supòsits de les exempcions a l’ensenyament en català i –especialment greu– la possibilitat per primera vegada d’accedir a la funció pública docent sense el requisit de català.
Sembla que la presidenta ha preferit oblidar algunes coses. Les hi haurem de recordar.
(Imatge B. Ramon. Diario de Mallorca.)