Assistim, una vegada més, a una nova mostra de l’obsessió de VOX contra la llibertat lingüística, així com a una nova claudicació del Partit Popular davant les exigències de l’extrema dreta. La pregunta és inevitable: fins on estan disposats a arribar?
La correcta capacitació lingüística dels funcionaris no és cap caprici ni cap imposició. És, senzillament, la garantia dels drets dels ciutadans. En una comunitat amb llengua pròpia, assegurar que els treballadors públics poden atendre la ciutadania en català no és una opció ideològica: és una obligació democràtica i legal que protegeix els drets de tothom.
Una vegada més, PP i VOX juguen plegats a desprestigiar la llengua pròpia i a connotar-la negativament. Parlen del català com si fos un “mur”, una llengua “excloent” o una “imposició”. Aquest relat no és innocent: forma part d’una estratègia política destinada a erosionar el prestigi social del català i a qüestionar els drets lingüístics dels seus parlants.
Ens trobam davant una nova irresponsabilitat del Partit Popular, que torna a recular davant VOX i accepta mesures que van en contra de la diversitat lingüística —consagrada per la Constitució que tant diuen defensar— i també en contra del mandat estatutari de vetlar per la promoció i protecció del català. L’article 4.3 de l’Estatut d’Autonomia és clar quan estableix el deure dels poders públics de garantir els drets ligüístics del tots els ciutadans.
Cal dir també dues coses molt clares:
Primer: si hi ha un mur que dificulta que la gent vengui a treballar a les Illes Balears no és la llengua, sinó el preu de la vida i, especialment, el preu indecent de l’habitatge. D’això, curiosament, la senyora Manuela Cañadas no en diu res. Potser perquè la seva anàlisi és tan pobra que no és capaç d’identificar quins són realment els principals problemes dels habitants d’aquestes illes.
Segon: ja està venint professorat sense el requisit de català a fer feina a les nostres escoles i instituts, docents que s’incorporen a partir de les llistes d’exclosos. Aquesta realitat, que evidentment no és un bon model, demostra que no hi ha mai places sense cobrir. El català no és cap impediment real per cobrir places, malgrat el relat interessat que alguns intenten construir.
Haurem de tornar a recordar a la presidenta Marga Prohens que la defensa de la llengua pròpia i dels drets dels catalanoparlants no és una opció ideològica. És una responsabilitat marcada per la llei i per l’Estatut, una responsabilitat que ella va acceptar en el moment d’assumir la presidència del nostre país.
Finalment, pel que fa a la proposta de rebaixar la nota per obtenir els certificats de català B2 i C1, cal dir que és senzillament inacceptable que un tema tan tècnic i delicat com el de les acreditacions i les equivalències lingüístiques quedi en mans d’una subhasta política i dels interessos partidistes. Aquestes decisions s’han de basar en criteris acadèmics rigorosos i en estudis avalats pels professionals de la matèria, no en pactes improvisats entre partits.
En definitiva, el que veiem és un nou intent de convertir la llengua en un camp de batalla política. I davant això cal dir-ho clar: defensar el nostre model linguistic escolar no és excloure ningú. Al contrari: és complir la llei, protegir els drets fonamentals dels ciutadans i garantir la igualtat d'oportunitats de tots els nostres alumnes.