dijous, 12 de març de 2015

Taula educativa: Els nins autistes i l’assignatura de religió, dos dels temes més destacats

Els temes destacats del programa d’avui són l’autisme i l’assignatura de religió. D’autisme n’hem parlat amb Maribel Morueco, directora del centre d’educació especial Gaspar Hauser i tal vegada, la persona que més sap d’autisme en el nostre país.

A més el recull de premsa del programa s’ha fet ressò d’una setmana plena d'esdeveniments: començant pel Dia de les Illes Balears i acabant amb els premis Emili Darder. A la secció sobre xarxes socials hem tret punta al nou currículum de religió.

Parlant d’autisme amb Maribel Morueco
Morueco conta els orígens de l’Associació relacionada amb la creació d’un col·legi, com poc a poc s’ha anat desenvolupant una metodologia molt concreta per treballar l’autisme. Morueco parla de la importància de la detecció precoç dels trastorns en el desenvolupament i de la intervenció educativa.

Morueco comenta que s’han produït molt d’avenços en la definició i la detecció de l’autisme. De fet actualment ja no es parla d’autisme en general, sinó d’espectre autista, en aquest sentit Morueco comenta que “nosaltres utilitzam el concepte d’espectre autista per reflectir l’existència de molts de tipus d’autisme. Hi ha una àmplia gama de tenir autisme: hi ha nins i nines que mai arriben a parlar amb llenguatge oral, que s’han de comunicar amb imatges, gestos o pictogrames; n’hi ha d’altres, els qui pateixen la síndrome d’Asperger o d’alt funcionament, que parlen amb un llenguatge monotemàtic, que poden ser molt pesats perquè només parlen d’allò que els agrada molt, però que poden escriure un conte, un llibre, fer música... però que després no saben adaptar-se bé a situacions quotidianes, com perdre l’autobús; també n’hi ha d’altres que no són capaços de mirar a la cara”.

Morueco destaca que “entre un 50% i un 60% de persones amb autisme a més tenen una discapacitat intel·lectual”.

Segons Morueco hi ha 5 indicadors útils per detectar trastorns del desenvolupament en infants de 18 a 24 mesos que són: “no mirar a la cara, no senyalar amb el dit quan es vol demanar qualque cosa, no mostrar les coses que agraden o desagraden, no compatir alegria i no respondre al nom”.

La intervenció educativa es centra en una sèrie d’aprenentatges que passen per “ensenyar-los a mirar als ulls, a tenir una agenda, a anticipar les activitats i l’entorn, a aprendre hàbits d’estar asseguts i a atendre... Allò que els costa més aprendre és compartir i saber estar amb els altres”.

L'apunt a càrrec de Pere Carrió: “Cap a una llei d'educació estable”
“Segurament que els greus problemes de l'educació del nostre país no es solucionen només amb lleis, però l'impacte que la llei Wert està causant en el sistema educatiu és tan considerable que potser la màxima de Romanones "vosotros haced las leyes que yo haré los reglamentos" no es compleix amb exactitud en l'actualitat.

Cada vegada més gent veiem més clar que necessitam una llei estable que no canviï cada quatre anys com ha passat en els darrers 25 anys en què cada govern ha fet la seva llei d'educació. Si seguim així segur que és impossible que l'ensenyament millori. Alumnat, famílies i docents han patit uns canvis normatius que per molt que prometien una millora de la qualitat de l'educació, cap ho ha aconseguit, sinó, ben al contrari, l'han empitjorada.

En relació a tot això em faig vàries preguntes: Per què canvien tant les lleis educatives? Per què no encerten cap d'elles en millorar l'educació?
Les lleis canvien tant perquè l'article 27 de la Constitució és massa flexible i permet lectures diferents segons qui governi. Des de la democràcia cap aquí hem tengut una alternança de governs que defensen un model educatiu ben diferent i tots els canvis que han realitzat s'han ajustat als termes de l'article 27.

Per altra banda, encara que tothom ho predica, no s'ha aconseguit un pacte d'Estat que estableixi l'equilibri i la permanència d'una llei estable. Si la causa que no hi ha un pacte d'Estat és l'article 27 s'haurà de canviar la Constitució i deixar ben fitades les bases d'un sistema educatiu més perdurable.

Respecte a la segona qüestió, no és de fàcil resposta. Totes les lleis que conec presenten com a finalitat la millora de la qualitat, de manera molt precisa en el preàmbul, però després aquesta es difumina en un articulat que no encerta a establir mesures contundents de canvi en positiu o, si se n'estableix alguna, després la manca de pressupost fa que la mesura no s'implementi.

Per aconseguir una millora en la seva qualitat s'ha invertir més en educació. Actualment estam sobre el 4,5 % a nivell d'Estat i, com a mínim hauríem d'arribar al 6 %. A les Illes Balears no arribam al 3%.
A més de l'estabilitat del sistema educatiu, que és condició prèvia, les potes de la millora passen per fer un currículum més flexible, per establir una autonomia real dels centres i per aconseguir una capacitació efectiva dels directius i docents.



Si volem "els millors centres escolars amb el millors docents" totes les mesures afegides no tendran efecte si no es donen aquestes quatre condicions anteriors”.