L'Administració ja no està obligada a garantir places escolars en l'ensenyament públic. Aquest compromís es desprenia de l'anterior llei educativa:
“Així mateix, les Administracions educatives garantiran l'existència de places públiques suficients especialment en les zones de nova població.” (LOE, article 109)
Però no de la nova llei, que alleugera la frase anterior:
“Així mateix, les Administracions educatives garantiran l'existència de places suficients.” (LOMCE, article 1.68)
Una paraula, una simple paraula de menys, proporciona l'excusa perfecta per desviar alumnes de l'escola pública a la concertada. No és que les administracions amb competències educatives convidin ningú a matricular-se en centres privats, clar. Però hi ha altres maneres d'aconseguir idèntic objectiu. Per exemple, suprimir grups existents en els centres públics, o no crear-ne de nous quan són necessaris.
Especulacions? Desconfiança infundada en l'Administració? No. Aquest efecte de la LOMCE no és hipotètic, ja està passant. Ara mateix, durant el procés d'escolarització.
A l'IES Manacor s'ha eliminat per al pròxim curs un dels cinc grups de primer d'ESO que hi havia fins ara, cosa que obligarà prop d'una vintena d'al·lots a matricular-se a "escoles concertades, de semipagament i confessionals" (Balears, 7 juny 2014). I l’Associació de Directors de Primària de Mallorca (ADIPMA) té constància de quatre centres en què hi ha hagut bastants alumnes que no hi han estat admesos, per la qual cosa és probable que siguin derivats a escoles concertades; es tracta dels CEIP Miquel Duran i Saurina d’Inca, Escola Nova de Porreres, Mestre Colom de Bunyola i Can Bril de Sencelles (Ara Balears, 7 juny 2014). Són els casos documentats, però segurament no siguin únics, ni aïllats. Probablement siguin les mostres visibles d'una actuació deliberada -en aquest cas, per omissió– per part de l'autoritat educativa.
Sembla que la Conselleria d'Educació torna a mostrar les seves cartes, marcades pel menyspreu a l'ensenyament públic. Si volgués un sistema fort, apostaria per dotar-lo de recursos suficients, però pareix que avança en el sentit contrari. Acomiada professors, augmenta ràtios, elimina grups...
L'Executiu Bauzá, campió nacional en retallades pressupostàries, té llarga experiència en la descapitalització de l'ensenyament públic. Ara, la LOMCE li ofereix noves oportunitats, que no desaprofita, d'aprofundir en la política privatitzadora. Trobarà enfront, no ho dubteu, la més forta oposició ciutadana.
“Així mateix, les Administracions educatives garantiran l'existència de places públiques suficients especialment en les zones de nova població.” (LOE, article 109)
Però no de la nova llei, que alleugera la frase anterior:
“Així mateix, les Administracions educatives garantiran l'existència de places suficients.” (LOMCE, article 1.68)
Una paraula, una simple paraula de menys, proporciona l'excusa perfecta per desviar alumnes de l'escola pública a la concertada. No és que les administracions amb competències educatives convidin ningú a matricular-se en centres privats, clar. Però hi ha altres maneres d'aconseguir idèntic objectiu. Per exemple, suprimir grups existents en els centres públics, o no crear-ne de nous quan són necessaris.
Especulacions? Desconfiança infundada en l'Administració? No. Aquest efecte de la LOMCE no és hipotètic, ja està passant. Ara mateix, durant el procés d'escolarització.
A l'IES Manacor s'ha eliminat per al pròxim curs un dels cinc grups de primer d'ESO que hi havia fins ara, cosa que obligarà prop d'una vintena d'al·lots a matricular-se a "escoles concertades, de semipagament i confessionals" (Balears, 7 juny 2014). I l’Associació de Directors de Primària de Mallorca (ADIPMA) té constància de quatre centres en què hi ha hagut bastants alumnes que no hi han estat admesos, per la qual cosa és probable que siguin derivats a escoles concertades; es tracta dels CEIP Miquel Duran i Saurina d’Inca, Escola Nova de Porreres, Mestre Colom de Bunyola i Can Bril de Sencelles (Ara Balears, 7 juny 2014). Són els casos documentats, però segurament no siguin únics, ni aïllats. Probablement siguin les mostres visibles d'una actuació deliberada -en aquest cas, per omissió– per part de l'autoritat educativa.
Sembla que la Conselleria d'Educació torna a mostrar les seves cartes, marcades pel menyspreu a l'ensenyament públic. Si volgués un sistema fort, apostaria per dotar-lo de recursos suficients, però pareix que avança en el sentit contrari. Acomiada professors, augmenta ràtios, elimina grups...
L'Executiu Bauzá, campió nacional en retallades pressupostàries, té llarga experiència en la descapitalització de l'ensenyament públic. Ara, la LOMCE li ofereix noves oportunitats, que no desaprofita, d'aprofundir en la política privatitzadora. Trobarà enfront, no ho dubteu, la més forta oposició ciutadana.