dijous, 29 de juny del 2017

L’Assemblea de Docents exigeix al Govern   transparència en les xifres de matriculació del  curs vinent  i  una resposta a la creació del Col·legi Professional 

L’Assemblea de docents exigeix transparència en les xifres de matrícula pel curs vinent i reivindica  que l'accés a la informació del nombre d’alumnes matriculats a cada grup de cada centre sostingut amb fons públics ha de ser pública.

L’Assemblea exigeix una resposta a la sol·licitud de creació del Col·legi Professional de Docents formulada el mes de febrer i avalada per quasi 1500 proponents.

L’Assemblea  de Docents, reunida ahir 28 juny a les 18h a l’IES  Binissalem,  exigeix al Govern transparència en el coneixement de les xifres de matrícula per al curs vinent, ja  que considera que l'accés a la informació del nombre d’alumnes matriculats a cada grup de cada centre sostingut amb fons públics ha de ser pública.

Demana als responsables de la Conselleria d’Educació que no ocultin la realitat dels centres que tenen grups que superen els 25 alumnes a infantil i primària i els 30 a secundària infravalorant aquesta situació ocultant-la sota les xifres mitjanes.

Sol·licita al «Govern del Canvi»  que no es limitin a  fer propaganda institucional i  donin a conèixer a la societat illenca i als responsables d’educació estatals  quines són les mancances reals quant a infraestructures i professionals que patim al sistema educatiu de les Illes, una situació  que es cronifica dins d’un context social d’increment de la població a Balears i amb l’experiència d’un augment de més de 3600 alumnes durant el curs escolar 2016-17.

És per això que exigeix al Govern que treballi amb competència per aconseguir  la millora de finançament de la Comunitat Autònoma per arribar a un  pressupost educatiu que doni resposta a les mancances en l’àmbit de l’educació de les Illes Balears. A més a més reclama del Govern que s’afanyi per complir amb els compromisos electorals quant a percentatge del PIB que es dedica a educació.  Afirma que no es pot esperar a final de legislatura.

L’Assemblea exigeix una resposta ràpida i positiva a la sol·licitud de creació del Col·legi Professional de Docents formulada el mes de febrer i avalada per quasi 1500 proponents. Insta la Conselleria de Presidència per tal que atengui la sol·licitud de creació i el requeriment presentats  escrupolosament en els tempos administratius adients   i demana que la petició passi al Parlament de les Illes Balears.

L’Assemblea reivindica un increment en la retribució del complement d’insularitat dels docents de les Illes Balears per pal·liar les conseqüències derivades de la doble i triple insularitat. D’aquesta manera es contribuiria eficaçment a fer front a la problemàtica generada amb l’increment dels costos en els preus dels lloguers dels habitatges, situació especialment greu a Eivissa, Formentera i Menorca.

L’Assemblea recorda  que a finals del mes de juliol és previst que pugui disposar de l’informe del Servei de Prevenció del Riscos Laborals, basat en les inspeccions  duites a termes a 13 centres de primària com a conseqüència de les denúncies interposades per l’Assemblea a través dels sindicats UOB i Alternativa. Les visites dels tècnics posen en evidència, afirmen els observadors sindicals, que les xifres màximes se superen amb escreix. Els docents  sol·licitaran un informe jurídic sobre la legalitat dels criteris d’elaboració de quotes per al curs 2017-18 i si escau, prendran les mesures legals pertinents.

Finalment, L’Assemblea de Docents demana que es canviï la normativa per la qual es regeix el tribunal de les PBAU amb la finalitat que en la convocatòria de setembre de 2017 els enunciats dels exàmens es doni exclusivament en llengua catalana. L´única excepció  hauria de ser per als alumnes que estan exempts de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura. Recorda que per poder presentar-se a les proves d’accés tots els alumnes han d’haver aprovat el 2n de Batxillerat, evidentment amb l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura inclosa. L’Assemblea considera que la normativa que s’aplicà en la convocatòria de juny té efectes molt negatius en el procés de prestigiar i normalitzar la llengua pròpia de les Illes Balears.

dissabte, 17 de juny del 2017

Assemblea de Docents dimecres 28 de juny a l'IES Binissalem

Ja s'acosta el final de curs i des de la Coordinadora trobam que és el moment de fer una assemblea per fer una mica de balanç de com ha anat i de compartir amb vosaltres totes les actuacions que s'han anat fent al llarg dels darrers mesos.

Així vos convocam el dimecres 28 de juny a les 18:00 a l'IES Binissalem.

La nostra proposta d'ordre del dia seria la següent:

1.- Ràtios (denúncies a inspecció de treball, visites a centres...)
2.- Interins.
3.- Col·legi professional.
4.- Equiparació complement d'insularitat.
5.- Proves de Batxillerat d'Accés a la Universitat (PBAU).
6.- Pressupost 2017/18.

Si als vostres centres surten altres punt, ens podeu enviar suggeriments per a l'ordre del dia.

Esperam la vostra assistència i que animeu els vostres claustres. L'actualitat i les actuacions de la Conselleria al llarg del curs es mereixen que facem una ACTUACIÓ CONJUNTA DE FINAL DE CURS.

dilluns, 5 de juny del 2017

Des de l'Assemblea de Docents donam total suport als vocals que han renunciat a exercir com a membres de tribunal de les proves d'accés a la Universitat i exigim la retirada immediata de les instruccions

Exigim la retirada immediata de les instruccions que regulen les proves d'accés a la Universitat i recolzam totalment els vocals que han renunciat a formar part del tribunal de Selectivitat, ja que consideram que aquesta nova normativa suposa una altra passa enrere a la situació i al prestigi del català dins educació. Tanmateix lamentam profundament que sigui aquest Rector i aquest Conseller, d'un govern del qual esperàvem, precisament, tot el contrari, els que hagin dictat aquesta normativa.



QUATRE VOCALS DEL TRIBUNAL DE SELECTIVITAT HEM RENUNCIAT PERQUÈ LA UIB (LLORENÇ HUGUET) I LA CONSELLERIA (MARTÍ MARCH DEL PSOE) S'HAN DOBLEGAT A LES PRESSIONS DEl GOVERN DE RAHOY I DE C'S

Sr. Joan Stela, Secretari de la comissió organitzadora de les proves d’accés a la universitat PBAU 2017

Benvolgut senyor,
després de llegir la normativa del tribunal de la prova de batxillerat per a l’accés a la Universitat en les convocatòries de juny i de setembre de 2017, us escric per comunicar-vos la meva renúncia a formar part del tribunal pels motius següents:

1.- Quan em vaig inscriure per poder participar en la correcció de les proves encara no s'havia fet públic ni se m'havia comunicat la normativa que en el punt 8 de l'apartat III, Instruccions per al desenvolupament de la prova, ha introduït un canvi important respecte als anys anteriors. Concretament, al redactat dels cursos passats "Els exàmens es lliuraran en català. Per als alumnes que en són exempts hi ha exàmens de color diferent en castellà. Al full d’etiquetes dels alumnes exempts de català apareix el codi EXC davall el seu nom:, enguany s'hi ha afegit: "Així mateix, en cada classe el professor indicarà que hi ha còpies de l'examen en castellà, i si l'alumne el sol·licita en aquesta llengua, se li lliurarà i se li retirarà l’exemplar en català; en cas que no hi hagi prou exàmens en castellà per atendre totes les peticions, un professor de l'aula anirà a les aules properes a sol·licitar-ne. Els professors encarregats de l'aula hauran d'indicar el nombre d’exàmens lliurats en castellà sobre el full de control d’exàmens".

2.- Si tenim en compte que per poder presentar-se a les provés d'accés a la universitat l'alumnat ha d'haver aprovat 2n de Batxillerat i que segons la normativa vigent de dia 11 d'abril de 2011 (BOIB 10.05.11), un 5, 6 i 7 de català a 2n de batxillerat equival a un certificat B2 i un 8, 9 i 10 equivalen a un certificat C1; és evident que l'alumnat que se presenta, a excepció dels alumnes exempts, està prou capacitat en comprensió lectora per entendre l'enunciat en català de qualsevol prova d'Economia, Biologia, Ciències Socials, Matemàtiques, Geografia, Física, etc. Cal remarcar que no estam parlant del fet que els alumnes puguin optar a contestar la prova en català o en espanyol –fet que la normativa actual manté vigent-- sino del fet que el canvi introduït converteix la llengua pròpia de Balears, com així estableixen l'Estatut d'Autonomia i els estatuts de la UIB, el català, en una llengua folklòrica, accessòria i prescindible.

3.- Des de l'any 1985 en què foren aprovats els estatuts de la UIB i des del gener de 1998 ençà en què Balears assumí les competències en matèria d'ensenyament no universitari, mai no s'havia vist una reculada com aquesta en l'ús de la llengua catalana a les proves de selectivitat. Ni durant els rectorats de Nadal Batle (1982), el primer de Llorenç Huguet (1995), Avel.lí Blasco (2003) i Monserrat Casas (2007); ni durant els anys en què foren consellers d'Educació, Manuel Ferrer (1997), Damià Pons (1999), Francesc Fiol (2003), Bàrbara Galmés (2007), Bartomeu Llinàs (2009), Bartomeu Vidal (2010), Gabriel Bosch (2011), Joana M. Camps (2013) i Núria Riera (2014); ni tan sols durant el quadrienni “negre” del govern de José Ramón Bauzá, s'havia vist que tot un rector de la UIB, Llorenç Huguet, i tot un conseller d'Educació, Martí March, cedissin a les pressions fetes des de Madrid tant per part del govern del PP com de C's.

I 4.- Els estatuts de la UIB foren aprovats el 1985 i de llavors ençà, tot i que han estat modificats reiterades vegades, han mantigut inalterable l'article núm. 4 que diu: “La llengua catalana, pròpia de la UIB, té, juntament amb la castellana, caràcter de llengua oficial, i tots els membres de la Universitat tenen el dret d’utilitzar-la. La Universitat fomentarà i normalitzarà l’ús del català en l’àmbit de les seves competències”. A la vista dels fets, els màxims responsables de la UIB amb el rector Llorenç Huguet al capdavant, no tan sols no fomenten ni normalitzen l'ús del català dins el seu àmbit sinó que en aquesta ocasió han creat un problema que no existia abans ja que com hem dit si un alumne pot fer les proves d'accés a la universitat és perquè prèviament ha acreditat tenir un coneixement de català equivalent al B2 o al C1. Els canvis introduïts enguany, doncs, no tenen altra explicació que la fòbia i l'odi cap a la llengua pròpia de Balears, el català.