L’Assemblea de Docents de les Illes Balears persisteix en l’objectiu d'aconseguir una rectificació del Govern en la seva postura en relació amb el TIL, i manté les reivindicacions que provocaren aquesta situació de lluita dels docents en defensa de l’educació pública, de qualitat i en català. La lluita per la dignitat dels docents, de l’escola pública i concertada manté intactes els seus objectius, en vista que la Conselleria fa cas omís a totes i cadascuna de les reivindicacions del món educatiu. Un exemple molt explícit és el reinici dels expedients als directors de Maó -en base a nous fets- quan ja estaven sobre la taula del Secretari autonòmic d'educació. O bé el retard en el pagament de les ajudes de transport i menjador i la negativa a convocar beques en aquest sentit, quan és més que factible.
Es manté ferma l’oposició a l’aplicació del TIL, més encara d’aquesta manera tan confusa, caòtica i barroera, perquè atempta contra tot principi pedagògic. Amb tot, es manté activa la intenció de reprendre les negociacions amb la Conselleria perquè recapaciti i desbloquegi aquesta situació. Altrament, el moment actual convida a donar una mica d'aire i carregar piles. Si hi ha motius extraordinaris per reemprendre la vaga o fer un dia puntual de vaga, es proposarà a l'assemblea. Mentre, seguirem amb la campanya de desgast de la Conselleria i pressió a diversos nivells; de vigilància continuada de l'Administració i la seva negligència, de denúncia de les mancances i incompliments, i combatre les mentides generant molta informació; de pressió a través de la mobilització, bé sigui autònoma i descentralitzada als pobles, bé sigui amb accions coordinades des de la comissió de mobilització o accions conjuntes entre totes les illes; de manteniment d'estructures organitzatives que faran més difícil l'estratègia de divisió i enfrontament que pretén la Conselleria (assemblees de centre, assemblees de comunitat educativa de poble o comarca). I sobretot, si durant el present curs no es reobri la negociació, preparam un final de curs molt calent.
De moment ja hi hem guanyat: S’ha revaloritzat el paper del docent dins la societat. S’ha posat l'educació en el centre del debat públic, ja que des de l'estiu estam constantment en els mitjans, i en els darrers tres mesos de manera diària. Hi ha més unió que mai entre els docents. Hem guanyat estructura i organització. Mai com fins ara hi havia hagut tanta gent treballant per combatre les polítiques antieducatives i aportar idees per millorar l'educació (comissions de l'assemblea). I s'està treballant a partir de l'activisme i la no professionalització (que no vol dir no ser absolutament professionals amb el que feim). Aquestes són les eines per lluitar contra aquest desconcert i aquest curs que no està sent gens normal.
Per això, entre d’altres, ha d’agafar força la campanya “No apliquis el TIL”: per solidaritat amb els companys que estan obligats a impartir assignatures en una llengua imposada de forma arbitrària i negligent. Per llançar un missatge clar al Govern que no volem passar per aquest embut, ni per d’altres com el que suposa la Llei de Símbols. Perquè l’austeritat en educació no s’ha de confondre amb la negligència i temeritat d’actuació.
Per finalitzar, i no menys important, és la situació que es viu a l’escola concertada. El col·lectiu de docents Desconcertats denuncia les pressions i coaccions que han rebut per coartar el seu dret de vaga, així com també el menyspreu que han rebut des de la Conselleria durant el procés negociador. De més a més, en referència al cost de vaga, dels professors de la concertada han vist com se’ls retirava del sou un 1,4 per dia, que ha arribat en algun cas als 200 €. I encara, reben visites massives d’inspectors. Mentre, esperen que la Conselleria els pagui el deute que ha contret per conveni i alguna resposta quant a l’equiparació salarial amb l’escola pública.
Es manté ferma l’oposició a l’aplicació del TIL, més encara d’aquesta manera tan confusa, caòtica i barroera, perquè atempta contra tot principi pedagògic. Amb tot, es manté activa la intenció de reprendre les negociacions amb la Conselleria perquè recapaciti i desbloquegi aquesta situació. Altrament, el moment actual convida a donar una mica d'aire i carregar piles. Si hi ha motius extraordinaris per reemprendre la vaga o fer un dia puntual de vaga, es proposarà a l'assemblea. Mentre, seguirem amb la campanya de desgast de la Conselleria i pressió a diversos nivells; de vigilància continuada de l'Administració i la seva negligència, de denúncia de les mancances i incompliments, i combatre les mentides generant molta informació; de pressió a través de la mobilització, bé sigui autònoma i descentralitzada als pobles, bé sigui amb accions coordinades des de la comissió de mobilització o accions conjuntes entre totes les illes; de manteniment d'estructures organitzatives que faran més difícil l'estratègia de divisió i enfrontament que pretén la Conselleria (assemblees de centre, assemblees de comunitat educativa de poble o comarca). I sobretot, si durant el present curs no es reobri la negociació, preparam un final de curs molt calent.
De moment ja hi hem guanyat: S’ha revaloritzat el paper del docent dins la societat. S’ha posat l'educació en el centre del debat públic, ja que des de l'estiu estam constantment en els mitjans, i en els darrers tres mesos de manera diària. Hi ha més unió que mai entre els docents. Hem guanyat estructura i organització. Mai com fins ara hi havia hagut tanta gent treballant per combatre les polítiques antieducatives i aportar idees per millorar l'educació (comissions de l'assemblea). I s'està treballant a partir de l'activisme i la no professionalització (que no vol dir no ser absolutament professionals amb el que feim). Aquestes són les eines per lluitar contra aquest desconcert i aquest curs que no està sent gens normal.
Per això, entre d’altres, ha d’agafar força la campanya “No apliquis el TIL”: per solidaritat amb els companys que estan obligats a impartir assignatures en una llengua imposada de forma arbitrària i negligent. Per llançar un missatge clar al Govern que no volem passar per aquest embut, ni per d’altres com el que suposa la Llei de Símbols. Perquè l’austeritat en educació no s’ha de confondre amb la negligència i temeritat d’actuació.
Per finalitzar, i no menys important, és la situació que es viu a l’escola concertada. El col·lectiu de docents Desconcertats denuncia les pressions i coaccions que han rebut per coartar el seu dret de vaga, així com també el menyspreu que han rebut des de la Conselleria durant el procés negociador. De més a més, en referència al cost de vaga, dels professors de la concertada han vist com se’ls retirava del sou un 1,4 per dia, que ha arribat en algun cas als 200 €. I encara, reben visites massives d’inspectors. Mentre, esperen que la Conselleria els pagui el deute que ha contret per conveni i alguna resposta quant a l’equiparació salarial amb l’escola pública.