Sineu congregà un miler de persones al final del trajecte de la padrina i li oferiren gloses, lectures, música, glosat i també molt agraïment
El pelegrinatge de la padrina Xisca Tous, que durant quinze dies recorregué en carro 19 pobles, va acabar el passat divendres, 6 de desembre a Sineu. Allà hi va recollir la llavor que va anar sembrant durant tot aquest temps i que es manifestà en forma d'un miler de persones que l'acompanyaren en una arribada molt emotiva i participativa. Més de dotze padrines -i algun padrí- que feren algun trajecte amb Xisca, més tota aquella gent que l'ha rebuda als pobles i que l'ha acollida a casa per dormir. Hi confluïren, a més, desenes de penyores que li han fet arribar a cada estació en forma de dedicatòries, gloses, detalls i també una ajuda econòmica per pagar les despeses d'aquest viatge. Tothom, amb la intenció d'expressar-li l'agraïment per les noves energies i esperances que les ha encomanat la padrina del carro
No de bades, el camí de ses padrines arreplegà mil persones a la plaça del Fossar, a Sineu, el mateix nombre que l'ha seguida dia a dia per facebook, on feia arribar el seu diari de sensacions i experiències.
Xisca Tous, sota el nom de 'Pelegrinatge d'amor i llibertat' el que pretenia era expressar el seu suport als mestres en aquests temps tan durs. Els volia fer arribar un missatge d'amor, d'estimació, de suport; i no de confrontació. A parer de Xisca, tot aquest moviment entorn del món educatiu ha servit per unir, donar força i sensibilitat a l'educació.
El missatge de la padrina, a més de mestres i professors, també el volia fer extensiu a pares i padrins, a fer una reflexió, a fer una autocrítica i instava a prendre la determinació d'actuar tots com a ciutadans responsables.
En efecte, quinze dies de pelegrinatge per denou pobles fet tira a tira, en carro, amb un canvi de sensació del temps, amb més sensacions visuals i d'olors, renous. I, sobretot, també ha aplegat tota la brusca que ha fet aquesta tardor, entre el 23 de novembre i el 6 de desembre. Un trajecte fet amb la mateixa serenitat amb què ha llegit el seu manifest, carregat de silencis significatius, de mirades afectuoses, tranquilitzadores.
El pelegrinatge de la padrina Xisca Tous, que durant quinze dies recorregué en carro 19 pobles, va acabar el passat divendres, 6 de desembre a Sineu. Allà hi va recollir la llavor que va anar sembrant durant tot aquest temps i que es manifestà en forma d'un miler de persones que l'acompanyaren en una arribada molt emotiva i participativa. Més de dotze padrines -i algun padrí- que feren algun trajecte amb Xisca, més tota aquella gent que l'ha rebuda als pobles i que l'ha acollida a casa per dormir. Hi confluïren, a més, desenes de penyores que li han fet arribar a cada estació en forma de dedicatòries, gloses, detalls i també una ajuda econòmica per pagar les despeses d'aquest viatge. Tothom, amb la intenció d'expressar-li l'agraïment per les noves energies i esperances que les ha encomanat la padrina del carro
No de bades, el camí de ses padrines arreplegà mil persones a la plaça del Fossar, a Sineu, el mateix nombre que l'ha seguida dia a dia per facebook, on feia arribar el seu diari de sensacions i experiències.
Xisca Tous, sota el nom de 'Pelegrinatge d'amor i llibertat' el que pretenia era expressar el seu suport als mestres en aquests temps tan durs. Els volia fer arribar un missatge d'amor, d'estimació, de suport; i no de confrontació. A parer de Xisca, tot aquest moviment entorn del món educatiu ha servit per unir, donar força i sensibilitat a l'educació.
El missatge de la padrina, a més de mestres i professors, també el volia fer extensiu a pares i padrins, a fer una reflexió, a fer una autocrítica i instava a prendre la determinació d'actuar tots com a ciutadans responsables.
En efecte, quinze dies de pelegrinatge per denou pobles fet tira a tira, en carro, amb un canvi de sensació del temps, amb més sensacions visuals i d'olors, renous. I, sobretot, també ha aplegat tota la brusca que ha fet aquesta tardor, entre el 23 de novembre i el 6 de desembre. Un trajecte fet amb la mateixa serenitat amb què ha llegit el seu manifest, carregat de silencis significatius, de mirades afectuoses, tranquilitzadores.