divendres, 5 de setembre de 2014

COMUNICACIÓ SOBRE L’ESTAT DELS PROJECTES TIL DELS CENTRES DOCENTS DE MALLORCA I DE LES ILLES BALEARS


L’Assemblea de docents, l’Assemblea de desconcertats i els sindicats CCOO, FETE-UGT i STEI han realitzat conjunta i coordinadament un recull d’informació i de dades sobre l’estat dels Projectes TIL de tots els centres docents de les Illes Balears -públics, privats i concertats- que imparteixen el segon cicle d’Educació Infantil (3 a 6 anys), l’educació Primària i l’ESO, i que estan obligats a implantar el Tractament Integral de Llengües (TIL) imposat pel Govern d’aquesta Comunitat.

Les dades corresponen a l’estat dels projectes de cada centre cap a finals del mes de juliol, just abans de la publicació de la Norma (Resolució del 28/07/14, BOIB del dia 31) que obliga a implantar-los encara que no s’hagin aprovat .

Les dades s’han contrastat amb les que han replegat les Associacions de directors de Primària (ADIPMA) i de Secundària ADESMA) i son coincidents.

La taula de dades que s’adjunta mostra per a cada illa (a Mallorca, part forana i Palma) i per tipus de centres (d’infantil 3-6 anys, concertats, privats, públics d’infantil i primària,i instituts de secundària), el nombre de centres existents que:

No han d’implantar el TIL perquè fan el Programes Pilot Plurilingües (PPP) o de Currículum Integrat British Council, i que s’exclouen dels còmputs.

Tenen el PTIL informat favorablement o no (amb expressió del percentatges negatius) per la Inspecció Educativa, que indica si s’adeqüen o no a la normativa (en cas negatiu, els centres deuen rectificar-los).

Tenen el PTIL aprovat o no pels seus claustres i directors (amb expressió dels percentatges negatius).

I finalment, els que encara que tenen el PTIL informat favorablement per la Inspecció Educativa no han estat aprovats pel claustre i/o pel director, per la qual cosa no compleixen ni s’adeqüen a la normativa legal.

LES DADES:

Dels 401 centres docents existents a les Illes Balears, 41 no havien de fer PTIL. Tota la resta (360) han elaborat o refet els seus projectes TIL, i tots, han estat revisats per la Inspecció Educativa, la qual sols n’ha considerat 126 (una tercera part) com a adequats a normativa. La resta, 234 (el 65%) no es consideren validats o aprovats per l’Administració.

A Mallorca, els centres amb el PTIL no validat son 204 dels 280 que els havien de fer (el 72,9%).

Però hi ha 21 centres (19 de Mallorca) que encara que tenen informes d’Inspecció Educativa favorables dels seus Projectes, aquests no han estat aprovats pels seus respectius claustres i/o directors, requisit d’aprovació que fixa la normativa legal del TIL i la general, i per tant tampoc son adequats a norma fins que no siguin aprovats. Així i en realitat, son 255 els centres que no tenen els seus PTILs adequats i correctes: Un 70,8%. I a Mallorca, son 223, o sia, el 79,6%

La distribució per tipus de centres mostra que els PTILs no validats per l’Administració i no adequats a normativa corresponen a:

60 dels 81 centres concertats i privats de Mallorca (el 74%) i a 65 dels 95 del conjunt de les Illes (el 68,4%).

163 dels 199 centres públics de Mallorca (el 81.9%) i a 190 dels 265 del conjunt de les Illes (el 71,7%).

Es constata clarament que la majoria de centres, privats i públics, no tenen els seus projectes TIL adequats a la normativa i no els poden implantar i dur a terme.

La majoria de Projectes TIL d’Educació Infantil i Primària han resultat desfavorables i no adequats per no incloure i establir el criteri d’equilibri lingüístic al 50% entre les dues llengües oficials imposat arbitràriament per la Conselleria, criteri que no és compartit pels inspectors d’educació (que l’han impugnat mitjançant recurs d’alçada) i que incompleix tant la Llei de Normalització Lingúística com la mateixa normativa del TIL, i que s’allunya del criteri fixat pel Consell Consultiu (dictamen 32/2013) i pel Tribunal Constitucional (sentència 337/1994). I

Molts altres Projectes, que ja havien inclòs dit criteri (en molts casos per pressions i coaccions) també han resultat desfavorables (no adequats a norma) per quan no han complit el requisit de l’aprovació del claustre o del director. I uns pocs també ho han estat per incompliments d’alguns aspectes prescriptius de la normativa (manca d’horaris, de concretar metodologia, recursos,...).

També cal remarcar que més de la meitat dels claustres (105; 52,8%) i dels directors (113; 56,8%) dels centres públics de Mallorca, i un poc menys en el conjunt de les Illes, no han aprovat els seus projectes TIL. Els claustres per desacord en els seus aspectes metodològics i curriculars, i els directors per quan no poden aprovar-los sense la prèvia aprovació del claustre. Tot i a pesar de les actuacions directes de la Conselleria i d’alguns pocs inspectors que han pressionat i sovint coaccionat el sentit de les votacions de claustres (impedir votacions secretes quan son perfectament legals) i de les decisions dels directors (obligar a votar que si i a aprovar els projectes segons els criteris fixats per la Conselleria), fins i tot amb amenaça d’obertura d’expedient disciplinari.

(No s’han recollit les dades d’aquest apartat dels centres privats per quan cada titular de centre decideix qui fa i com s’aprova el P TIL).

Aquesta quantificació de dades, resum de la informació replegada entre els docents i els equips directius de tots els centres de Mallorca i de les altres illes, posa de manifest la situació d’anormalitat en què es troba el sistema escolar, que afecta a tots els integrants de la comunitat educativa.

Desdiu les reiterades declaracions de la consellera (tot va bé, el Til s’implanta sense problemes,...) i explica perquè ha promulgat la norma (del 31 de juliol) que imposa, si o si, els projectes TIL tal com els vol la Conselleria i el Govern, sense acord ni consens, seny i prudència, amb mentides i enganys, i vulnerant inclús la seva pròpia normativa. Ara mateix, els claustres tornen a votar els seus P TILs i ho fan negativament, per raons metodològiques i curriculars. Així, augmenta dia a dia el nombre de P TILS no aprovats pels centres.

A 4 de setembre de 2014