Una gentada s'acostà a La Real divendres per parlar
d'allò que els organitzadors del Balear Tour s'havien proposat:
parlar d'educació i de l'obvietat que a partir d'ara, els programes
electorals no els haurien de dictar els partits, sinó els qui en són
la part més directament afectada; els ciutadans.
Els tallers per a infants i adults començaren a
animar una jornada que s'iniciava poruga a causa d'un grapat de
niguls que una hora abans havia descarregat amb força. Res no va
poder aturar emperò el decidit batalló de voluntaris. En Manel amb
el seu entusiasme didàctic engre
scà els joves en l'art del ball folc, i al cap de poc minuts, les cames i braços dels participants anaren cobrant decisió. I els nins? Uns s'animaren amb un mural que ben aviat s'omplí de pintura, d'altres participaren en jocs organitzats per agrupament escolta de Son Sardina. I els adults? Els adults es delectaren en l'inútil esforç de fer peticions a la imatge d'un Sr. Bauzà, president -aquesta vegada- d'un paper en blanc, i exhibint aquella cara d'ulls i mans exageradament badats a la qual ens té tan acostumats.
L'actuació teatral del grup Centimets, absorbí
l'atenció d'un centenar de nins i grans durant més de mitja hora, i
l'agrupació coral Vint and sing, adequadament vestits per a
l'ocasió – armats d'embuts i amb les mans de verd- entonà les
primeres estrofes d'un cant molt adient per a l'ocasió, La fera
ferotge de n'Ovidi Montllor. Durant escassos minuts la fera sortí
a passejar entre un públic que no podia evitar d'imaginar els
evidents paral·lelismes entre la bèstia del cant -amb ritmes
militars- i la de la nostra situació actual.
“Volem tornar la democràcia a l'escola”, “els
projectes lingüístics anteriors han ressuscitat”, “el TIL no
és aplicable malgrat la desinformació a la qual ens volen
sotmetre”, “allò més eficaç en l'aprenentatge de llengües
estrangeres és la immersió en un context real de comunicació”,
“les lleis educatives no han de ser experiments”.... Aquestes
varen ser algunes de les perles amb què els ponents varen anar
amenitzant un debat que s'hagué de cloure amb nous interrogants: “És
adequat o bo parlar de política en contextos que no són
estrictament polítics? És adoctrinament, dur els nostres fills a
les manifestacions? La conclusió dels ponents no degué sorprendre
ningú. Demonitzar la política i apartar els ciutadans dels
aparells de decisió sempre han estat estratègies pròpies de règims
antidemocràtics, amb l'objectiu clar de mantenir la presència dels
de sempre en els òrgans de poder. Però a la Real, divendres, ningú
feia cara de voler tornar a un sistema de govern d'aquestes
característiques; per això el públic volgué compensar tantes
perles amb forts aplaudiments.
Després de l'esforç que els assistents hagueren de
dur a terme per entendre les interpretacions que el govern s'entesta
a fer sobre una sentència judicial que sembla molt clara; arribà el
moment de satisfer la gana amb el sopar de pa taleca. En acabar, els
sons decidits i contundents d'una batucada bunyolina i verda; i
l'animada ballada popular al so d'Al Mayurka, varen tancar la
jornada. Ni la pluja, ni el govern, ni la fera ferotge ni els
missatges derrotistes, podran acabar amb el record d'una jornada
entranyable com la de divendres dia 3 a La Real.
La Real, 3 d'octubre de 2014