El desplegament dels currículums LOMQE per a ESO i Batxillerat suposa un nou atac frontal a la comunitat educativa i una provocació. La derogació d'aquesta llei no consensuada amb ningú és el desè punt de la taula reivindicativa que motivà la vaga indefinida dels docents, que tenim convocada encara ara. Aquesta, és una mesura innecessària i que surt de la iniciativa del Govern, quan moltes comunitats autònomes han optat per ajornar-la. Durant aquest curs, 38 claustres s'han manifestat crítics amb la nova llei educativa. Lamentablement, la implantació de la LOMQE enguany a Primària i a la FP Bàsica s'està evidenciant com a caòtica, allunyada de la realitat i, sobretot, retrògrada
L'Assemblea de Docents considera una autèntica provocació i un despropòsit l'aprovació a correcuita del nou currículum que desplega la LOMQE per a Secundària i Batxillerat. Aquesta, és una mesura innecessària i que surt de la iniciativa del Govern, quan moltes comunitats autònomes han optat per ajornar-la. El Govern ha consumat així un nou atac a l'educació i s'ha assegurat que el proper curs sigui una altra vegada caòtic. Aquestes presses per aprovar els currículums a contrarellotge -tant l'elaboració (tres setmanes) com els set dies de termini d'al·legacions- sembla més una venjança contra l'escola que una aposta de futur. Una venjança perquè no fa cas de les nombroses peticions d'ajornament de la comunitat educativa -Assemblea, sindicats, directors, inspectors, pares...- i, per contra, s'assegura que just a les portes de les eleccions -maig- ja haurà imposat la LOMQE per al curs vinent, a Secundària i Batxillerat, que és presenta amb més interrogants i greuges que no amb solucions als veritables problemes que hi ha a la docència i a l'escola.Quan tothom parla de pacte, de consens i de diàleg per construir un model d'escola estable, l'actual Govern persisteix en l'obsessió per desmuntar el sistema educatiu públic i a perpetuar les retallades en drets socials, educatius i econòmics. És absolutament irresponsable que un Govern que s'ha manifestat incapaç i nefast en la caòtica gestió educativa, encara vulgui reblar el clau i consolidar l'augment de les desigualtats socials generades amb l'excusa de la crisi.
Un dels fets més greus que consolida aquesta llei és l'exclusió del sistema dels pobres i dels alumnes amb necessitats de suport educatiu, amb un model absolutament retrògrad. Això es manifesta tant amb la segregació primerenca d'alumnes cap a la Formació Professional Bàsica (3r ESO) -que enguany ha començat sense recursos econòmics ni planificació-; com també amb la reducció d'àrees com filosofia, tecnologia, música, plàstica o l'arraconament de la llengua catalana (no serà part de la revàlida) i de moltes de les optatives que actualment s'imparteixen (teatre, alemany, processos de comunicació). Per contra, religió -gestionada per l'església- serà una assignatura que comptarà per fer mitjana a l'expedient acadèmic. I tot, culminat amb el retorn de l'examen de revàlida d'uns continguts dictats pel Ministeri per poder titular d'ESO.
Per això, és obvi pensar que transposar aquests canvis tant en forma de plantilla com en continguts canviats al proper curs serà terriblement complicat. I per això mateix també és greu quan es mostra com tota una declaració d'intencions que no fan comptes cedir ni negociar ni consensuar el model educatiu amb ningú.
S'ha de recordar que l'entrada en vigor de la Lomqe ja afecta a Primària amb disbarats tals com començar el primer curs d'escolarització obligatòria sabent llegir i escriure i acabar-lo sabent multiplicar. Aquest fet, no menor, ha fet escandalitzar els pares, que consideren absolutament desproporcionades les exigències d'aquesta llei educativa.
L'Administració ja no està obligada a garantir places escolars en l'ensenyament públic. Per exemple, a l'IES Manacor s'ha eliminat per al pròxim curs un dels cinc grups de primer d'ESO que hi havia fins ara, cosa que obligarà prop d'una vintena d'al·lots a matricular-se a "escoles concertades, de semipagament i confessionals" (Balears, 7 juny 2014). I l’Associació de Directors de Primària de Mallorca (ADIPMA) té constància de quatre centres en què hi ha hagut bastants alumnes que no hi han estat admesos, per la qual cosa és probable que siguin derivats a escoles concertades; es tracta dels CEIP Miquel Duran i Saurina d’Inca, Escola Nova de Porreres, Mestre Colom de Bunyola i Can Bril de Sencelles (Ara Balears, 7 juny 2014).
DESXIFREM LA LOMCE
FONTAMENTS IDEOLÒGICS: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/11/desxifrem-la-lomce-preambul-ii.html
PREÀMBUL: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/11/desxifrem-la-lomce-i-el-preambul.html
ESO: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2015/01/desxifrem-la-lomce-vi.html
BATXILLERAT: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2015/01/desxifrem-la-lomce-vii.html
CONTRA L'ESCOLA INCLUSIVA: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/12/desxifrem-la-lomce-iv.html
FORMACIÓ PROFESSIONAL: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2015/02/desxifrem-la-lomce-viii-la-fp.html
UN LABERINT NORMATIU: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/11/desxifrem-la-lomce-iii.html