Un malson de bon de veres, el glosat de Pere Palou -membre actiu de l'Assemblea- sobre el conflicte dels docents ha obtingut el Premi
Llorenç "Móra" de Poesia Popular (Glosat) dels PremisCastellitx 2015. Vuit dècimes que diuen molt del que ha passat a l'Educació i la Cultura i del que pot venir encara.
Han trepitjat la cultura
però aquesta ha resistit.
El poble ja ha decidit
que aquesta legislatura
reblida de podridura
l’hem de matar sense por.
Hi posarem tot el cor,
el cervell i la memòria.
Hem de canviar la història
i cantar amb un altre to.
No volem més Estarelles
ni terrossos al govern.
Cap foraster m’és extern
si no s’ajunta als gonelles.
Sé cert que totes aquelles
persones que tenen seny
en veure un poble que empeny
s’hi enllaçaran sense dubtes
i ajudaran que els corruptes
sentin que allò se’ls estreny.
No sols corrompen riqueses:
La ignorà ncia també és greu.
Roba a la gent el que és seu
el que ordena insensateses
armat amb unes preteses
majories absolutes.
Fa mal el que va de putes
i paga amb doblers de tots;
però qui falseja els mots
també té les mans ben brutes.
L’oceà verd s’ha calmat
però és gran i poderós.
Un present tan espantós
fa que estigui preparat
per emprendre amb dignitat
la nova etapa de lluita.
Quan la cosa sigui cuita
els que ara fan por a la gent
hauran de partir corrent:
estaran fets una truita.
La llei de sÃmbols, Sa Moma,
un nin no sap espayol…
Aquesta curtesa em dol.
No sé si n’hem de fer broma.
Tenc una amiga molt poma
i no diu tants de disbarats!
Quan els veig encarcarats
gaudint de la seva estampa
sent una casta de rampa…
i pens que són uns malnats.
Amb un Bosch ho intentaren
però el trobaren espès.
Per fer-ho més compromès
uns Camps tot d’una sembraren
però molts els trepitjaren
perquè feien riure fort.
I volgueren provar sort
fent córrer una torrentera:
una cofoia Riera
que ja va entrar amb el peu tort.
Tot el que han fet ha estat nosa.
Lleis i ordres sense cos.
En el lleu jo no hi trob os,
però els faig aquesta glosa
perquè no havia vist cosa
tan execrable com ells.
Ja no som uns passarells.
Ja no ens deixam enganar.
Aquests mai no han de tornar.
I tampoc els seus cadells!
D’aquà poc temps ho veurem.
Hi ha molt per decidir;
(i algú encara ha d’aclarir
si podemos o podem).
No hi és de més que pensem
i tenguem molta mà esquerra;
Només es guanya una guerra
si perdent una batalla
la resistència no ens falla
i tenim els peus en terra.