dissabte, 7 de novembre de 2015

La proposta de pressupost educatiu per 2016 és insuficient i decebedora

Som a davant d'un pressupost educatiu continuista amb els del Govern Bauzà

Des del comitè de vaga de l'Assemblea de Docents, volem trencar el nostre silenci de les darreres setmanes amb una valoració pública de la proposta de pressuposts per a 2016, una proposta que, en allò que es refereix a Educació no podem més que qualificar de decebedora i insuficient. És més, podem valorar l'apartat educatiu del pressupost com a continuista dels pressupostos educatius del Govern Bauzà. Ara ho explicarem amb números.

1- Del pressupost de 2015, es dedicà un 19'22% a Educació. En la proposta de pressupost per a 2016 s'ha proposat un 19,26%. En concret, per 2016 es preveu que per educació hi haurà 41'57 milions d'euros més. No veiem un gran canvi que mostri que, com s'havia declarat, l'Educació sigui prioritària per aquest Govern.

2- La partida pressupostària en Educació passa dels 775'65 milions d'euros de 2015 a 817'21 per 2016. Això representa un augment del 5'36%. Aquest percentatge queda lluny de l'expectativa creada amb els programes electorals dels partits que donen suport al Govern i resulta decebedor.

3- Si ens fixem en l'augment de la partida pressupostària respecte al PIB, tenim que en 2015 el pressupost en Educació va representar un 2'89 del PIB de les Balears. La proposta per 2016, tenint en compte que el PIB serà un 3% més elevat, segons el Govern, quedarà en un 2'96%. Veiem un lamentable augment de 7 centèsimes que ens torna a deixar amb un pressupost educatiu molt pobre amb una inversió per davall del 3% i molt lluny de la mitjana espanyola, que ara mateix està al voltant del 4% i de la mitjana europea que està al 5'3%.

Vist l'incompliment que s'està duent endavant dels programes electorals, aquesta setmana, hem hagut d'escoltar veus que, per activa i per passiva, intentaven justificar aquests pressuposts d'acord amb dos arguments: l'elevat deute de la comunitat autònoma -herència del Govern Bauzà- i l'espoli fiscal al qual les Illes Balears estan sotmeses -amb més doblers es podria fer millor-. A tot això hem de dir dues coses:

a) Que la situació d'endeutament de la comunitat autònoma i l'infrafinançament de la mateixa ja eren coneguts quan es van redactar els programes electorals. Ara no poden ser una excusa per al seu incompliment.

b) No hem vist mesures valentes i decidides per part d'aquest Govern ni dels partits que li donen suport per qüestionar la legitimitat del deute, per negociar el seu pagament o per exigir un millor finançament a Madrid. No s'han fet auditories, ni s'ha mobilitzat ni tan sols a les seves bases en una intensa campanya que reivindiqui un millor finançament. La cosa queda en l'àmbit de declaracions, una actitud molt poc compromesa. Si volen que la societat, i a dins d'ella l'Assemblea de Docents, els cregui i els doni suport, han de prendre la iniciativa i lluitar activament per allò que diuen reclamar. Creiem que la lluita de la comunitat educativa en els darrers anys n'és el millor exemple. En aquests temes, les declaracions institucionals són fum que s'endú el vent.

Abans de seguir, pensam que és important recordar que als programes electorals dels partits que donen suport al Govern es feia referència al pressupost educatiu en aquests termes: MÉS proposava un augment anual del 10% respecte al pressupost anterior. El pressupost per 2016 es queda a la meitat del camí d'aquest compromís electoral. El PSIB i Podem proposaven, respectivament, arribar a un pressupost del 5% i del 7% respecte al PIB. El que tenim no apunta ni a què gradualment es pugui arribar a aquestes xifres al final de la legislatura. Com hem dit, en el primer dels quatre pressuposts de la legislatura només han augmentat 6 centèsimes.

No ens aturarem ara a comentar les retallades en Educació que el Govern Bauzà va instaurar amb el decret de mesures urgents 5/2012 i que el Govern de Francina Armengol ara pretén fer seves incloent-les en aquesta proposta de llei de pressupostos. Això ho farem en un futur comunicat.

Com a conclusió, volem reiterar que la proposta de pressupost no està a l'alçada de les necessitats del nostre sistema educatiu, no respon a les urgències que el mateix presenta (pla de xoc per la disminució de les ràtios, millora de l'atenció a l'alumnat amb més necessitats, millora d'infraestructures...) i no és conseqüent amb l'important moviment i a la gran preocupació social per l'Educació que ha mostrat la nostra societat en els darrers anys.

Només queda l'esperança que aquest pressupost sigui esmenat i modificat a la seva tramitació al parlament. Per això mateix, és molt important fer visibles les seves contradiccions tant des de la crítica pública com des de la mobilització. El canvi és possible i necessari.