El pressupost per a educació per al 2017 serà de 882,591 milions d’euros, xifra per davall del sol·licitat per la comunitat educativa i amb l’acord del Consell Escolar de les Illes Balears. El percentatge de despesa en educació balear està ancorat en un 3,0% del PIB des del 2012, molt per davall de la mitjana estatal i molt més llunyà de la mitjana europea. El projecte de pressupostos del 2017 necessita una rectificació urgent en la despesa en educació. Ens jugam el futur, i se'ns esgota el temps.
El passat divendres el govern de Balears va fer públic l'acord dels tres partits que garanteixen la governabilitat de la comunitat (PSIB, MES i Podem) per al projecte de pressupostos del 2017. La conselleria d'Educació i Universitat tendria unes despeses previstes de 882,591 milions d'euros, 65,377 més que el pressupost del 2016.Aquesta quantitat queda molt per davall dels 1000 milions d'euros que la comunitat educativa, amb l'acord del Consell Escolar de les Illes Balears al davant, va sol·licitar al govern per tal d'iniciar un canvi de tendència en la inversió en educació que permeti una millora efectiva de la qualitat d'un servei públic essencial. Arribar als 1000 milions d'euros hauria d'haver comportat un augment de la despesa en educació del 22,4% respecte del 2016. Els partits que donen suport al govern s'han quedat en un exigu 8%.
El percentatge de despesa en educació sobre el PIB del territori, un indicador utilitzat en estudis comparatius entre els països, continua en pla des de l'any 2012, ancorat en el 3,0% (una dècima de punt per sobre del valor del 2016), a 1,2 punts sobre el darrer valor conegut de la mitjana de l'estat (4,2% el 2015) i a 2,5 punts del de la Unió Europea (5,5% el 2012). Els 1000 milions d'euros reclamats per la comunitat educativa haurien comportat una inversió en educació del 3,4% sobre el PIB. Lluny de les referències de l'estat i internacionals, però en la línia d'una millora que no es percep en la proposta del govern.
Si la continuïtat d'una situació deficitària en inversió en educació és una mala notícia, fa molt més mal veure que el 2017 és l'any, des del 2000, en què el percentatge de despesa en educació sobre el total del pressupost és més baix: un decepcionant 18,9% (el 2016 va ser del 19,4%, el 2014 del 19,8% i la resta d'anys va estar sempre en valors iguals o superiors al 20%).
Els pressupostos són l'expressió de la voluntat política, i les xifres el que ens diuen és que, malauradament, l'educació no és una prioritat d'aquest govern. Aquests pressupostos, pel que fa a educació, donen la raó a la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, quan es lamenta a l'informe de seguiment "Educació per a tots" de 2015 que "(...) l'educació està infrafinançada. Molts governs han augmentat la despesa, però molts pocs han prioritzat l'educació en els pressupostos nacionals, i la majoria es queden curts en destinar el 20% recomanat que es necessita per començar a cobrir les necessitats de finançament".
No anam bé i no ens cal que la UNESCO ens ho recordi. És cert que el finançament de l'educació no és una condició suficient, però sí necessària per sortir del pou de la mancança d'infraestructures, dels barracons i de "solucions" provisionals que esdevenen permanents, de planificacions de ràtios sempre ajustades al valor màxim legal i que tenen com a resultat classes massificades, de no poder tenir els recursos humans i materials per atendre les necessitats d'atenció a la diversitat, de no poder establir mesures efectives per a l'equitat, de no poder actualitzar i renovar recursos didàctics obsolets, de no poder acondicionar les aules i els centres a metodologies d'aprenentatge inclusives i participatives ...
Balears té un problema evident de finançament que cal resoldre des de les instàncies polítiques representatives i amb la mobilització social necessària. Però el projecte de pressupostos del 2017 necessita una rectificació urgent en la despesa en educació. Ens jugam el futur, i se'ns esgota el temps.