Els jutges afirmen a la seva sentència que la legislació lingüística de les Illes Balears no estableix aquest percentatge i que l’ensenyament del castellà està completament garantit a la nostra comunitat.
La sentència deixa clar que a la nostra legislació no es recull un percentatge mínim d’ús del castellà com a llengua vehicular d’aprenentatge i que cada centre, d’acord amb la normativa vigent, estableix el seu propi model lingüístic. També recorda que el “mínim del 25%” que pretenia la demanda fa referència al resultat d’una sentència judicial a Catalunya, que no estableix normativa ni és d’aplicació a les Balears.
El Tribunal també descarta la possible il·legalitat i inconstitucionalitat a la que apel·laven els demandants, en considerar que la llei balear no exclou ni margina el castellà, sinó que simplement estableix un mínim del 50% de l’horari escolar en català, perquè és la manera de garantir l’objectiu establert a la LNL: la competència plena en les dues llengües oficials al final del període d’escolarització obligatòria.
L’Obra Cultural Balear ha destacat la importància que el TSJB recordi que en el nostre model lingüístic són els poders públics i els centres escolars els que determinen la llengua en què es vehiculen els aprenentatges. Això significa, implícitament, que no es cert que les famílies puguin exercir –llevat de la matrícula als 3 anys– el dret d’elecció de llengua, tal com defensa erròniament la Conselleria actual i s’aplica des de fa dos cursos en el Pla de Segregació Lingüística, rebutjat per tota la comunitat educativa.