Unitat en la vaga i les mobilitzacions per fer front a la LOMQE

Passades 6 setmanes de l’inici de la vaga indefinida a les aules de les Illes, la societat balear va tornar a demostrar el seu compromís vers el sistema educatiu. Si pel matí ja vàrem comentar l’alt seguiment de la jornada de vaga, que se situava en un 76% en els centres públics (dada compartida per sindicats i associacions de directors), la resposta al carrer també va ésser massiva. Al matí, la Conselleria tornava a suportar la indignació del col·lectiu docent, mentre que a l’horabaixa el passeig des Born s’omplia de gom a gom amb milers de famílies que reclamaven, com setmanes enrere, un ensenyament de qualitat fruit del consens, i no pas de la imposició.

Des de d’alt de l’escenari, i per veu d’un alumne de la Plataforma d’Estudiants de les Illes Balears, es va poder sentir el manifest que per a l’ocasió havien elaborat conjuntament sindicats, assemblees de docents, plataformes com CRIDA i associacions de directors, d’inspectors i de pares i mares. Les al·lusions a les polítiques educatives del govern Bauzá eren ben presents, així com la denúncia dels mecanismes emprats per la Conselleria d’Educació per tal de dilatar el procés de negociació i amagar l’immobilisme en el qual estan assentats. Tot plegat, una clara actitud autoritària i de confrontació amb la comunitat educativa per part del govern balear que ahir tenia el seu reflex a nivell estatal. La LOMQE, o llei Wert, era titllada de segregadora, elitista, recentralitzadora, autoritària i antidemocràtica, ja que buida de competències el consell escolar, aprofundint en molts passos en què el govern de Bauzá ja havia incidit amb l’aprovació del TIL o la tramitació del decret de convivència entre d’altres actuacions denunciades al llarg de la vaga indefinida.

A la resta d’illes, les mobilitzacions de Maó i Eivissa també aplegaven centenars de persones i mostraven un seguiment massiu de l’aturada a les aules, tot i el desgast que lògicament ha patit el col·lectiu docent durant una vaga que ha durat tres setmanes. I és per això que ahir es va demostrar clarament que la comunitat educativa, i especialment els i les docents, continuem units per defensar allò que més estimem, l’educació, i que som capaços de continuar mobilitzant-se, amb les estratègies que siguin més oportunes, per fer front a uns governs sords que només defugen el consens i tan sols aposten per la imposició.
Més recent Anterior

Formulari de contacte