diumenge, 1 de juny de 2014

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 25 de maig -1 de juny)

Després de viure una marea de llaços quadribarrats en defensa de la llengua, encara no hem descobert quin oli (o petroli) beuen els del Govern i els de la Junta electoral que necessiten prohibir de tanta por que tenen. No basta amb una llei de símbols –que no poden aplicar perquè perdrien encara més el vot de la part forana- sinó que han demanat reforços a la Junta electoral que decidí que les camisetes verdes son “propaganda electoral”.Ha,ha,ha,ha, la por fa estralls. Tenen por del verd!! Una camiseta d’una plataforma ciutadana on participen famílies al complet, docents i afins al món educatiu. Ja ho val

Però què pensen, que votam tots el mateix??. Nooo, i ara!! igual podríem treure una targeta verda de descompte als comerços?? Nooo, nosaltres no volem negocis de diners, volem negociar ,des de setembre, 10 punts per a una escola pública de qualitat, aquesta escola pública que, a la millor, deixarà de ser-ho dels 3 als 5 anys i al batxillerat, perquè en Wert no descarta el copagament. Això sí que és una bona llenegada d’oli, del que volen fer sortir de l’aigua...

Aquest petroli -perquè l’oli vegetal no fa tant de mal- és el responsable que comencin a no veure-hi bé (perquè és negre). Com si no bastàs la sordera permanent... No veuen la quantitat de gent que han partit cap altres direccions, sort que n’hi ha que s’expliquen millor, com Laura Camargo, professora universitària, líder de Podem.

Ja ho dèiem nosaltres que podem i podrem –i no ens ha calgut partit polític perquè nosaltres som gent preocupada per l’ensenyament i això sí és universal i no com diu n’Ana Aguiló- però aquesta entabanada de xarop negre, d’oli negrot que duen al damunt... Si més d’un 77% de les famílies vol un projecte lingüístic en català per als seus fills. Un projecte que els amagau perquè han de triar a cegues, tot el contrari del que dèieu en les famoses promeses electorals incomplertes.

La premsa beslluma problemes en això de la compatibilitat apotecària i política emperò el problema greu és topar-se a un port amb un representat de l’Assemblea de docents i usar com a únic argument “que un pare volia desapuntar el nin d’escola perquè no sabia castellà”, ha,ha,ha,ha... va sempre muntat en unicorn i té espasa làser!!!

Aquestes darreres eleccions han estat el triomf dels qui s’oposen a veus que no negocien, ni volen parlar de negociar (bé, per signar prospeccions petrolieres, sí. Ahh, i recordeu que sempre s’equivoquen amb allò de La Palma i Palma...) i moltíssima gent té clara que “l’Assemblea de Docents és el canvi” perquè és la veu de la dignitat, de la lluita ininterrompuda a pesar de les mentides, dels intents d’embrutar, tractant-nos fins i tot de negociants. No nosaltres no signaríem mai cap contracte ni cap pacte que desfavorís el que estimam: Les Illes.

Fa 25 dies que en Jaume lluita, amb el seu cos per davant, perquè el president s’assegui a negociar i ja ha dit que no, Ha tengut la cara i la barra de dir que la interlocutora vàlida, na Joana Maria Camps, sí ho ha fet en més de 70 ocasions...El nombre de vegades que s’ha assegut la consellera a l’avió consta en un document. Però, i les actes d’aquests 70 reunions on són?

VOLEM LES ACTES PÚBLIQUES JA. EXIGIM LES ACTES AMB LES PROPOSTES I ELS ACORDS O NO ACORDS. VOLEM DATES, VOLEM NOM I LLINATGES DELS QUI HAN FORMAT PART D’AQUESTES NEGOCIACIONS.

Sort que hi ha gent molt més humana i que s’han sumat a la vaga de fam per mostrar a la comunitat que en Jaume no està sol. Ànims a tots i esperam que avui hagueu tengut una bona alegria amb les fotos de la plaça major i el crit que ens agermanava: “a les Illes, en català” i no cregueu que abaixam la guàrdia. Sabem que hi ha ordres que les matèries no lingüístiques es facin al 50% en castellà i català

No passeu pena, l’oli els afecta i volen que la gent d’aquí abandoni la seva llengua per fer classe. Potser es pensen que la mar sí, emperò la dignitat no està en venda.
 

Mentre el seu model educatiu ataqui les nostres arrels, nosaltres sortirem per defensar-les. 4 illes, un país, una llengua i totes les modalitats que calgui, emperò el català és i serà la nostra llengua, la de ca nostra, la del bressol i la de l’escola, la que hem de defensar i la que ahir va sortir a emplenar la plaça major de Palma.