dijous, 19 de juny de 2014

Quin sentit té retallar el futur? L'exclusió dels més desafavorits

Durant el curs 2013-2014, l'alumnat de necessitats educatives especials (NEE) ha patit les retallades que la Conselleria d'Educació ha aplicat en detriment de l'educació inclusiva. A l'Assemblea de Docents han anat arribat incidències que han permès documentar com estan afectant les retallades als infants amb necessitats educatives i s'està retrocedint pel que fa a l'educació inclusiva:
  • Reducció dels professionals especialistes en suport educatiu
  • Augment de les ràtios
  • Baixes de mestres de suport no cobertes
  • Saturació dels Centres d'Educació Especial
  • Detecció de casos d'infants amb necessitats educatives especials desatesos
  • Creació de la Plataforma de pares i mares de nins amb discapacitat de les Illes Balears


El resultat és que actualment els centres de les Illes no poden assegurar la participació normalitzada de l'alumnat amb discapacitats en la vida escolar, la qual cosa fa impossible avançar cap a la superació d'obstacles i la normalització de les diferències, les fites de l'escola inclusiva.

L'educació ordinària, acompanyada dels recursos necessaris, és la millor manera de promoure el desenvolupament acadèmic i personal dels infants que s'han trobat amb diversos entrebancs, com poden ser una malaltia cruel o bé obstacles per adquirir nous coneixements. A més, cal assenyalar la importància de la inclusió per a tot el sistema educatiu, ja que és un model que afavoreix els valors de la tolerància, de l'equitat i de la cooperació i promou la interrelació. És per això, que des de fa temps, les lleis estatals i autonòmiques que regulen l'àmbit educatiu, fan incís en la necessitat de promoure l'educació inclusiva de manera que aquesta cada cop guanyi més terreny.

Així, un cop establerta la importància i la necessitat per al conjunt de la societat i l'imperatiu legal que regula a favor d'un sistema educatiu inclusiu, cal demanar-se per què la Conselleria d'Educació de les Illes Balears està retallant uns recursos que ja es consideraven insuficients en aquest àmbit.

Durant el curs, a l'Assemblea de Docents han anat arribat incidències que han permès documentar com estan afectant les retallades als infants amb necessitats educatives, alhora que s'està retrocedint pel que fa a l'educació inclusiva.

D'una banda, a les Balears, existeixen 8 centres d'Educació Especial (CEE), tots concertats excepte un (Son Ferriol), que és públic. En aquests centres s'escolaritza alumnat amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o de mobilitat, juntament amb alumnes que presenten problemes de conducta. En aquests darrers anys, s'ha disparat la matrícula als CEE i, actualment, es troben en condicions de saturació. Això comporta un desplaçament d'alumnat amb necessitats educatives cap a CEE, cosa que va en contra de l'imperatiu legal de facilitar una educació inclusiva i suposa una amenaça a la normalització escolar d'aquests infants.

D'altra banda, les retallades han suposat una reducció dels equips de suport necessaris en relació als casos que requereixen aquest suport. En aquest sentit, l'Assemblea de Docents ha pogut recopilar una llista d'incidències que afecten a més de 25 centres de les Illes i que palesen casos flagrants de desatenció a un col·lectiu vulnerable i d'irresponsabilitat per part del govern. Així, 25 centres denuncien la manca d'especialistes en pedagogia terapèutica (PT), en audició i llenguatge (AL) i auxiliars tècnics educatius (ATE), a més de denunciar la manca de condicions d'accessibilitat o de recursos didàctics especials, entre d'altres.

Casos com el de l'IES Josep Maria Llompart en què una alumna amb paràlisi cerebral va passar més d'un mes a l'inici del curs sense ATE o el cas del CEIP Urbanitzacions en què no es cobreix la baixa de 28 dies d'una ATE, posen de manifest la desatenció de la Conselleria cap a l'alumnat amb dificultats. A Eivissa, la situació s'agreuja en el sentit que a l'illa no hi ha cap CEE i el Govern desatén descaradament les demandes dels centres .

Durant el curs escolar, grups de pares i mares, així com els equips directius de diversos centres, s'han adreçat a la Conselleria per exposar la situació de desempar que està vivint el col·lectiu i per demanar la dotació de professionals de suport, però les demandes no han obtingut cap solució. En aquest sentit, el 2013 neix la Plataforma de Pares i Mares de Nins amb Discapacitat de les Illes Balears formada per unes 70 famílies que reclamen que tots els infants amb discapacitats puguin anar a l'escola que triïn els seus pares i tenguin els recursos necessaris i estar en igualtat d'oportunitats amb la resta d'alumnes.

Amb totes aquestes dades i si a la manca dels especialistes de suport educatiu hi afegim l'augment de les ràtios per aula, el resultat és que actualment els centres de les Illes no poden assegurar la participació normalitzada de l'alumnat amb discapacitats en la vida escolar, la qual cosa fa impossible avançar cap a la superació d'obstacles i la normalització de les diferències, les fites de l'escola inclusiva.