dijous, 27 de novembre de 2014

Els directors dels IES Joan Maria Thomàs i Arxiduc Lluís Salvador emmordassen els claustres

Ja hi ha trenta-vuit claustres de docents que s'han declarat crítics amb la Lomce. No obstant això, hi ha centres que es mostren reticents a deixar votar el manifest per la declaració crítica en contra de la LOMQE. Tal és el cas de l'IES Joan Maria Thomàs i l'Arxiduc Lluís Salvador, en què els directors, Damià Tomàs i Margalida Ramis tampoc no deixen votar al claustre el retorn al projecte lingüístic anterior al TIL.

L'Assemblea de docents de l'IES Joan Maria Thomàs es mostra crítica amb la direcció del centre, després que aquesta els hagi impedit votar l'adhesió a un manifest crític amb la LOMQE, amb l'argument que el claustre no pot votar en contra de lleis.

El claustre pot opinar sobre els aspectes pedagògics de les lleis educatives. I en el cas de la LOMQE és bastant evident el rebuig tant de la comunitat educativa com també dels partits polítics. És una llei que, malgrat neix morta -i per tant durarà poc- ja afecta negativament el funcionament de l'educació, tant en els aspectes educatius (Primària) com en els de funcionament democràtic (educació obligatòria). 
Un exemple de la manca de democràcia de la LOMQE és la imposició de directives per part de l'Administració, encara que sigui en contra de la voluntat dels claustres dels centres. Bona mostra n'hem tengut, per exemple, amb les noves directives de l'IES Sineu, IES Francesc de Borja Moll o IES Binissalem. Aspectes com aquests dinamiten la convivència en els centres i minen la il·lusió de molts docents.


Més greus són encara les actituds de Damià Tomàs, director de l'IES Joan Maria Thomàs i de Margalida Ramis, directora de l'IES Arxiduc Lluís Salvador, que varen impedir la votació del claustre per retornar al projecte lingüístic anterior, tal i com s'ha fet a la majoria de centres.

D'una banda, cal recordar que l'IES J.M. Thomàs és un dels 204 centres que no tenia aprovat el TIL.


D'altra banda, 30 professors de l'IES Arxiduc varen sol·licitar per escrit la realització d'una votació sobre el TIL i la directora s'hi va negar al·ludint que l'òrgan competent era la CCP i que els canvis no podrien tenir lloc fins al curs 2015-16. Tant per legislació com per pel procediment seguit pels professors, però, aquesta votació hauria estat perfectament legal. Ara, en canvi, el TIL es continua aplicant en aquest centre fins i tot en el cas de grups de 1r d'ESO que apleguen més del 60% d'alumnes amb diversos problemes d'aprenentatge, de retards diversos, de socialització i de comportament i que són deficitaris en expressió en català.


Dades sobre la no-aprovació dels projectes TIL:


http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/09/comunicacio-sobre-lestat-dels-projectes.html