dilluns, 26 de gener de 2015

Desxifrem la LOMCE (VII)








Com ja dèiem en l’anterior capítol, si visitau http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/ca/participacion-publica/cerrados/2014/curriculo-basico.html hi trobareu el projecte de currículum amb tots els continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge de totes les assignatures de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.

El capítol IV del text consolidat de la LOMCE, que es refereix al Batxillerat, segueix conferint-li la en l’apartat 1 una doble funció: terminal (“proporcionar a los alumnos formación, madurez intelectual y humana, conocimientos y habilidades que les permitan desarrollar funciones sociales e incorporarse a la vida activa con responsabilidad y competencia”) i propedèutica (“capacitará a los alumnos para acceder a la educación superior”). Només a tall d’anècdota constatarem que a l’apartat següent, que determina quins alumnes podran accedir al batxillerat, explicita “alumnos y alumnas”, cosa que no ha fet en el paràgraf anteriorment citat. De fet, “y alumnas” és un afegit al text previ de la LOE.

I quins alumes (i quines alumnes) poden accedir al batxillerat? Idò aquells que “estén en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria y hayan superado la evalución final de Educación Secundaria Obligatoria” (és a dir, la “revàlida”; i aquí hom podria pensar que hi ha una redundància, atès que per a obtenir el títol s’ha d’haver superat la revàlida… però no hi ha tal, ja que el text segueix:) “por la opción de enseñanas académicas”(!).

Segueix limitant a quatre els cursos que pot matricular-se un alumne, a batxillerat, en règim ordinari (és a dir, presencial i en règim diürn; no afecta al batxillerat a distància ni al règim nocturn). Les repeticions permeses són, com a màxim, i en règim ordinari, una en cada curs. Excepcionalment i amb informe favorable es podria repetir dues vegades el mateix curs sempre que l’altre no es repetís cap vegada (és a dir, el nombre de repeticions mai pot ser superior a dues).

Se segueix admetent l’exempció d’avaluació de la llengua pròpia; mai per al castellà.

Els objectius generals del batxillerat i les diferents modalitats segueixen essent com a la LOE. Aquestes modalitats són “Ciencias”, “ Humanidades y Ciencias Sociales” i “Artes”. Hi ha una frase intrigant afegida a la LOE en relació a això, que diu “las modalidades del Bachillerato que podrán ofrecer las Administraciones educativas y, en su caso, los centros docentes…”. És que algun centre docent podrà fer ofertes al marge de l’Administració?

Vegem com és l’organització acadèmica del batxillerat a la LOMCE. El quadre que segueix té quatre columnes en cada curs. La primera es refereix al batxillerat de Ciències, la segona i la tercera a la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, subdividida en Humanitas i en Ciències Socials, i la quarta a la modalitat d’Arts. Les assignatures tenen les categories de troncals, específiques, etc., tal com explicàvem en els primers capítols de la sèrie. Algunes assignatures males d’identificar amb l’abreviatura s’aclareixen al peu de la taula.

* Òbviament, a casa nostra, Llengua Catalana i Literatura
Arts. Esc.: Arts Escèniques
Bio-Geo: Biologia i Geologia
Cult. AV, C. AV: Cultura Audiovisual
Dib Tèc: Dibuix Tècnic
Fís-Quí: Física i Química
HMCont., His. del Món Cont.: Història del Món Contemporani
Mat. Apl. a les CCSS: Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials


Observacions interessants sobre aquesta distribució d’assignatures:

Convé recordar que en l’organització que feia la LOE de les assignatures de batxillerat, entre les assignatures de modalitat no n’hi havia cap de forçosa, en el sentit que l’alumne podia triar les que volgués sempre que cobrís el nombre total de sis assignatures, tres a primer i tres a segon, i que com a mínim cinc fossin de la modalitat triada. Amb la LOMCE, hi ha una assignatura en cada modalitat que s’ha de fer obligatòriament, tant a primer com a segon curs. És el cas de les Matemàtiques (en cada modalitat les seves), el Llatí i els Fonaments de l’Art.

En aquesta distribució que ordena la LOMCE, hi trobam també:

Una espectacular riquesa d’assignatures, que sobre el paper és molt interessant però que quedarà limitadíssima en cada centre pel nombre de grups i per criteris organitzatius. Qui hagi col·laborat en l’elaboració d’horaris, entendrà tot d’una la formidable complicació que representa, per exemple, ofertar com a assignatures de lliure elecció les troncals, o les específiques, que no s’han triat com a tals. Normalment implica duplicar el nombre d’hores de l’assignatura, i si no és per a grup complet, la quota de professorat no permetrà aquestes alegries, en general.

La desaparició de les “Ciències per al Món Contemporani”, que era assignatura comuna i obligatòria per a tots els alumnes. Ara queda mínimament suplida per una “Cultura Científica”, d’oferta no obligada en el calaix de les matèries específiques. Dins la tecnificació economicista de l’educació, la difusió de la ciència natural queda fora dels batxillerats “no científics” en aquest sentit.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, fins ara una assignatura optativa de Primer Curs, es duplica en dos nivells I i II, de manera que l’alumne la podria elegir, en teoria, a Primer i a Segon.

El canvi de nom de Filosofia i Ciutadania a només Filosofia (s’ha de mirar el currículum per veure quines implicacions té això)

La desaparició de l’assignatura d’Electrotècnia. Tampoc no es recupera l’assignatura de Mecànica, “desapareguda” a la LOE.

La implantació de la Religió com a una assignatura més (és a dir, que el fet de cursar-la implica NO cursar-ne alguna altra amb continguts més competencials, per entendre’ns), i no sols a primer curs com fins ara, sinó que també es pot cursar a segon. Fixem-nos, però, que no ve denominada com a Religió I i Religió II, i per tant sembla que seria la mateixa assignatura… Un alumne pot fer-la dues vegades? Matisos que s’hauran d’aclarir.

I una cosa molt important (que afecta no sols al Batxillerat sinó també a Primària i a ESO): l’apartat “noventa y uno” de la LOMCE, que fa referència a la disposició addicional segona de la LOE, ens recorda que la Religió és d’oferta obligada, cosa que no passa amb moltes de les altres matèries; i a més la LOMCE hi ha afegit un paràgraf que diu: “La determinación del currículo y de los estándares de aprendizaje evaluables que permitan la comprobación del logro de los objetivos y adquisición de las competencias correspondientes a la asignatura Religión será competencia de las respectivas autoridades religiosas. Las decisiones sobre utilización de libros de texto y materiales didácticos y, en su caso, la supervisión y aprobación de los mismos corresponden a las autoridades religiosas respectivas, de conformidad con lo establecido en los Acuerdos suscritos con el Estado español”. O sigui que l’Esglèsia té el privilegi de fixar el currículum d’una matèria que serà avaluada com totes les altres i que contribuirà a la nota mitjana tant com, per exemple, la Física o la Història. En canvi els textos i currículums d’Història no són competència, per exemple, de la facultat de Geografia i Història de la UIB, que en serien els experts, sinó de l’equip polític de redactors elegit pel Ministerio.


Promoció:

Pel que fa a la promoció de Primer a Segon Curs (i també per a la titulació), hi ha un detall important (que també s’aplica a ESO. Demanam disculpes per no haver-ho explicitat en l’entrega corresponent d’aquesta sèrie de comentaris per a desxifrar la LOMCE. Ens convé fer una lectura acurada del que segueix, tenint en compte que s’aplica també al nivell obligatori). Resulta que a l’hora de determinar el nombre d’assignatures no superades (que si són més de dues impedeixen, com fins ara, la promoció) només es computa dins cada bloc (troncals, específiques, o de lliure configuració autonòmica) el nombre mínim d’assignatures que s’hi han de cursar. Si un alumne tingués suspeses 3 assgnatures del bloc d’específiques només se li’n computarien dues. I en particular, del bloc de lliure configuració només se’n computa una, inclosa la Llengua i Literatura.

No queda clar si aquesta condició només s’aplica a efectes de còmput d’assignatures suspeses de cara a la promoció o si també eximeix l’alumne d’haver de recuperar, mentre està a segon curs, les assignatures suspeses a primer però no computades. Sembla però que la interpretació més adequada seria aquesta darrera, ja que, com veurem després, a l’hora de determinar si l’alumne ha superat totes les assignatures que havis de cursar, en acabar segon curs, se li “perdonen” les que estan fora del nombre mínim de cada bloc.

La superació d’assignatures de segon pot estar condicionada a la superació d’alguna corresponent de primer. Aquestes correspondències es publicaran com a normativa. Actualment si el departament didàctic implicat considerava que l’alumne podia cursar la de segon sense haver cursat la de primer (no si l’havia cursada i suspesa) això estava admès. Amb la LOMCE suposam que s’haurà d’explicitar aquest suposat de bell nou.


Titulació:

Recordem que a final del segon curs hi haurà –si la LOMCE aguanta- una prova d’avaluació individualitzada (la “revàlida”) en què s’avaluarà l’assoliment dels objectius d’etapa (és a dir, són exigibles els continguts dels dos cursos).

Aquesta prova només la podran fer els alumnes que hagin aprovat totes les assignatures cursades a Batxillerat. A aquests efectes només es computa dins cada bloc (troncals, específiques, o de lliure configuració autonòmica) el nombre mínim d’assignatures que s’hi han de cursar. I en particular, del bloc de lliure configuració només se’n computa una, inclosa la Llengua i Literatura. Textualment, diu: “A los efectos de este apartado, sólo se computarán las materias que como mínimo el alumno o alumna debe cursar en cada uno de los bloques. Además, en relación con aquellos alumnos y alumnas que cursen Lengua Cooficial y Literatura, sólo se computará una materia en el bloque de asignaturas de libre configuración autonómica, con independencia de que los alumnos y alumnas puedan cursar más materias de dicho bloque”. Sembla, així, que un alumne pot quedar titulat de Batxillerat sense haver aprovat la Llengua i Literatrura pròpies ni a segon ni a primer…


Com serà la revàlida?

Cada alumne s’haurà d’examinar de:

Totes les assignatures generals (és a dir, que es fan sense opció possible per part de l’alumne) cursades en el bloc de troncals (cas d’assignatures amb continuïtat entre els dos cursos, només es tindran en compte els continguts de segon curs);
dues de les assignatures d’opció cursades en el bloc de troncals de qualsevol dels dos cursos (cas d’assignatures amb continuïtat entre els dos cursos, només es tindran en compte els continguts de segon curs i, evidentment, computarà com una sola assignatura)
una de les assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, excepció feta d’Educació Física i Religió.

Sembla que la “lengua cooficial distinta del castellano” no formarà part de la prova…

I, com era d’esperar, aquesta revàlida és competència exclusiva del Ministerio. Diu la LOMCE: “El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá para todo el Sistema Educativo Español los criterios de evaluación y las características de las pruebas, y las diseñará y establecerá su contenido para cada convocatoria”.

S’ha d’obtenir una nota mínima de 5 en la prova (no especifica mínims per a cada assignatura individual), i es fa una mitjana ponderada per a obtenir la qualificació final de Batxillerat: un 60% de les qualificacions finals de cada assignatura obtingudes en els cursos (no fa referència a si es comptaran o no aquelles no superades però no computades) i un 40% la nota de l’avaluació individualitzada (“revàlida”).

Les Universitats podran, si volen, usar la nota final com a criteri únic de selecció i admissió. Però també, si volen, i sense deixar de tenir en compte aquesta nota com a mínim amb un pes del 60%, podran afegir algun o alguns dels següents criteris:

Modalitat de batxillerat cursada, qualificacions de matèries concretes, formació complementària, altres estudis superiors ja cursats, i, de forma excepcional (?), aplicar proves específiques per a avaluar coneixements o competències.


En fi, seguim navegant pels interiors de la LOMCE i ensopegam amb regles, obstacles i dificultats, i marginacions de les cultures nacionals no espanyoles, més que amb propostes innovadores per a millorar l’educació dels ciutadans. És el que hi ha, si no ho canviam.