Nou debat electoral a Taula Educativa. Ara és el torn de MÉS i Podem. En representació de més intervé Bel Busquets de MÉS i en representació de Podem, Rosa Deyà.
La primera qüestió que es planteja a les convidades és una valoració sobre la gestió educativa desenvolupada pel Partit Popular al llarg d’aquesta legislatura.
Rosa Deyà de Podem valora la legislatura de Bauzá. Segons Deyà l’educació pública ja no garanteix la igualtat a conseqüència de les retallades: “les retallades impedeixen garantir que les classes populars tenguin les mateixes oportunitats que les elits”. La seva conclusió és que l’educació entesa com educació pública no ha estat objecte prioritari del Partit Popular. Deyà qualifica la política educativa del Partit Popular com a “una política feta a cop de decret, d’esquenes de tota la comunitat educativa i de tota la ciutadania”.
A nivell estatal Deyà destaca la incidència negativa de la imposició de la LOMQE. Igualment valora negativament els efectes de la reforma educativa sobre la Universitat, perquè considera que consolida el model d’una Universitat al servei del mercat: “han pujat les taxes, han incrementat la precarietat laboral del professorat, i han impossibilitat el desenvolupament d’investigació independent”.
Per a Deyà, l’únic punt positiu d’aquests darrers quatre anys ha estat “el sorgiment a les Balears de la marea verda, un exemple de mobilització com a una forma de lluita i resistència contra la política educativa feta a cop de decret”.
La valoració de Busquets sobre el govern Bauzá és molt semblant a la de Deyà. Per a Busquests “el govern Bauzá ha governat en contra dels pares perquè ha reduït les beques en un 30%; ha governat en contra de l’alumnat perquè ha augmentat les ràtios i això ha augmentat la conflictivitat amb un 200%; i ha governat en contra dels docents engegant a 1.000 mestres al carrer i ha empitjorat les condicions laborals”. Busquets acaba dient que “Bauzá a més ha estat el campió en les retallades en educació”. Segons Busquets, aquesta legislatura ha estat “una legislatura del caos permanent, les proves són que hem tengut tres consellers d’educació i 15 alts càrrecs dimitits”. Busquets té clar que “aquestes Illes no es poden permetre quatre anys més d’un govern de dretes”.
Finalment tant Busquets com Deyà puntuen la gestió de Bauzá amb un zero.
El següent punt de debat són les propostes dels partits en relació al finançament educatiu.
Busquets destaca que MÉS té l’educació com a un dels pil·lars del seu programa electoral. Busquets considera que “si l’educació és una prioritat s’han de dedicar inversions. Busquets considera que invertir en educació no és una despesa, sinó una inversió en el futur. “Per això, en quatre anys MÉS vol arribar a destinar a educació el 24% del pressupost de la comunitat autònoma”.
Deyà, per la seva banda, recorda que “Podem duu en el seu programa l’objectiu d’incrementar la inversió en educació fins arribar a representar el 7% del PIB. Per a nosaltres l’educació és molt important, però també ho són els ciutadans. Tenim mesures de pla de rescat ciutadà immediat, despeses a fer des del primer dia que entrem a governar, per exemple, una mesura que no tindrà massa cost serà el pla estratègic contra l’abandonament escolar”.
La tercera qüestió que responen té a veure amb les afinitats i les diferències entre MÉS i Podem.
Busquets considera que la principal diferència entre MÉS i Podem és que MÉS és “un partit d’aquí, de les Balears, començant des de Mallorca, entenent que ser d’aquí vol dir sentir-se d’aquí, amb indiferència al lloc de naixement, el que compta és el sentiment”. Busquets també destaca que MÉS és un “partit de persones preparades per governar... gent amb experiència en gestió en el món educatiu”.
Per a Rosa Deyà “nosaltres també som un partit d’aquí, però que treballa amb gent d’allà”, té clar que “això no resta sinó que suma”. Deyà afegeix que Podem “també té moltes persones preparades i amb ganes de governar” i que en el seu cas considera que “no haver governat mai és un punt fort”.
El darrer punt és la qüestió lingüística. MÉS i Podem es pronuncien sobre quina política lingüística defensen.
Busquets recorda que MÉS duu en el programa el compromís de no aplicar el TIL i que la llengua catalana serà la llengua vehicular a l’ensenyament. També tenen clar que s’han de millorar les llengües estrangeres: “som reticents a centrar-nos només en l’anglès. No ens podem negar a una millora de les llengües estrangeres, feta sempre des de la base, prioritzant els criteris pedagògics, donant la veu als professionals i començant d’una manera progressiva”.
Deyà afirma de forma rotunda que Podem aposta pel català. En política lingüística a l’ensenyament els objectius programàtics de Podem seran: “garantir l’ús del català com a llengua d’ensenyament i d’aprenentatge; garantir que els alumnes en finalitzar el seu aprenentatge dominin les dues llengües oficials: el castellà i el català i una llengua estrangera que pot ser l’anglès o no, depenent de les necessitats dels centres; i acomplir el decret de mínims tant a escoles públiques com a concertades”. Deyà afegeix que Podem valora com a riquesa cultural totes les llengües que es parlen als centres educatius.
El darrer punt sobre el qual opinen Podem i MÉS és sobre el Pacte Educatiu d’Illes per un Pacte.
Deyà recorda que Podem no ha subscrit el pacte educatiu perquè el pacte no aposta pel laicisme i perquè no dóna prioritat a l’educació pública. En canvi, la postura de MÉS ha estat diferent, “nosaltres ja hem signat el pacte educatiu, hi estam a favor”, reconeixement l’esforç fet per la comunitat educativa.