diumenge, 30 d’agost de 2015

Valoracions sobre l'editorial d'avui publicada per Diario de Mallorca contra la vaga i la nostra estratègia negociadora

Des del màxim respecte a la llibertat d'expressió i a la llibertat de cada mitjà de comunicació de mantenir la seva línia editorial, sense cap intenció de censurar a cap mitjà ni a cap periodista i des de la resposta per al·lusions i des de la necessitat d'explicar millor els nostres plantejaments, comentam a continuació l'editorial que avui diumenge 30 d'agost de 2015 publica Diario de Mallorca. Ho fem perquè és un editorial d'un mitjà de gran difusió que afecta directament la nostra lluita, prenent partit per uns arguments, però sense rebatre'n altres que hem fet públics els darrers dies.

L'editorial pren clarament partit quan xerra de l'ambiciós pla presentat pel conseller March, pla que pot tenir alguns aspectes positius, però que endarrereix un any més la convocatòria d'oposicions, pretén prorrogar les diferents retallades salarials, ha rebut la crítica de la FAPA en qüestions de beques i que planifica bona part de les noves places per haver d'aplicar la LOMCE i no segons criteris pedagògics.

En un assumpte de gran importància, com és la millora del sistema educatiu i de les condicions laborals del nostre col·lectiu, tampoc podem compartir el lamentable maniqueisme de l'editorial que tracta de simplificar la informació i el debat pintant dos bàndols: els bons i els dolents. Voler simplificar l'anàlisi d'una negociació en aquests termes diu molt sobre la qualitat de la mateixa.

En la mateixa línia, que s'utilitzi el simplista argument què hi ha altres col·lectius laborals que han perdut més que nosaltres resulta molt trist. En l'era de les reformes laborals en què s'han trepitjat les conquestes i drets laborals i quan s'ha creat un mercat laboral al servei dels doblers i no de les persones, quan l'atur s'ha fet crònic en uns índexs impropis d'un estat de dret, quan a les Illes Balears es parla de pobresa en termes generals i de pobresa infantil, mentre els grans imperis econòmics fan l'agost, fer una crida al conformisme com la que fa l'editorial de Diario de Mallorca resulta inqualificable. Avui en dia calen crides a la implicació per la recuperació de qualsevol dret perdut.

2011 fou l'any del 15 M, aquell any els carrers i les places s'omplien de gent demanant canvis: contra la corrupció, qüestionant el repartiment de la riquesa, pels drets socials i sobretot per una renovació de les formes de fer política. En aquell moment es va veure com molts mitjans no havien captat el malestar de la gent i no sabien analitzar aquella explosió. Possiblement, les valoracions en termes clàssics de l'estat de la negociació que fa l'editorial van en aquesta línia. Però el nostre moviment ha romput des del principi esquemes en diferents aspectes i, ara mateix, amb la negociació, també ho fa. Més enllà de tornar a recordar que la nostra vaga no ha estat mai una vaga política, l'única pretensió del nostre comitè de vaga, després de dos anys d'existència i de no aturar per recuperar els nostres drets laborals i salarials és la d'aconseguir uns acords per escrit amb els dirigents de la Conselleria per a què puguin ser presentats a una assemblea. I uns acords han d'estar argumentats i justificats damunt el paper.

Que a l'escrit d'avui de Diario de Mallorca es presumeixi de la voluntat de diàleg del conseller i s'ignori que no s'han facilitat dades que ajudin a avançar a la negociació, només ho podem definir com a prendre partit.

Que es vulgui desqualificar el fet que no volem arribar a un acord a cegues per desconvocar la vaga amb un conseller que no ens ha donat un bon exemple en la seva política AUTONÒMICA per minimitzar la LOMCE és una altra anàlisi que tampoc podem compartir. I que de remat es digui que això és així per les dificultats que pot generar-nos pel llançament d'una hipotètica futura i nova convocatòria de vaga és fal·laç, en un moment en què fins i tot el panorama sindical a educació s'ha diversificat i han aparegut nous actors sindicals.

Que s'afirmi a la lleugera, «siendo realistas», que el nostre moviment ha perdut capacitat d'integració i representació, tampoc dóna punts a l'editorial. Que un moviment com el nostre després de dos anys a les totes no hagués patit desgast seria inaudit. Així i tot, el 25 d'abril d'enguany tornàvem a mobilitzar a milers de persones per l'educació i el 19 de maig fèiem vaga i boicotejàvem activament l'arribada de la LOMCE. El 24 de maig algú que havia jugat a l'estratègia del desgast amb nosaltres, la mateixa que ara juguen alguns sectors, queia després de les eleccions i s'obria un període d'il·lusió per la comunitat educativa. Això va bastar per a què molts companys i companyes pensassin que ja podien descansar i que el canvi en educació s'havia guanyat. Però d'aquí a donar veracitat a les afirmacions sobre la qüestionable salut del moviment que dóna el periòdic, entre altres motius per una suposada ampliació de les plantilles dels claustres, hi ha molta distància.

Vermell s'hauria de posar l'anònim autor de l'editorial si en públic li preguntessin per quins són els «medios mucho mejores» amb els que suposa que començarà el pròxim curs. En tot cas 320 docents col·locats per mor de la LOMCE. Les mateixes ràtios, sense pressupost... I no podem culpabilitzar d'això l'actual equip de la Conselleria d'Educació, però sí que podem qüestionar la seva poca voluntat d'arribar a consensos que ha tengut fins ara amb diferents entitats de la comunitat educativa que s'han significat molt els darrers mesos en la lluita per la millora educativa, malgrat que la paraula diàleg sempre estigui pel mig.

De nou s'està intentant desgastar un moviment que ha exigit una negociació honesta. Però la inacció i l'estratègia de desgast arriba un moment que es pot tornar en contra. Les darreres setmanes altres entitats de la comunitat educativa, alienes a la vaga indefinida, ja han qüestionat la manca de consens i de diàleg amb què s'han fet les coses a l'edifici d'Alfons el Magnànim. Fins i tot, ens arriba el descontentament de bases i membres dels partits que han donat suport al Govern. Però els termes maniqueus de l'editorial pinten uns bons i uns dolents, uns bons gestors i uns insolidaris. Això sí, sense arguments.

Companyes i companys, dimecres es reprendran les negociacions i la propera setmana farem una assemblea per fer valoracions i per prendre decisions. Mentre, feis les vostres lectures dels documents que ja ens va donar la Conselleria, dels que vindran, de les actes de les negociacions, etc. El pensament col·lectiu és una de les nostres virtuts. Anam per feina.