Desxifrem la LOMCE (III)

Embolic laberíntic de normes. El bosc que no deixa veure els arbres.

En aquesta tercera entrega us plantejam el laberint normatiu suposa la LOMCE; pinzellades de la ideologia retrògrada que n'emana; i, sobretot, el pas de les proves de diagnòstic a les revàlides, la classificació discriminatòria dels centres en funció de rendiment demostrat a les proves externes als centres, que es farà públic. Per no comptar el fet que es lleven competències educatives a les autonomies.

Molts encara no entenem del tot quina és la motivació (o el mòbil, com diria un criminalista) que ha dut a redactar la LOMCE no com una nova llei, sinó com un seguit de pegats (modificacions, afegits i supressions) de la llei anterior, la LOE, en un article únic intitulat “Modificaciones de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación”. Això sí: amb 109 apartats, 5 disposicions addicionals, 2 de transitòries i 6 de finals, a més de les modificacions de moltes de les 32 addicionals, 19 transitòries i 8 de finals que incloïa la LOE i de les afegides a la mateixa LOE, fins a 43 addicionals (n’hi afegeix 11 dins la pròpia LOE); de manera que a la LOMCE hi podem trobar, per exemple, a l’apartat 92, una modificació de l’addicional 5 de la LOE (que parla del calendari escolar), i més endavant trobam una altra addicional 5 pròpia de la LOMCE i que hi figura després d’acabat el quilomètric article únic (que es refereix als préstecs de llibres de text). Quan es faci referència a l’addicional 5 de la LOMCE, a quina ens dirigeixen? A la 5 modificada o a la 5 afegida? Hom podria pensar que hi ha una intencionalitat d’embullar la troca més del que ja la hi tenim…

Per sort, podem trobar textos elaborats per ànimes bones on es mostren en colors diferents el text “original” de la LOE d’una banda i els afegits o les substitucions que hi ha perpetrat la LOMCE d’una altra (vegeu, per exemple, http://orientacascales.files.wordpress.com/2013/12/texto-refundido-lomce-loe.pdf).

També existeix l’anomenat “text consolidat” (sense valor jurídic) que és senzillament la LOE una vegada passada per les modificacions, supressions i afegitons que ordena la LOMCE (per exemple http://orientacascales.files.wordpress.com/2013/12/loe.pdf).

El text de la LOMCE en tota la seva cruesa és a http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf . Aquest text no és comprensible si no es llegeix amb un exemplar de la LOE a devora per poder anar esbrinant a què es refereix l’altra quan diu coses com “se modifica la redacción del artículo tal o qual…”, ja que és molt educatiu trobar quina cosa ha eliminat o canviat.

Els matisos que introdueix la LOMCE són tota una declaració de principis. Fixem-nos, per exemple, en la modificació del paràgraf b) de l’article I (al títol preliminar). La LOE deia:

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades, la inclusión educativa y la no discriminación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades (…).

I la LOMCE ho canvia per:

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades para el pleno desarrollo de la personalidad a través de la educación, la inclusión educativa, la igualdad de derechos y oportunidades que ayuden a superar cualquier discriminación y la accesibilidad universal a la educación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades (…).

A part de la sintaxi al·lucinada del paràgraf de la LOMCE, és destacable que la igualtat d’oportunitats no s’hi desitja de manera general, sinó sols amb dos objectius concrets: “per al ple desenvolupament de la personalitat a través de l’educació” i –juntament amb la igualtat de drets– per “ajudar a superar les discriminacions” (res de comprometre’s que l’equitat garanteixi la no discriminació. N’hi ha prou que garanteixi alguna altra cosa que ajudi a superar-la, sense garantia que ho aconsegueixi… que la intenció és el que compta…

L’exercici de lectura de la LOMCE posa a prova la resistència intel·lectual de les ments més preclares. Per no fatigar-nos ni fatigar-vos més, només analitzarem una modificació especialment envitricollada que mostra com, entre tanta verborrea jurídica, poden passar desapercebuts determinats elements ideològics amb conseqüències pràctiques prou lamentables. Ens referim a l’apartat cent set (107) de l’article únic de la LOMCE, que modifica la disposicó final 5a de la LOE. Aquesta disposició es refereix al caràcter bàsic de la Llei (de la LOE, és clar; però òbviament la LOMCE, en suplantar-la, assumeix aquest mateix caràcter bàsic. Es tracta d’una qüestió competencial: és competència de l’estat). Ara bé, la pròpia LOE n’exclou 77 apartats propis, d’aquest caràcer bàsic. La LOMCE retoca la llista d’apartats exclosos, i, entre d’altres canvis, hi afegeix l’apartat 144.3 (però, òbviament, el 144.3 una vegada ja modificat per la pròpia LOMCE) que diu:

Las autoridades educativas establecerán las medidas más adecuadas para que las condiciones de realización de las evaluaciones individualizadas (atenció: es refereix a les revàlides!) se adapten a las necesidades del alumnado con necesidades educativas especiales.

Però el 144.3 sense modificar (i que la LOE no excloïa del caràcter bàsic de la llei) deia:

3. Corresponde a las Administraciones educativas regular la forma en que los resultados de estas evaluaciones de diagnóstico (atenció: no es refereix a revàlides! Es refereix a les proves que s’han fet aquests darrers anys, gairebé anònimes) que realizan los centros, así como los planes de actuación que se deriven de las mismas, deban ser puestos en conocimiento de la comunidad educativa. En ningún caso, los resultados de estas evaluaciones podrán ser utilizados para el establecimiento de clasificaciones de los centros. (!!!)
En contrapartida, l’apartat de la LOMCE que més s’assembla a l’antic 144.3 de la LOE és el 147 modificat, que es refereix a la difusió dels resultats de les evaluacions (que la LOE entenia com les avaluacions de diagnòstic i la LOE entén com a revàlides que poden implicar titulació o no titulació), NO està exclòs del caràcter bàsic (és per tant de competència estatal) i diu:

En concreto, se publicarán los resultados de los centros docentes según indicadores educativos comunes para todos los centros docentes españoles, sin identificación de datos de carácter personal.

Aquí ho teniu. Com per art de màgia s’ha reconvertit una garantia que no es farien públics els resultats de les avaluacions de diagnòstic per centres (fins i tot els resultats de selectivitat per centres NO es publiquen!!) en una ordre incontestable que es faran públics els resultats de les revàlides per centres. Això sí: sense identificació dels alumnes concrets (mirau si són bones persones!). Què més voleu, per acabar d’enfonsar els centres amb alumnat més problemàtic?
Més recent Anterior

Formulari de contacte