diumenge, 21 de desembre de 2014

TAULA EDUCATIVA US FELICITA EL NADAL AMB GLOSES PUNYENTS I REIVINDICATIVES!

Al programa a més de gloses tinguérem dos convidats, Rosa Deyà de la Plataforma Crida i Lluís Ballester, professor del departament de pedagogia de la UIB.

La Plataforma Crida demanà la dimissió de la Consellera Riera i del president Bauzá.

La Plataforma Crida aprofità la seva reunió amb la Consellera d’Educació Núria Riera i el nou Director General d’Educació, Antoni Vera, per demanar la dimissió de la Consellera Riera i del president Bauzá.

Deyà donà detalls i valorà la breu reunió mantinguda a la seu d’Educació. La col·locació de cartells
demanant la dimissió del president Bauzá a sobre de la taula de reunió provocà “cares blanques i mirades que no es creuaren”.

Deyà explicà les raons per les quals es demanaren les dimissions de Riera i de Bauzá: “A 5 mesos d’eleccions i vist la política educativa i els escàndols de l’època Riera teníem clar que havíem de demanar la dimissió de la Consellera i del president Bauzá. No ens podem refiar d’uns governants que diuen mentides contínuament i no donen explicacions de la realitat”.

Deyà es lamentà del tracte rebut per l’estudiant que formava part de la representació de Crida, després que els recordàs que el govern havia incomplert el programa electoral, havia donat l’esquena a sentències judicials i no havia demanat disculpes per res del que havia fet.

Deyà va contradir l’afirmació de la Consellera Riera negant la recuperació econòmica i canvis en la política de retallades en educació, proporcionant dades de l’informe de la UNESCO, en el qual es diu que cada vegada hi ha més nins en el llindar de la pobresa a les Illes Balears.

Davant les paraules de Vera remetent-los a Benestar Social quan li varen recordar les conclusions de l’informe de la UNESCO, Deyà considerà que “tenim un Director General que no coneix que és el fracàs escolar i que es pensa que Educació no hi pot fer-hi res, això demostra el seu desconeixement de les competències de la Conselleria per la qual fa feina”.

Deyà per acabar es mostrà contundent amb la Conselleria d’Educació i el Govern: “No volem saber res d’aquesta gent, fins que no demanin disculpes i se’n vagin al carrer. Esperem que sigui la ciutadania a les urnes la qui els tregui del poder, perquè sinó estaran contínuament reforçats”.

Lluís Ballester valorà l’estat de l’educació a les Illes Balears.

Els alumnes de les Balears segons el darrer l’informe PISA (de 2012) han millorat en comprensió
lectora, en coneixements científics i en matemàtiques. “Milloren moderadament –digué Ballester-, són petits canvis, però significatius, en un context en el qual es produïa encara un increment d’alumnat immigrant”. Ballester atribuí aquestes millores en els resultats a “la major consciència per part de les famílies del seu paper, l’increment de la supervisió familiar en els processos educatius i la millora de la consciència dels educadors”.

Ballester comentà la influència del bilingüisme en els resultats escolars dient que “les comunitats bilingües, com Galícia, Catalunya i País Basc obtenen resultats per damunt de les mitjans del conjunt de l’estat espanyol, de manera que seria absurd dir que el bilingüisme puntua en negatiu”. En el cas de Balears, Ballester afirmà que “la política del TIL, si no és compensada per la feina professional, pot arribar a tenir resultats molt negatius en el futur”.

Quant al model educatiu adoptat pels països del Nord d’Europa, com Suècia i Finlàndia, Ballester comentà que “Finlàndia ens dóna algunes lliçons, però que a Suècia s’han produït canvis en negatiu, a causa de l’arribada al poder de partits neoconservadors que des del 2006 canviaren la política educativa, aplicant retallades com ha fet el PP, la qual cosa provocà que en només 6 anys el model educatiu suec es desplomàs fins el nivell de les Illes Balears”.

Ballester considerà les causes de la millora en la comprensió lectora: “Ha millorat per la disponitibilitat de referents lingüístics, perquè hi ha moltes ofertes de suport a les famílies, perquè els docents són més conscients que els pares han de ser uns col·laboradors i són uns col·laboradors de qualitat en els processos educatius”.

Ballester coincidí amb Carrió en què els nouvinguts i els alumnes amb necessitats educatives especials són els qui han patit més les retallades, però també “altres grups, que a vegades queden més amagats, com els joves que es troben en quasi abandonament del seu vincle amb l’educació secundària”. Segons Ballester aquests joves se senten atrets per la crida enganyosa del mercat de treball a guanyar doblers, i “no tenen en compte que les ofertes de treball per aquests joves són poc consistents, no tenen garanties de continuïtat i no els ajuden a fer carrera professional”.

Ballester es mostrà partidari d’incrementar la demanda de professionals qualificats: “Qui educa és el conjunt de la comunitat. Tots ens educam en la comunitat en la que vivim. Les comunitats que han aconseguit fer més atractiva la seva educació són comunitats en les quals es demana cada vegada més qualificació professional”.

Quant a la LOMQE, Ballester opinà que la LOMQE “és una llei improvisada. Els canvis que introdueix són negatius: homogeneïtzar el currículum al conjunt de l’estat, fer competir els alumnes i als centres educatius, fer rànquings de centres, reduir la participació de les famílies...”

Per a Ballester un nou Govern hauria de prioritzar una sèrie de mesures, tenint en compte que la LOMQE no serà bona de derogar i que concretà en: “apoderar els centres, tornar donar dotacions suficients, recuperar els programes de suport per garantir l’escola inclusiva, restaurar la Conselleria que ha quedat feta un desastre i fer que recuperi el seu paper de lideratge i suport dels processos educatius de qualitat”.

A l’apunt, Pere Carrió destacà les connexions entre l’extrema dreta i el Govern.

Pere Carrió dedicà l’apunt a parlar de les connexions entre l’extrema dreta representada pel Círculo Balear i el Govern. Segons Carrió: “El Círculo Balear i el Govern tenen objectius idèntics: contra la llengua catalana per imposar el castellà, contra l’escola pública per potenciar la privada. Faran tot el mal que podran, però aconseguiran l’objectiu? Pens que no, seran nafres i cops que en poc temps desapareixeran. De tot això en sorgirà una nova etapa vacunada d’aquests mals i rebrotarà la nostra llengua i la nostra escola reeixirà. L’esperança ens la dóna la historia, tots els tirans moren com la resta de mortals i les tiranies cauen com a fruites madures. Al final la raó i el seny s’imposen als mals governants. Ja queda poc per acabar els quatre pitjors anys de la nostra història. Ara vendran anys de bonança. Això només será gràcies a l’esforç de totes i tots”.