La Coordinadora de l’Assemblea de Docents lamenta que la despesa prevista per educació al 2018 continui estancada al voltant del 3% del PIB des de fa 10 anys i adverteix que les xifres no garanteixen els recursos necessaris per tenir una educació pública de qualitat.
Si trobau que l’educació surt cara, provau la ignorància (Robert Orben)Avui hem conegut el projecte de pressupostos del Govern de les Illes Balears per al 2018. La previsió de despesa de la Conselleria d’Educació i Universitat és de 935.008.458 euros, 65 milions d’euros més que el darrer pressupost i, com de ben segur sentirem dir aquests dies, la major d’un govern de Balears dedicada a l’educació.
Tanmateix, més enllà de la publicitat institucional, en termes relatius constatem que la despesa en educació així prevista continua en el 3.0% sobre el PIB per al 2018. Ens trobam de nou igual que el curs passat, en què la comunitat educativa demanava un increment de la inversió en educació per anar més enllà del 3% sobre el PIB, indicador que a Balears s’ha mantingut constant durant aquests darrers 10 anys, per davall del 4% de l’estat i lluny del 5.5% de la mitjana dels països de la Unió Europea.
L’augment de la despesa prevista de la CAIB en un 7.2% no es tradueix en la mateixa proporció en la despesa prevista en educació (5.9%). Queden enrere els compromisos electorals d’arribar a un 5% del PIB o de créixer cada any un 10% en la inversió en ensenyament del total del pressupost, i a una enorme distància del compromís assumit per aquest Govern en el Pacte per a l’Educació, ara en tràmit al Parlament, d’arribar al 7% del PIB. Recordam al Govern que per complir el seu compromís electoral haurien d’incrementar la proposta fins a 1.549.000.000 d’euros i per arribar al que signaren en el document d’Illes per un Pacte al voltant de 2.169.000.000. Xifres significativament més altes a les que el Govern dedica en aquesta proposta de pressupostos per al 2018.
Són uns pressupostos que, en la línia dels darrers anys, no seran suficients per atendre l’augment sobrevingut de matrícula, reduir el nombre d’alumnes per aula, cobrir els costos del pla d’infraestructures, disposar de la dotació necessària per atendre a la diversitat, finançar els esforços d’innovació educativa dels centres i tantes altres necessitats. Uns pressupostos que, en definitiva, no ens garantiran els recursos per començar el canvi de tendència a les Balears cap a una educació pública i de qualitat.