TAULA EDUCATIVA: ELECCIONS SINDICALS A L'ENSENYAMENT PÚBLIC (SEGONA PART)

UGT, ANPE I STEI PRESENTEN LES SEVES PROPOSTES SINDICALS AL MÓN EDUCATIU

Segona ronda de debats amb motiu de les eleccions sindicals amb Maria Alarcón d’UGT, Antoni Riera d'ANPE i Cosme Orell de l’STEI.

Maria Alarcón d’UGT manifesta que la prioritat del seu sindicat serà la millora de l’educació i de la qualitat educativa, i sobretot la recuperació de tot el que ha perdut la comunitat educativa amb les mesures urgents decretades pel Govern durant aquesta legislatura.

Sobre la relació del seu sindicat amb l’Assemblea de Docents diu que han mantingut contactes perquè molts d’afiliats al sindicat pertanyen també a l’Assemblea de Docents. Alarcón destaca la col·laboració amb l’Assemblea a través de la feina unitària realitzada des del Grup de Treball Unitari.

Segons Alarcón, UGT no va signar el pacte d’interins perquè els seus afiliats i la gent propera es manifestà en contra: “la gent no només volia un pacte per recolocar-se, sinó una negociació de la millora de les condicions de feina (oferta pública d’ocupació, cobrar l’estiu i els sexennis). A més com a sindicat volíem una negociació global per tractar de totes aquelles condicions que afectaven als funcionaris. Si haguessin inclòs condicions de feina tant de funcionaris com d’interins, no només d’una part, ens haguéssim plantejat la seva signatura”.

Antoni Riera d'ANPE considera que l’educació és “l’arma més poderosa per produir canvis dins la societat. Per produir aquests canvis necessitam una educació de qualitat, i per tant, inversió. El que veiem és que hi ha desinversió en l’educació pública”, sobretot destaca la manca d’inversió en infraestructures.

Riera considera que els interins són el col·lectiu més perjudicat, que durant els processos d’adjudicació de places d’interins s’han produït errades, per això demana que es “facin dins un procés de transparència dins l’agost, i si no és possible, en el mes de setembre”.

El cap de llista d’ANPE es compromet a demanar un increment en la inversió pública i la recuperació de les pagues extres, complements de tutoria i de cap de departament, a més dels sexennis.

Riera destaca la presència del seu sindicat en el Grup de Treball Unitari, en el Cercle per l’Educació i a Menorca-Edu21 intentant crear un treball positiu, unes bases de consens. Riera recorda també que el seu sindicat treballa i treballarà exclusivament per l’educació pública.

Riera considera que “l’educació no ha de ser la moneda de canvi de cap partit polític. L’educació és educació i és fonamental per a què un país creixi, per aprendre des de petits a negociar, conviure en pau i a ser democràtics amb independència de la ideologia de cada partit”.

Quant a la relació amb l’Assemblea de Docents, Riera comenta que com a sindicat representen el conjunt del professorat, diu que han fet algunes accions conjuntes... Afegeix que “no conec a l’Assemblea, conec a Iñaki Aicart de vista, però no hi he tingut cap relació directa”.

Riera defensa que ANPE té un tarannà negociador i que per això s’han assegut a negociar amb la Conselleria, que és una responsabilitat sindical anar a escoltar i conèixer les propostes i a partir d’aquí poder decidir: “Les millores s’han d’intentar aconseguir per la via de negociació i si no és possible, les negociacions es rompen”.

Sobre la signatura del pacte d’interins amb la Conselleria, Riera diu: “Vàrem considerar que el pacte d’interins proposat per la Conselleria era suficientment bo, donava estabilitat i tranquil·litat als interins, i per això el vàrem signar”.

Cosme Orell de l’STEI destaca com a principals punts del programa electoral: defensar l’increment en la inversió pública en educació, revertir les retallades i continuar garantint l’assessorament als docents: “Cal incrementar el percentatge del Producte Interior Brut destinat a educació. Després s’han de revertir totes aquelles mesures d’austericidi en educació, des d’una doble vessant, lluitant colze a colze amb la comunitat educativa, donant continuïtat a la lluita jurídica i mantenint la capacitat del sindicat per donar resposta a les nombroses consultes que rep”. En aquest sentit recorda que “en poc més d’un mes i una setmana varen atendre gairebé 2.000 consultes”. Orell afegeix la bona feina dels serveis jurídics de l’STEI durant aquests darrers 4 anys.

Orell fa un recordatori de com es va fundar l’Assemblea de Docents a partir d’una convocatòria assembleària dels sindicats. Orell també destaca el paper de l’STEI en les Assemblees, recordant que el sindicat al qual representa ha estat present en totes les Assembles des del principi, fent propostes i assumint les propostes aprovades al si de l’Assemblea i lluitant colze a colze amb l’Assemblea.

Orell defensa la signatura del pacte d’interins, perquè encara que no és un pacte ideal, no és el pacte que ells haguessin volgut, però que “s’havia de signar perquè dóna estabilitat a un col·lectiu docent molt desfavorit”. Orell volgué afegir que “abans de signar el pacte, l’STEI va convocar fins a 13 assemblees de professorat a més d’una enquesta telemàtica que varen dir per una majoria molt important que s’havia de signar aquest pacte”.

Orell detalla les diferències significatives del pacte d’interins actual respecte de pactes anteriors: “per una banda, tornam a llistes separades per cossos, una reivindicació històrica de l’STEI, això és positiu perquè evita ambigüitats a l’hora de triar plaça; és un pacte que garanteix que hi haurà 1.350 persones que tindran contracte des de l’1 de setembre al 31 d’agost de l’any següent, i això durant quatre anys, independentment de si hi ha gent que es jubili o que es convoquin oposicions”.


Tots els representants sindicals destaquen que els canvis de Consellera d’Educació no han suposat cap canvi real en la política educativa.

Continuar llegint

Els directors dels IES Joan Maria Thomàs i Arxiduc Lluís Salvador emmordassen els claustres

Ja hi ha trenta-vuit claustres de docents que s'han declarat crítics amb la Lomce. No obstant això, hi ha centres que es mostren reticents a deixar votar el manifest per la declaració crítica en contra de la LOMQE. Tal és el cas de l'IES Joan Maria Thomàs i l'Arxiduc Lluís Salvador, en què els directors, Damià Tomàs i Margalida Ramis tampoc no deixen votar al claustre el retorn al projecte lingüístic anterior al TIL.

L'Assemblea de docents de l'IES Joan Maria Thomàs es mostra crítica amb la direcció del centre, després que aquesta els hagi impedit votar l'adhesió a un manifest crític amb la LOMQE, amb l'argument que el claustre no pot votar en contra de lleis.

El claustre pot opinar sobre els aspectes pedagògics de les lleis educatives. I en el cas de la LOMQE és bastant evident el rebuig tant de la comunitat educativa com també dels partits polítics. És una llei que, malgrat neix morta -i per tant durarà poc- ja afecta negativament el funcionament de l'educació, tant en els aspectes educatius (Primària) com en els de funcionament democràtic (educació obligatòria). Un exemple de la manca de democràcia de la LOMQE és la imposició de directives per part de l'Administració, encara que sigui en contra de la voluntat dels claustres dels centres. Bona mostra n'hem tengut, per exemple, amb les noves directives de l'IES Sineu, IES Francesc de Borja Moll o IES Binissalem. Aspectes com aquests dinamiten la convivència en els centres i minen la il·lusió de molts docents.

Més greus són encara les actituds de Damià Tomàs, director de l'IES Joan Maria Thomàs i de Margalida Ramis, directora de l'IES Arxiduc Lluís Salvador, que varen impedir la votació del claustre per retornar al projecte lingüístic anterior, tal i com s'ha fet a la majoria de centres.

D'una banda, cal recordar que l'IES J.M. Thomàs és un dels 204 centres que no tenia aprovat el TIL.

D'altra banda, 30 professors de l'IES Arxiduc varen sol·licitar per escrit la realització d'una votació sobre el TIL i la directora s'hi va negar al·ludint que l'òrgan competent era la CCP i que els canvis no podrien tenir lloc fins al curs 2015-16. Tant per legislació com per pel procediment seguit pels professors, però, aquesta votació hauria estat perfectament legal. Ara, en canvi, el TIL es continua aplicant en aquest centre fins i tot en el cas de grups de 1r d'ESO que apleguen més del 60% d'alumnes amb diversos problemes d'aprenentatge, de retards diversos, de socialització i de comportament i que són deficitaris en expressió en català.

Dades sobre la no-aprovació dels projectes TIL:

http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/09/comunicacio-sobre-lestat-dels-projectes.html

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (17-23 DE NOVEMBRE)

“Avaries, filtracions d'aigua, finestres que no tanquen, trespols bufats i vells, humitats, cruis, cobertures d'amiant, instal·lacions elèctriques deficients, risc de foc, sistemes de calefacció que no funcionen... són només algunes de les incidències que viuen, dia a dia, els mestres i infants de, com a mínim, tretze escoles de Mallorca. L'informe elaborat per l'Associació de Directors d'Infantil i Primària (Adipma) és demolidor i només dóna lloc a una conclusió: si no s'hi posa remei, anar a escola pot arribar a ser, literalment, un perill.”

Quina poretaaaaa!!! Se’n va anar na Joanota coa d’ase, amb una feinada per fer i na Nuri, que se pensa ser la filla del sol i de la lluna, venga dir “sac de ciment, aixeca’t i mescla’t amb l’aigua; pala de ferro, aboca-hi arena...” però, com que no n’és res, del sol i de la lluna sinó de la mar, del Consolat de la Mar, idò, a fer veure que hi fa, que se llegeix els informes i que hi posa mà però res, que han hagut de sortir els pares i les mares del CEIP Molinar al carrer perquè Ajuntament i IBISEC s’interessin i “prometin” una sortida ràpida, que segurament serà un nyap, que d’aquí dos hiverns torni caure per terra. Uroooo!

Mirau si n’hi ha, de poc interès, que aquest centre mateix feia 9 anys que no podia obrir la majoria de finestres. Creieu que n’és l’únic? Pot pensar!!! Centres com l’Antoni Maura, creat l´any 1972-73, per l´arquitecte Antoni Alomar amb conceptes de Le Corbusier, reclamen de l’Administració, cada any, poder reformar finestres i “persianes”, i obtenir una dotació adequada per emprendre la reforma. Quina resposta obtenen?? Silenci o allò de “no poden modificar-se perquè estan protegides i val un fotimer arreglar-les”. Mentrestant, professorat i alumnat fan classes amb polars i amb flassades. Una vergonya, una autèntica vergonya. Si consulteu hemeroteques, veureu com mentre hi havia l’escàndol del PP del Rasputin ja hi va haver una asseguda perquè no anava la caldera de calefacció i no la canviaven fins que...sortosament i a l’empar dels mass media i el crit de: “menos putes, més estufes”, l’Administració decidí arreglar el problema...ai, quanta guerra donen els centres públics... Total, estar sense calefacció, fer feina per davall dels mínims exigits per l’OMS, a qui li importa?? Que no veis que és Polígon de Llevant? Si passen fred, paciència!!!

Calderes a mi!!! Sí, Sra Consellera, la que vol dialogar però no escolta- la del soliloqui- les calderes són molt deficients i, si no, llegeixi, llegeixi: “L'Institut Cap de Llevant de Maó ha patit per segon dia consecutiu un incident a causa del mal estat de les instal·lacions de les calderes del centre. En aquest cas ha estat un petit incendi a la mateixa zona el que ha disparat les alarmes, encara que ha estat ràpidament sufocat pels Bombers i únicament s'han produït danys materials.

El succés ha tingut lloc a les 9 del matí quan uns tècnics estaven revisant la caldera a la qual ahir li va fallar el sistema d'extracció de fums i va provocar que l'Institut hagués de ser evacuat. L'incendi s'ha produït al desmuntar les peces del tub que expulsa els gasos i que estava obstruït. En contenir restes inflamables i entrar en contacte amb l'oxigen s'ha produït el foc, segons expliquen els Bombers.”

Sort que l’evacuació va anar bé, perquè, d’haver passat al CEIP Montaura (Mancor), on no hi ha sortida d'emergències, igual no se’n surten. De fet, la direcció del centre assegura que “quan feim el simulacre, cada any es conclou que si hi hagués un foc al pis superior es cremaria i no hi hauria temps de sortir”. Infants socarrats a la vistaaaaa!!!!!

Quanta dedicació a la “Res publica”!! Noooooo, Aina Aguiló, no feim proselitisme pro república, que podríem, però no és el cas. Feim la feina que toca, defensar el que és de tots i per a tots i que 100.000 persones avalaren al carrer. En canvi, saps què diuen de tu a l’AMPE??? “hem tingut la desgràcia de tenir una expresidenta del sindicat (la diputada del PP, Aina Aguiló) que després se'n va anar a la política i no ha fet cap bé a l'educació ni a nosaltres”... Tot quant se pugui dir!!! L’Assemblea de Docents, aquesta que has intentat denostar ,des de tots els àmbits i a través de les xarxes, ha rebut ajut de tothom ( o no recordes que tenim Caixa de Resistència??) i premis arreu de la Península. Què tens tu dels teus?? El menyspreu absolut per la teva mala educació. Tu sí que ets la vergonya de la docència!!! Que en Bauzá te guardi per molts d’anys, que només serveixes de ca de bou i, encara.

I què en pensen a l’UGT del nou equip de Govern, d’aquesta Conselleria d’Educació??? Vet aquí la resposta: “Han canviat les cares i les formes, però el resultat és el mateix. L’únic que han fet ha estat intentar donar una imatge de diàleg amb temes que la justícia els obliga com són el TIL i els sexennis d’interins.” Que no vos ho explicàvem això des de fa setmanes?? Si és que no importa ser president del Govern per veure que és una rentada de cara que no funcionaaaaaa....Juana Mari, Ana Mari o Nuria Mari...”mismos perros, distintos collares”....

Sort que davant els pròxims atacs –que vendran de la mà de Madrid, com ja va anunciar, en el seu dia, Esperanza Aguirre- a l’educació que va de 0-3 anys, de 3 a 6 i el Batxillerat, els docents ja s’han posat en funcionament i neix l’Assemblea de Docents en defensa de l’educació infantil de 0-3 anys...Enhorabona!!! Sou un col·lectiu extremadament necessari en un Estat en què la conciliació laboral sembla una broma de mal gust. Ànims, molta feina i un total i absolut suport!!! Sabem que 0-3 anys és una etapa educativa més i ni Montoros, ni Werts no us han de denigrar. Sou imprescindibles en l’educació infantil i absolutament necessaris.

No volem acomiadar la setmana sense felicitar Na Caragol d’Artà ja que”33 alumnes dels dos grups de cinquè de Primària del CEIP són els visitants més joves que aquests dies han passejat per la Smart Citiy Expo World Congress, la trobada internacional més important sobre ciutats intel·ligents, que es du a terme des d'avui fins dijous a la Fira de Barcelona.” Quina passadaaa!!!! I llavors diran de la pública...Feim feina sense recursos, en condicions infrahumanes i aconseguim que els alumnes arribin a la universitat...Sí, en realitat som una passada i no aquesta caricatura infame que ha volgut dibuixar l’exsindicalista –si és que mai va defensar el professorat- Ana Aguiló, la mentidera, la que va a manis amb gent d’extrema dreta, la que...bé, basta de propaganda, que no sigui que s’ho cregui...hi,hi,hi. Fins a la pròxima!!!

Continuar llegint

IV FÒRUM SOCIAL DE MALLORCA. FÒRUM D’EDUCACIÓ

Els dies 28 i 29 de novembre a l'IES Josep Maria Llompart (Palma) tendrà lloc el Fòrum Social de Mallorca (FSMa) que es defineix com un espai de trobada i de diàleg entre tots els moviments de l’illa que tenen com a referent que un altre món és possible.

És un procés obert en el temps, al qual podran sumar-se, totes les organitzacions que assumeixin els Principis de la Carta del Fòrum Social Mundial (FSM) i les línies d’actuació que es volen portar a terme des del FSMa.

El FSMa ha d’aprofundir en l’anàlisi crítica del model neoliberal imperant i proposar alternatives a partir de la nostra realitat concreta.

Entenem la Mediterrània, com un espai de confluència de molts i diversos pobles i cultures, com punt emblemàtic de relacions que determinen el present i el futur d’una àmplia part de la humanitat.

El FSMa no pretén ser l’única instància representativa. El principal objectiu del FSMa és convertir-se en un espai d’intercanvi, de treball, de diàleg, de col•laboració per a aprofundir sobre les noves realitats que estan emergint a nivell mundial. En aquesta ocasió parlarem d’EDUCACIÓ.

Per inscriure’t i accedir a més informació entra al blog del fòrum o escriu al correu electrònic: forumeducacio@gmail.com

També hi haurà un fòrum per a infants.

Perquè l’EDUCACIÓ és del poble i per al poble,

VINE, PARTICIPA I OPINA!

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA: ELECCIONS SINDICALS A L'ENSENYAMENT PÚBLIC

CCOO, UOB I ALTERNATIVA PRESENTEN LES SEVES PROPOSTES SINDICALS AL MÓN EDUCATIU

Primera ronda de debats amb motiu de les eleccions sindicals amb Mateu Bosch de CCOO, Jaume Sastre d'UOB i Jordi Bardaji d'Alternativa.

Mateu Bosch de CCOO, defineix el seu sindicat com a un sindicat de classe, lligat al moviment obrer, marcat per la lluita i les reivindicacions obreres: “Estam al costat dels treballadors i ens devem a les necessitats i no als desitjos, ens devem a l’assessorament i a la informació i a la recerca de la justícia social”.

Bosch destaca la feina de CCOO en el Comitè de vaga i en decisions com la no signatura del darrer pacte d’interins “per considerar-lo lesiu pels propis professionals”. Bosch destaca la lluita desenvolupada pel sindicat pel reconeixement de permisos i beneficis lligats a la maternitat.

En relació a la pregunta sobre quina relació manté el seu sindicat amb l’Assemblea de Docents, Bosch respon: “Jo vaig participar a crear l’Assemblea de Docents en el meu centre (...) La intenció era il·lusionar a tots els companys perquè la vaga tingués el major èxit possible (...) Al nostre centre la vaga va ser del 100x100 (...) Jo em sent Assemblea de Docents, molts de companys de Comissions Obreres ens sentim Assemblea de Docents i molts d’afiliats de Comissions Obreres són també Assemblea de Docents. Per tant, estam a dedins”. Encara que Bosch recorda que no tots els docents se senten Assemblea de Docents, que hi ha companys que combreguen amb la política educativa actual. L’Assemblea de Docents representa a la majoria de docents, però no a tots”.

Bosch acaba la seva intervenció reivindicant: “Hem de recuperar tot allò que ens han robat. Seguir la tasca dia a dia. Ens asseuríem amb el dimoni si traguéssim alguna cosa en clar, sempre que hi hagi un full de ruta. Fotos ni una. Si no hi ha acord no serà mai per culpa nostra, sinó perquè no hi ha hagut propostes”.

Jaume Sastre d'UOB, explicà l’origen d’Unió Obrera Balear com a sindicat obrer nascut el 1881, com va desaparèixer durant el franquisme i es va refundar l’any 1989. Finalment, -explica Sastre- el maig del 2013 es va constituir la secció sectorial d’ensenyament. En conseqüència, és la primera vegada que es presenta a les eleccions.

Sastre planteja que un dels objectius d’UOB és aconseguir llistes obertes com a resposta al descrèdit general del sistema i de les institucions. Sastre defensa també una organització sindical més horitzontal en base a assemblees; així com destaca les possibilitats de les xarxes socials per promoure major horitzontalitat en la participació. Sastre destaca que aquestes eleccions obrin una oportunitat per incorporar més participació directe, més debat, més implicació i que les bases se sentin protagonistes a l’hora de reivindicar i signar acords.

En definitiva, diu Sastre: "Els que estam a l'1 i 2 (de la llista) ens hem compromès a, si sortim elegits, a no ser alliberats per no perdre el contacte amb l'alumnat, amb les famílies, amb els nostres companys" .

En relació a la pregunta sobre quina relació manté el seu sindicat amb l’Assemblea de Docents, Sastre respon: “L’Assemblea és un instrument extraordinari, però té les seves limitacions, com que no té personalitat jurídica no pot anar a les Messes sectorials (...) i des del moment en què no pot anar a les Messes sectorials té dificultats per fer sentir la seva veu. A partir d’aquí, l’Assemblea va decidir que no es constituïa en sindicat, perquè l’Assemblea és de tots i tots ens hi hem de trobar, però una sèrie de docents, membres de l’Assemblea, ens vàrem llançar a la piscina, independentment que hi hagi aigua o no”.

Segons Sastre, UOB assumeix el següent compromís: “ens comprometem a no signar cap acord que no hagi estat refrendat per l’Assemblea”.

Sastre en referència a les diferències entre Alternativa i UOB assenyala que: “L’Assemblea és plural, que hi ha moltes sensibilitats i moltes maneres d’entendre les coses. No entenc que hi hagi cap problema en haver-hi diversitat d’alternatives a l’hora d’anar a votar”.

Jordi Bardaji d'Alternativa, explica que Alternativa també és la primera vegada que es presenta a les eleccions, que és un sindicat que neix de l’Assemblea de Docents, que encara que el mes de juny l’Assemblea de Docents rebutjà constituir-se en sindicat, un grup de membres de l’Assemblea decidiren constituir-se en sindicat perquè entenien que era la millor manera de defensar els acords de l’Assemblea davant l’administració.

Bardaji manifesta que “No volem perpetuar-nos en el càrrec. Per això defensam la rotació de càrrecs. La JD del sindicat es renovarà totalment cada 3 anys”. Bardaji rebutja que els sindicats facin formació perquè considera que és l’administració, prèvia consulta als docents, qui ha d’impulsar els cursos que els docents reclamin.

En relació a la pregunta sobre quina relació manté el seu sindicat amb l’Assemblea de Docents, Bardaji respon: “Nosaltres som participants de base de l’Assemblea (...) Als nostres estatuts tenim establert que defensarem els acords de l’Assemblea”.

Bardaji va afegir que es va sentir traït pel comportament d’alguns sindicats que no van transmetre els acords de l’Assemblea a l’administració: “Pels que formam Alternativa el que consideram més greu és que l’administració va retirar de la Messa de negociació el tema de la vaga i els sindicats que tenen representació varen anar a la Messa de negociació i no va passar res...”

Per a Bardaji, la diferència entre Alternativa i UOB són simplement les persones que formen cadascun dels sindicats.

Continuar llegint

Desxifrem la LOMCE (III)

Embolic laberíntic de normes. El bosc que no deixa veure els arbres.

En aquesta tercera entrega us plantejam el laberint normatiu suposa la LOMCE; pinzellades de la ideologia retrògrada que n'emana; i, sobretot, el pas de les proves de diagnòstic a les revàlides, la classificació discriminatòria dels centres en funció de rendiment demostrat a les proves externes als centres, que es farà públic. Per no comptar el fet que es lleven competències educatives a les autonomies.

Molts encara no entenem del tot quina és la motivació (o el mòbil, com diria un criminalista) que ha dut a redactar la LOMCE no com una nova llei, sinó com un seguit de pegats (modificacions, afegits i supressions) de la llei anterior, la LOE, en un article únic intitulat “Modificaciones de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación”. Això sí: amb 109 apartats, 5 disposicions addicionals, 2 de transitòries i 6 de finals, a més de les modificacions de moltes de les 32 addicionals, 19 transitòries i 8 de finals que incloïa la LOE i de les afegides a la mateixa LOE, fins a 43 addicionals (n’hi afegeix 11 dins la pròpia LOE); de manera que a la LOMCE hi podem trobar, per exemple, a l’apartat 92, una modificació de l’addicional 5 de la LOE (que parla del calendari escolar), i més endavant trobam una altra addicional 5 pròpia de la LOMCE i que hi figura després d’acabat el quilomètric article únic (que es refereix als préstecs de llibres de text). Quan es faci referència a l’addicional 5 de la LOMCE, a quina ens dirigeixen? A la 5 modificada o a la 5 afegida? Hom podria pensar que hi ha una intencionalitat d’embullar la troca més del que ja la hi tenim…

Per sort, podem trobar textos elaborats per ànimes bones on es mostren en colors diferents el text “original” de la LOE d’una banda i els afegits o les substitucions que hi ha perpetrat la LOMCE d’una altra (vegeu, per exemple, http://orientacascales.files.wordpress.com/2013/12/texto-refundido-lomce-loe.pdf).

També existeix l’anomenat “text consolidat” (sense valor jurídic) que és senzillament la LOE una vegada passada per les modificacions, supressions i afegitons que ordena la LOMCE (per exemple http://orientacascales.files.wordpress.com/2013/12/loe.pdf).

El text de la LOMCE en tota la seva cruesa és a http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf . Aquest text no és comprensible si no es llegeix amb un exemplar de la LOE a devora per poder anar esbrinant a què es refereix l’altra quan diu coses com “se modifica la redacción del artículo tal o qual…”, ja que és molt educatiu trobar quina cosa ha eliminat o canviat.

Els matisos que introdueix la LOMCE són tota una declaració de principis. Fixem-nos, per exemple, en la modificació del paràgraf b) de l’article I (al títol preliminar). La LOE deia:

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades, la inclusión educativa y la no discriminación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades (…).

I la LOMCE ho canvia per:

b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades para el pleno desarrollo de la personalidad a través de la educación, la inclusión educativa, la igualdad de derechos y oportunidades que ayuden a superar cualquier discriminación y la accesibilidad universal a la educación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades (…).

A part de la sintaxi al·lucinada del paràgraf de la LOMCE, és destacable que la igualtat d’oportunitats no s’hi desitja de manera general, sinó sols amb dos objectius concrets: “per al ple desenvolupament de la personalitat a través de l’educació” i –juntament amb la igualtat de drets– per “ajudar a superar les discriminacions” (res de comprometre’s que l’equitat garanteixi la no discriminació. N’hi ha prou que garanteixi alguna altra cosa que ajudi a superar-la, sense garantia que ho aconsegueixi… que la intenció és el que compta…

L’exercici de lectura de la LOMCE posa a prova la resistència intel·lectual de les ments més preclares. Per no fatigar-nos ni fatigar-vos més, només analitzarem una modificació especialment envitricollada que mostra com, entre tanta verborrea jurídica, poden passar desapercebuts determinats elements ideològics amb conseqüències pràctiques prou lamentables. Ens referim a l’apartat cent set (107) de l’article únic de la LOMCE, que modifica la disposicó final 5a de la LOE. Aquesta disposició es refereix al caràcter bàsic de la Llei (de la LOE, és clar; però òbviament la LOMCE, en suplantar-la, assumeix aquest mateix caràcter bàsic. Es tracta d’una qüestió competencial: és competència de l’estat). Ara bé, la pròpia LOE n’exclou 77 apartats propis, d’aquest caràcer bàsic. La LOMCE retoca la llista d’apartats exclosos, i, entre d’altres canvis, hi afegeix l’apartat 144.3 (però, òbviament, el 144.3 una vegada ja modificat per la pròpia LOMCE) que diu:

Las autoridades educativas establecerán las medidas más adecuadas para que las condiciones de realización de las evaluaciones individualizadas (atenció: es refereix a les revàlides!) se adapten a las necesidades del alumnado con necesidades educativas especiales.

Però el 144.3 sense modificar (i que la LOE no excloïa del caràcter bàsic de la llei) deia:

3. Corresponde a las Administraciones educativas regular la forma en que los resultados de estas evaluaciones de diagnóstico (atenció: no es refereix a revàlides! Es refereix a les proves que s’han fet aquests darrers anys, gairebé anònimes) que realizan los centros, así como los planes de actuación que se deriven de las mismas, deban ser puestos en conocimiento de la comunidad educativa. En ningún caso, los resultados de estas evaluaciones podrán ser utilizados para el establecimiento de clasificaciones de los centros. (!!!)
En contrapartida, l’apartat de la LOMCE que més s’assembla a l’antic 144.3 de la LOE és el 147 modificat, que es refereix a la difusió dels resultats de les evaluacions (que la LOE entenia com les avaluacions de diagnòstic i la LOE entén com a revàlides que poden implicar titulació o no titulació), NO està exclòs del caràcter bàsic (és per tant de competència estatal) i diu:

En concreto, se publicarán los resultados de los centros docentes según indicadores educativos comunes para todos los centros docentes españoles, sin identificación de datos de carácter personal.

Aquí ho teniu. Com per art de màgia s’ha reconvertit una garantia que no es farien públics els resultats de les avaluacions de diagnòstic per centres (fins i tot els resultats de selectivitat per centres NO es publiquen!!) en una ordre incontestable que es faran públics els resultats de les revàlides per centres. Això sí: sense identificació dels alumnes concrets (mirau si són bones persones!). Què més voleu, per acabar d’enfonsar els centres amb alumnat més problemàtic?

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 10-16 de novembre)

Una setmana més repassam l’agenda educativa de la nostra Consellera d’Educació, na Núria Riera, a fi d’intentar reconèixer aquest tarannà nou del Govern, pel que fa a assolir pactes en matèria docent i intentar desconvocar una vaga que segueix vigent, a dia d’avui. Novetats? Cap ni una!!!

Qualsevol càrrec assenyat faria passes reals per evitar noves mobilitzacions, en canvi, Núria Riera, la que cerca la foto, únicament deixa la Mesa sectorial més plantada que els pretendents de Julia Roberts, a la pel·lícula “Runaway Bride”.

No sabem si, com la protagonista del film, na Maggie, menja els ous segons el gust del pretendent de rigor, emperò, el que tenim clar és que, d’ençà que ella és al càrrec, no ha calgut anar-los ni a berenar, ni a dinar ni a sopar a Menorca i que ja no hi ha actes oficials a l’illa de veïnat. Ooooohhhhh, s’ha acabat la vida institucional menorquina??? quina pudoreta que fa això, d’ou podrit, podrit, d’ou nial...

No ha estat en Richard Gere l’encarregat d’intentar conèixer l’aversió de la núvia pel compromís, sinó la defensora del poble, na Soledad Becerril, la que ha demanat, acompanyant l’escrit d’una nota manuscrita (qüestió insòlita del tot) que li remetin tota la documentació sol·licitada i que, cas que persisteixi en aquesta actitud de “laissez faire, laissez passer”, informarà el Fiscal General de l’Estat perquè valori si és d’aplicació l’article 502.2 del Codi Penal, a més d’enviar un informe preceptiu a les Corts Generals!!!

Ha,ha,ha,ha...coberta de glòria fins al vel, o no?? Ahhh, no, coberta dels ous que t’acabaran llançant els del Consolat quan ja no puguin amagar més l’estratègia de dilació i de dilatació que heu ordit i que només t’esquitarà a tu, la dialogant, la de la foto, la que se quedarà amb el cul a l’aire...com quasi s’hi quedaren els infants del CEIP del Molinar quan el sostre s’esfondrà!! Sort que eren, en aquell moment, al pati (no com els de Bunyola que notaren com els regaven el dia de les fumigacions). El pitjor, que era cosa cantada i denunciada per les direccions en un comunicat emès per ADIPMA, ADESMA I FAPA.

Que no hi ha doblers, que l’IBISEC no té suficient partida (excepte per llevar llaços de les façanes!!!) i que tu, la d’aquí a poc núvia cadàver, no hi pots fer res de res, és el cantet que esperam setmana rera setmana. Ja ens ho sabem de cor, el podem repetir amb els ulls clucs!!! Clar que, a nosaltres, no ens contestes via telefònica, com sembla que has fet amb la Defensora del Poble...I, com cada setmana t’has escudat en errades administratives que no tenen res a veure amb tu, ínclita consellera de cocó. I, per si no saps la dita, vet-la aquí: “sa coca i es cocó, tot surt d’es mateix pastó”. Que n’és de sàvia la i la cultura tradicional, quines dites tan il·lustratives de la situació!!! Ha,ha,ha

Pobrissonaaaaa, que el càrrec te ve gros i no sap com desfer-te’n??? Quina penaaaaaa, necessites una mica de consol?? Que t’ha dit en Joserra? Que aguantis una mica que tot s’espassa?? Que el temps ho refreda tot?? Idò duim un any de lluita i continuam endavant perquè volem una educació pública de qualitat i en català. Volem un pacte educatiu que no véngui de la mà de la LOMQUE, una llei absolutament destructiva amb els valors pedagògics més profunds, una llei que nega l’esperit artístic i el filosòfic, que anul·la la llibertat de pensament i d’acció, una llei que només pretén revalidar a l’estil franquista les etapes d’ensenyament i que deixa les llengües diferents de l’espanyol a l’altura del betum. Com podria ser bona una llei amb tot això al darrera???

Són ja 36 els claustres de docents de les Illes que han signat un manifest crític contra aquesta llei, la LOMQE, absolutament retrògrada i segregadora que, no és ni ben vista per les direccions dels centres, a pesar que és una llei que dóna els dóna molta cobertura. En paraules d’Antoni Morante: “La llei utilitza termes com autonomia, qualitat o avaluació, però en realitat el model que propugna es basa en una concepció burocràtica de la direcció, poc connectada amb l´autonomia del centre, sense lideratge pedagògic i que redueix al mínim les possibilitats de participació de la comunitat educativa, que associa qualitat a especialització, que per avaluació entén competició entre centres, i que en definitiva configura un model de gestió, organització i govern dels centres educatius en el qual els directors es converteixen en representants de l´administració educativa per dur a terme les seves normatives, i pràcticament en els únics responsables del projecte educatiu del centre”.

Com se vos ha quedat el cos?? Que no ho sabíeu que només volen gent amb carnet que defensi els interessos del partit polític i que diguin amèn com l’escolà?? Idò, així ho volen, “que així sia”, que no hi hagi possibilitat de rebel·lió: pensament únic i prou.

Aiii, si aixecàs el cap en George Orwell, no solament quedaria bocabadat davant de la quinzena edició espanyola del big brother, sinó que, com a militant republicà i defensor dels valors de Catalunya (us recomanam “Homenatge a Catalunya” i 1984, si voleu llegir el gran germà genuí) se’n faria creus d’aquesta insistència malaltissa del Govern central espanyol de fer desaparèixer les llengües nacionals.

Apa, que ja sabem el que voleu i no us ho consentirem. La docència diu no –per decència- a tot l’àmbit estatal i hi ha mobilitzacions de marees verdes arreu.

No volem ni LOMQE, ni cap altra llei que intenti fer dels ciutadans súbdits, esclaus laborals, mà d’obra barata que no sàpiga qüestionar els cartels econòmics perquè l’escola no li hagi donat el poder de pensar. Som els animals més intel·ligents del planeta –fins a la data- i no deixarem que ens manipuleu amb literatura barata i amb escassesa de recursos. L’educació és l’única arma que tenim els pobres per sobreviure al capitalisme despòtic.


VOLEM TENIR VEU, COM A CLAUSTRES, COM A PARES, VOLEM L’ART, VOLEM LA FILOSOFIA, VOLEM EL CATALÀ, VOLEM LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ... per això, i per molt més deim LOMQUE NOOOOOOOO

Continuar llegint

36 CLAUSTRES DE DOCENTS ES MANIFESTEN CRÍTICS AMB LA LOMQUE

Trenta-sis claustres han aprovat un manifest crític en contra de la LOMQUE, una llei considerada retrògrada, segregadora i mercantilista. Aquesta llei 'Wert', que tampoc ha estat consensuada, altera el funcionament democràtic dels centres i va en la direcció contrària al que demana la comunitat educativa: consens, planificació i estabilitat.

L'Assemblea de Docents va iniciar a principi de curs una línia de treball per combatre la implantació de la LOMQUE -que ja afecta Primària i aspectes de Secundària-. La primera acció va ser impulsar la declaració de claustre crític amb la LOMQUE, que ja han signat trenta-sis claustres.Recordem que aquest és un dels deu punts de reivindicació que motivaren la vaga indefinida i que ja ha entrat en vigor i s'ha començat a implantar, amb situacions tan dantesques com el desenvolupament de la Formació Professional Bàsica o la mutilació de Primària.

En el manifest, s'emplaça les autoritats polítiques a restablir el diàleg amb la comunitat educativa. I defensa que les lleis educatives han de garantir la participació democràtica i no coartar-la. Alhora, reivindica la dotació de recursos i el respecte a l'autonomia dels centres. Critica que l'educació s'empobreix amb la marginació del vessant artístic, musical i de pensament dels continguts curriculars. Per acabar, reclama també l'impuls d'un pla contra l'abandonament escolar prematur.

Claustres crítics amb LOMCE: 36 centres (18 IEs, 15 CEIPs i 2 CEPAs)

18 IES: Pau Cases Noves, Son Pacs, Politècnic, Josep Sureda i Blanes, Bendinat, Josep Font i Trias, Son Rullan, Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Llorenç Garcias i Font (Artà), J.M.Llompart, Binissalem, Sta Margalida, Clara Hammel (Port Pollença), Can Peu Blanc (Sa Pobla), Baltasar Porcel (Andratx), Ses Estacions, Son Pacs, Portocristo.

16 CEIP: Mestre Colom Bunyola, Maria Antònia Salva, Binissalem, Ses Comes, Rafal Nou, Rafal Vell, Ses Cases Noves, Gabriel Vallseca, Rodamilans (Sineu), Nadal Campaner Arrom (Costitx), s'Algar (Portocolom), Melcior Rosello i Simonet (Sta Maria), Es Pont, Son Ferriol, Es Vinyet (d'Andratx).

2 CEPA: Son Canals, Camp Redó.

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA. NOU PROGRAMA

HEM COMENÇAT LA RONDA DE VALORACIONS SOBRE LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL PP.

En aquest programa ens han acompanyat representants del PSIB-PSOE i de MÉS

En el programa d’ahir parlàrem principalment dels pressuposts de la Conselleria d’Educació per a l’any 2015, de les deficiències de tot tipus que pateixen els centres educatius a les Illes Balears; i continuarem fent l’anàlisi del que suposa l’aplicació de la LOMQE.

Tinguérem com a convidats del programa als polítics Cristina Rita del PSIB-PSOE i Nel Martí Llufriu de MÉS per Menorca. En primer lloc vàrem demanar-los que fessin un balanç sobre la legislatura del PP en matèria d’educació, també els formularem preguntes sobre la #LOMQE i el #TIL, i ens vàrem interessar finalment per les seves propostes polítiques en educació. No hi va haver temps per a més.

Tot seguit us oferim un resum d’allò que ens varen respondre.

Cristina Rita del PSIB-PSOE ens va confirmar que donen per mort i enterrat el #TIL, que la partida pressupostària que el Govern del PP ha assignat a educació per al 2015 no els bastarà ni per cobrir despeses. Rita va valorar la legislatura del PP en matèria educativa com a perduda perquè no han estat treballant per resoldre el fracàs escolar ni per reduir les desigualtats, sinó que s'han dedicat a fer un embolic de llengües. Rita va reivindicar la FP dient que no ha de ser la gran oblidada i va defensar refer el consens lingüístic en la propera legislatura, garantint l'estabilitat al món educatiu.



Nel Martí Llufriu de Més per Menorca ha qualificat la partida assignada a educació d'insuficient i de gran estafa, en la mesura que consolida el pla de reajustament i de retallades. Martí va concloure que el que necessita el món educatiu és confiança i estabilitat, que el parlament ha d'obrir les portes al pacte educatiu proposat per la societat civil per a què s'aconsegueixi també un pacte polític. Segons Martí l'educació ha estat massa intervinguda per les administracions. Martí va considerar que les lleis estatals han de cedir més autonomia a les Comunitats Autònomes per fer les seves lleis educatives, de la mateixa manera que entén que s'ha de donar autonomia als centres i s'ha de tenir confiança en els docents.

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca del 3 al 9 de novembre)

Que la Conselleria d’Educació ens vol fer “perdre els oremus”, és a dir, vol confondre’ns, no és cap novetat, és el parenostre de tots els dies!!! Ja ens sap greu haver de posar-nos tan clericals però és que amb un Govern, que s’erigeix en salvador de les Illes, a tots els nivells, no ens n’ha quedat d’altra.
Habemus Consellera i encara no sabem per què, ni per a què!!! Que trobau d’una dirigent que consent que un Auxiliar Tècnic Educatiu malmeni un nin amb necessitats educatives especials –que va rebre una clatellada davant tothom- i que el reingressi allà mateix, amb una denúncia prèvia per part de docents i centre educatiu??? Núriaaaaaaa, què fas? On mires?? Què necessites a més de les denúncies de docents, direcció i FAPA??? Com t’ho faràs per donar explicacions a la família que, per cert, no en sabé res fins a finals de juny (mentre que l’agressió fou escomesa el febrer). Quanta dilació!!

Bé, ja sabem que a la Conselleria d’Educació les clatellades se veuen com a normals i , si no, que li ho diguin al jove que en rebé de la mà de la secretària personal d’en Bosch!! Ooohhhhh, a l’antiga, a la manera d’en Paquito el Chocolaterooooo!!!

I mentre na Núria i en Deyà pretenen sortir airosos d’una crisi més greu que la de les targetes negres, la realitat impera: “Les prop de 260 associacions de pares i mares d'alumnes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que aplega COAPA Balears aixequen la veu contra la “inactivitat” del Consell Escolar de les Illes (CEIB), i han adreçat un escrit al seu president i també a la consellera d'Educació, Núria Riera, perquè posi punt a aquesta situació.

Les diverses federacions insulars coincideixen a criticar que des del dia 26 de juny no s'ha reunit el plenari del CEIB, això malgrat que en tot aquest temps han esdevingut fets de gran importància en l'àmbit educatiu, com per exemple la suspensió de l'ordre del TIL o la destitució de l'anterior consellera d'Educació, Joana Maria Camps.”. Vatua, com pot ésser això??

Com pot ésser que no facem cas de la COAPA i que, en realitat, ens importi un rave el que pugui opinar un Consell Escolar de les Illes, de norris??? Pecata minuta!! Quatre pollosos amb ganes d’emprenyar, és així com els veis?? Ha,ha,ha, de ben segur, encara que no ho diríeu sinó en petit comitè!! Urooooooo.

Per si no bastàs amb tantes de penitències, perquè no vos bastaria passar el roser els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any, tota Manacor, l’ovella que pensàveu que perdia el Pastor, reclama una solució per a tots els problemes d’escolarització que tenen, que no són pocs: repartiment equitativa d’immigració, optimització de recursos, centres de nova construcció... Quanta feina per fer i quina poca predisposició real de la teva Conselleria!! Estafa? Mala gestió? Inoperància? Desídia? Com vols qualificar aquest afer?? Aahhh, perdona, altra vegada desinformació?? Aviat t’anomenaran la ignorant!! I com t’ho faràs per aconsolar-te???

I el perdó? On quedarà el perdó dels pares de Sineu?? Perquè, clar, ja t’han dit, per activa i per passiva que no van d’aquesta direcció imposada, que “feren arribar les queixes al departament d'Inspecció Educativa i al director general de Planificació i Centres, Bartomeu Isern, a principis d'octubre, emperò que només han rebut "silenci" com a resposta i que, demanaren, aleshores, el cessament del director, Pere Mas.” I tu, què has fet de llavors ençà??? Res, el sord, o el suec, que deus pensar que és molt mallorquí i que funciona.

Idò no, no i no, perquè “L'Apima ja va rebutjar fa dues setmanes participar en la reunió convocada per tu , juntament amb el batle i la comunitat educativa del municipi, perquè ja vos havien fet arribar tot un seguit d'incidències i esperaven una resposta als problemes reals de l'institut". Una resposta que encara no ha arribat...Deu ser que tens problemes de wifi, no???

Mentrestant, per expiar les culpes, rectifiques i dius que “analitzareu les condicions dels docents en la propera reunió amb els sindicats” a la Mesa sectorial del 13 de novembre. A qui volies enganar??

Vols saber què en pensen els representants de la Mesa?? Au idò, venga: "És una vergonya que rectifiquin a cop de nota de premsa", diu Toni Baos. Considera que la Conselleria d'Educació "necessita fer-se la foto per justificar la seva inoperància per resoldre el conflicte educatiu"... Segur que no te basta, no?? No passis ànsia que no hem acabat: “La Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) no assistirà a la Mesa Sectorial d'Educació convocada per a aquest dijous, dia 13 de novembre, perquè considera que "no té sentit anar a una mesa per ésser informats sobre els pressupostos sense la possibilitat de negociar res".

D’això, com li deim?? Perdre el magisteri? T’has ben equivocat quan pensaves que el maquillatge depuraria responsabilitats i que taparíeu boques amb xifres del pressupost que no aconseguiran solucionar cap dels problemes de base que té l’educació. De fet, te surt l’amiant fins i tot per les xarxes!!

Emperò, mentre tu t’obstines a embetumar la població i els mitjans, la gent continua “happy” per haver aconseguit desmantellar les agressions que hem rebut tota la comunitat educativa i no en una sinó en dues, tres i les tongades que facin falta!!! No callarem ni davall de l’aigua, ni que sigui beneïda!!

I fes el favor de no anar d’amagatotis i de donar la cara. No sabem ja quantes són les vegades que denunciam les circulars que surten de la teva conselleria i que no signes!!

Que no t’han ensenyat que els anònims són de mala educació!! O és que a Jaén no t’ensenyaren que no som un “poble de pas sinó una passada de poble”??

Continuar llegint

Desxifrem la LOMCE. Preàmbul (II)

Els fonaments ideològics d'una llei segregadora, classificadora i selectiva

La LOMCE en general -i en particular el seu preàmbul- és una caricatura del rigor legislatiu i de la importància que cal donar a l’educació. També és una llei que anul·la moltes possibilitats de formació i expressió dels alumnes en el llenguatge musical i artístic o en el camp del pensament crític. Una llei retrògrada i carregada de contradiccions.

Que al preàmbul hi trobarem mentides, incoherències i contradiccions es fa palès quan hi llegim, al final de capítol V, aquesta frase impactant:
Esta Ley Orgánica es el resultado de un diálogo abierto y sincero (???), que busca el consenso, enriquecido con las aportaciones de toda la comunidad educativa.

Les manifestacions arreu de l’estat contra aquesta llei imposada, pel que es veu, no tenien raó de ser. De fet, quan parlen d'educació inclusiva, el que fan realment és una llei segregadora, classificadora i selectiva. Al mateix temps, quan parlen de flexibilitat per escollir, el que significa és que els alumnes podran decidir a partir de les seves capacitats que els hauran avaluat de forma externa al centre. I converteixen, a més, la FP en un lloc de destinació d'alumnes 'exclosos' del sistema educatiu.

Les contradiccions no sols es troben entre el preàmbul i el text normatiu (que n’hi ha, i moltes, com veurem), sinó que també afecten el propi preàmbul que es contradiu amb ell mateix. Vegem com tracta la funció equilibradora i compensatòria de l’educació. Al final de capítol I hi llegim:
Solo un sistema educativo de calidad, inclusivo, integrador y exigente, garantiza la igualdad de oportunidades.

Però només quatre paràgrafs abans, en el mateix capítol, havíem llegit:
La lógica de esta reforma se basa en la evolución hacia un sistema capaz de encauzar a los estudiantes hacia las trayectorias más adecuadas a sus capacidades.

I dins el text podrem trobar-hi a què consisteix aquesta “canalització”.
La flexibilización de las trayectorias, de forma que cada estudiante pueda desarrollar todo su potencial, se concreta en el desarrollo de programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento en el segundo y el tercer curso de la Educación Secundaria Obligatoria, la Formación Profesional Básica, la anticipación de los itinerarios hacia Bachillerato y Formación Profesional, y la transformación del actual cuarto curso de la Educación Secundaria Obligatoria en un curso fundamentalmente propedéutico y con dos trayectorias bien diferenciadas.

Sota l’epígraf “inclusiu”, com veim, es desenvolupa una llei segregadora, classificadora i selectiva. Al capítol X hi llegim:
… la posibilidad de elegir entre distintas trayectorias les garantiza una más fácil permanencia en el sistema educativo… com si l’elecció fos lliure i voluntària per part de l’alumne, quan és clar que qui   decidirà l’itinerari seran les avaluacions de les seves “capacitats”. Com a curiositat, hem comprovat que el terme “equidad” compareix 5 vegades al preàmbul i 3 en el text normatiu, mentre que la paraula “evaluación” (o “evaluaciones”) surt 10 cops al preàmbul i 149 vegades al text normatiu.

Una incoherència que afecta el capítol X, ara que en parlàvem: és un capítol dedicat als itineraris, llur flexibilitat i la permeabilitat entre ells, etc. I, de sobte, el darrer paràgraf sentencia:
Junto a estos principios es necesario destacar tres ámbitos sobre los que la LOMCE hace especial incidencia con vistas a la transformación del sistema educativo: las Tecnologías de la Información y la Comunicación, el fomento del plurilingüismo, y la modernización de la Formación Profesional. Es veu que per quedar bé amb Europa havien de ficar aquesta declaració i no trobaren millor lloc que al capítol X del preàmbul. Un lloc tan bo com qualsevol altre, no és així?


Sobre l’autonomia dels centres i la capacitat de prendre decisions, el capítol VII s’hi aboca decididament. Però quan gratam en el significat de les paraules i llegim que Es necesario que cada centro tenga la capacidad de identificar cuáles son sus fortalezas y las necesidades de su entorno, para así poder tomar decisiones sobre cómo mejorar su oferta educativa y metodológica en ese ámbito, en relación directa, cuando corresponda por su naturaleza, con la estrategia de la administración educativa, entenem a qui se refereix amb això de “poder tomar decisiones”. Si combinam els apartats del setanta-tres al setanta-set, del text normatiu, que parlen sobre l’especialització de centres i el seu finançament en funció dels resultats, i amb la pèrdua gairebé absoluta de les atribucions decisòries del Consell Escolar de centre, queda clar que qui pren les decisions és l’Administració i no el centre educatiu.

Té un interès molt sa constatar com queden en la LOMCE les competències del Consell Escolar: no trobareu cap atribució de l’estil de “aprovar”, “decidir”, “elegir”, “autoritzar”, “controlar”… sinó que els infinitius que el defineixen són: evaluar, conocer, participar, informar, ser informado, conocer, proponer, promover, analizar i elaborar (propuestas). (I en el cas de “participar” es refereix a la participació en la selecció del director, però resulta que (apartat vuitanta-quatre) La selección será realizada por una comisión constituida, por un lado, por representantes de las Administraciones educativas, y por otro, en una proporción mayor del treinta y menor del cincuenta por ciento, por representantes del centro correspondiente. De estos últimos, al menos el cincuenta por ciento lo serán del Claustro del profesorado de dicho centro. Las Administraciones educativas determinarán el número total de vocales de las comisiones y la proporción entre los representantes de la Administración y de los centros. En cualquier caso, deberán dar participación en las comisiones a los Consejos Escolares de los centros. Ja veim que és una participació que pot quedar en pràcticament no res…


El capítol XIII és una apologia de la FP, que seria molt lloable si no fos que dins el text normatiu allò que destaca de la funció de la FP reglada en els nivells bàsics és la seva funció com a destí dels alumnes que no cobreixen les expectatives del sistema.

No podem fer un comentari exhaustiu de mentides i contradiccions, per una qüestió pràctica i estètica, però no podem acabar aquesta segona entrega sense comentar el capítol XIV, referent a l’Educació per a la Ciutadania:
La Recomendación (2002)12 del Comité de Ministros del Consejo de Europa a los Estados miembros sobre la Educación para la Ciudadanía Democrática, de fecha 16 de octubre de 2002, señala que la educación para la ciudadanía democrática es esencial para promover una sociedad libre, tolerante y justa y que contribuye a defender los valores y principios de la libertad, el pluralismo, los derechos humanos y el imperio de la ley, que son los fundamentos de la democracia.

I quina conseqüència té aquesta aparent assumpció de la recomanació? Idò la supressió de l’assignatura “Educació per a la ciutadania” a secundària, amb l’argumentació següent: Esta Ley Orgánica considera esencial la preparación para la ciudadanía activa y la adquisición de las competencias sociales y cívicas, recogidas en la Recomendación del Parlamento Europeo y del Consejo de 18 de diciembre de 2006 sobre las competencias clave para el aprendizaje permanente. En el contexto del cambio metodológico que esta Ley Orgánica propugna se aborda esta necesidad de forma transversal al incorporar la educación cívica y constitucional a todas las asignaturas durante la educación básica, de forma que la adquisición de competencias sociales y cívicas se incluya en la dinámica cotidiana de los procesos de enseñanza y aprendizaje y se potencie de esa forma, a través de un planteamiento conjunto, su posibilidad de transferencia y su carácter orientador.

Us imaginau que Europa fes una recomanació per a la intensificació de l’aprenentatge de les matemàtiques i a Espanya es decidís eliminar l’assignatura de matemàtiques i ordenar el seu ensenyament de forma transversal per incorporació a totes les assignatures? Caricatura? Potser. Però també la LOMCE en general i en particular el seu preàmbul és una caricatura del rigor legislatiu i de la importància que cal donar a l’educació.

Continuar llegint

El Debat continua, camí d'un Pacte

El Debat de Marratxí -Docència Balear Tour- ha estat una estació més en el camí cap a la construcció de les bases d'un pacte educatiu durador. Pares, alumnes i docents van confluint per enfortir la comunitat educativa i compartir inquietuds. La confluència d'espais de Debat ajuden a enfortir el treball que es pretén fer amb el 'llibre verd' que impulsa la Plataforma Crida i alhora en el projecte d'Illes per un Pacte.

En aquest cas, l'organització venia de l'Assemblea, L'OCB i les amipas del terme: IES Marratxí i Sant Marçal, i les dels Ceips Blanquerna, Costa i Llobera, Ses Cases Noves, Pla de Na Tesa i El Liceu. Amb la participació activa de Agrupació d'Escoltes Soca Arrel de Pòrtol i Espai Jove de Pòrtol i molta gent més...

També va ser l'escenari de presentació pública del Happy verd  cedit per Miquel Àngel Rayó i en el qual hi participà un centenar llarg de voluntaris.

Què s'hi va debatre?

• Poliglotisme i escola (Joan Melià,sociolingüista i professor de la UIB).
• Els què i els com del plurilingüisme (Toni Quintana, vicepresident d'ADESMA).
• Tenim més preguntes que respostes (Cristina Conti, de FAPA Mallorca).
• El Llibre Verd per a l'educació (Margalida Rosselló de CRIDA).
• La lluita continua essent el nostre compromís pedagògic (Guillem Barceló d'Assemblea de Docents). 

I, per acabar, un debat obert. Paral·lelament, tallers per als més joves i ball de bot i sopar solidari per cloure l'acte amb les paraules de Pere Ríos, portaveu d'ADIDE.

Continuar llegint

HAPPY VERD. CONTINUAM!

El HAPPY VERD ja ha arribat i és arreu!! Per encoratjar-nos a seguir i omplir-nos d'energia positiva.

Continuar llegint

Volem escoles lliures d' #amiant

L'anunci del Govern de retirar l'amiant -substància altament cancerígena- d'onze centres educatius de Palma és un 'brindis al sol' davant la gran quantitat que n'hi ha a les Illes Balears. De fet, just a Palma, a centres de Primària, n'hi ha trenta-sis. Aquesta és una de les principals reivindicacions de la FAPA i en concret de moltes amipas, com és el cas del CEIP Es Pont, de Palma, cas que es va explicar al programa Taula Educativa. En total, es quantifica en 95.000 m2 d'amiant present als centres educatius, sense previsió seriosa de ser retirats.

Sonia Justo, de l'amipa Es Pont, és bastant contundent quant a les xifres i actitud de l'Administració davant la substitució de l'amiant als centres. D'una banda, explicar que el CEIP Es Pont és el centre amb més coberta d'amiant de tot Palma (cobertes, baixants i dipòsits). Denuncia que l'Ajuntament de Palma va fer reformes a la coberta d'amiant, en comptes de canviar-la tal i com marca la llei.En aquest vídeo  ho trobareu ben explicat.

I afirma que d'ençà de 2012, els pares del CEIP Es Pont (Son Gotleu) reclamen la retirada d'amiant del centre, sense cap resposta fins a 2014. En una reunió amb la consellera, demanaren clarament un calendari de retirada de l'amiant, però just en sortiren amb la 'paraula' de consellera, que encara no s'ha complert.

En la mateixa línia, davant l'anunci de retirada d'amiant a onze centres de Palma, la FAPA critica que la Conselleria no hagi quantificat quants centres estan afectats per la presència d'amiant, ni tampoc que posi cap data per a la retirada d'uralita ni molt manco la quantificació econòmica que podria comportar això. A més, considera molt insuficient l'anunci de retirada d'amiant d'onze centres de Palma -6 IES, 5 CEIP- davant els 35 centres que hi ha, tan sols de Primària. Al mateix temps, surt la pregunta: i els centres educatius dels pobles amb amiant, què? Això és un greuge comparatiu amb centres com el de na Penyal, de Cala Millor, que fa temps que reclama la substitució de l'amiant al centre.

Per abundar-hi un poc més, des de Taula Educativa va contactar amb Sebastià Sansó, bioconstructor, també va ser entrevistat al programa i va dir: «fa més de trenta anys que l'amiant està prohibit de fabricar i instal·lar a molts països. Aquí, a l'Estat espanyol, està prohibit des del 2012. No entenc com no ha estat una prioritat retirar-lo. Supòs perquè és delicat i costós. (...) Retirar l'amiant és molt delicat, perquè corres el perill que es vagi rompent i surtin les espores tòxiques i quedin enlaire. Per això fer-hi reformes és molt perillós (...). En general els centres educatius estan mal construïts, no estan pensats per als usuaris.»



Si voleu opinar sobre aquesta qüestió, escriviu a twitter amb el hashtag #amiant o a @taulaeducativa

(També podeu veure aquest altre enllaç sobre els efectes de l'amiant: https://www.youtube.com/watch?v=pr6h0qUCadE)

Continuar llegint

Desxifrem la LOMCE (I). El preàmbul

Aquesta és la primera entrega de l'anàlisi de la LOMCE. Una llei perniciosa que ocupa un dels deu punts de reivindicació que motivaren la vaga indefinida, que encara està en vigor. 

La primera versió del preàmbul, que va ser substituïda per l’actual perquè fins i tot dins el PP hi va haver qui el trobava massa impresentable (encara que fos per motius electoralistes), deixava clar que la LOMCE és de caràcter selectiu, mercantilista i afavoridor de les desigualtats.

Vegeu com començava: 

La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y las cotas de prosperidad de un país; su nivel educativo determina su capacidad de competir con éxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global. 

En canvi el preàmbul amb què s’ha publicat, comença així:

Los alumnos son el centro y la razón de ser de la educación. El aprendizaje en la escuela debe ir dirigido a formar personas autónomas, criticas, con pensamiento propio. Todos los alumnos tienen un sueño, todas las personas jóvenes tienen talento. Nuestras personas y sus talentos son lo más valioso que tenemos como país. 

El doctor Antonio Viñao, de la Universitat de Múrcia, en la conferència que féu el passat dia 13 de desembre a la UIB, recomanava que llegíssim la LOMCE amb el primer preàmbul, perquè si la llegíem amb el segon, no l’entendríem.

Efectivament, aquest segon preàmbul és un seguit de consideracions i declaracions enganyoses, perquè contradiuen l’articulat de la llei, o bé de construccions gramaticals buides de sentit, una presa de pèl, vaja, un exemple diàfan dels discursos polítics que no diuen res.

En aquesta primera entrega farem un joc que aclareix aquest darrer aspecte del preàmbul. Deixam per a entregues ulteriors l’anàlisi de les mentides que conté.

El joc consisteix que endevineu, sense consultar ara el text oficial, quina és la redacció precisa del primer fragment del paràgraf quart del capítol I del preàmbul (que consta de quinze capítols). Diu:

Detrás de los talentos de las personas estàn…

Opció primera: 

… los valores que los impulsan, las actitudes que los materializan, las competencias que los construyen y los conocimientos que los vertebran.

Opció segona:

… los valores que los materializan, las actitudes que los construyen, las competencias que los vertebran y los conocimientos que los impulsan.

Solució: cap de les dues. Si agafau els verbs materializan, construyen, vertebran i  impulsan, podeu fer-ne 24 permutacions, totes molt sonores i contundents, quan s’associen als factors valores, actitudes, competencias i conocimientos.

Una d’aquestes permutacions és la que han triat els redactors del preàmbul. Ara ja el podeu consultar pel google i sortir de dubtes.

Aquest paràgraf és un símptoma aclaridor d’una de les finalitats del preàmbul: aparentar que hi ha una reflexió profunda quan no hi ha res.

L’altra finalitat, que és intentar enganyar-nos tot atribuïnt a la llei unes virtuts que la majoria de ciutadans i ciutadanes voldríem per al sistema educatiu, però que en l’articulat no s’hi troben ni per casualitat, sinó que hi floreixen tots els vicis de la ideología neoliberal.

Continuar llegint

RODA DE PREMSA (DIJOUS 6 DE NOVEMBRE)

Després de 5 setmanes des del nomenament de Núria Riera com a nova Consellera d'Educació, Cultura i Universitats, hem cregut convenient convocar aquesta roda de premsa per fer una valoració de diferents aspectes d’especial interés per la nostra societat.

Primerament, volem denunciar que la consellera va anunciar que es reuniria amb l’Assemblea només accedir al càrrec. A hores d’ara, aquesta reunió encara no s’ha produït. No creiem que aquesta estratègia de expressar una cosa i després actuar de la forma contrària és l’adequada per resoldre el conflicte educatiu.

Si el canvi al capdavant de la Conselleria d’Educació no es correspon amb un canvi de política i el que es pretén és donar-li continuitat a la seua forma d’actuar, no resoldrem els problemes que ens afecten tan greument. Com a Assemblea de Docents, som una de les parts més significatives de la comunitat educativa i seguim sense entendre com pot ser que no es parli amb els nostres representants.

A més, hem d’afegir que s’està reunint amb diferents meses sectorials amb els sindicats per tractar temes de les nostres reivindicacions de vaga. Això és d’una irresponsabilitat manifesta, ja que aquests assumptes han de ser tractats en comitès de vaga, perquè volem recordar que encara hi ha una vaga convocada amb 8 punts de negociació.

És molt sagnant que la nova consellera repeteix l’argument de Guillem Estarellas i Joana Maria Camps, dient als mitjans de comunicació que la nostra convocatòria de vaga no és correcta. No correspon a ella fer aquesta valoració, sinó als tribunals, i és significatiu que la Conselleria mai hagi dut els jutjats aquesta convocatòria. Al respecte, els nostres advocats són contundents: la nostra convocatòria és correcta i està vigent. A més, ningú de la Conselleria ens ha dit de forma oficial el contrari, ja que de la nostra convocatòria de vaga, amb registre d’entrada a Conselleria del 3 d’octubre de 2013, només hem rebut silenci.

Els gestos que ha fet fins el moment semblen més de cara a la galeria que no un vertader moviment d’apropament a la comunitat educativa per buscar un diàleg tan necessari com urgent. No esperarem per sempre. Hem aconseguit derrotar al TIL, però això no ho és tot. Com dèiem, encara queden moltes reivindicacions tan o més importants com el nyap del TIL. Demanam solucions a tots aquests punts:

1. La retirada d’una llei de símbols que sembla més pròpia d’altres temps. 
2. La millora de les ajudes i beques per llibres, menjador i transport, tan en quantitat com en temps. 
3. Unes plantilles adequades per poder baixar les ràtios i poder atendre de forma adequada al nostre alumnat i a l’alumnat NEE i NESE dels centres. 
4. Substitucions immediates de les baixes, perquè el nostre alumnat pugui continuar realitzant el seu procés d’ensenyament - aprenentatge de forma idònia. 
5. Remuneració de les baixes del 100 %. 
6. Respectar els contractes dels interins durant els mesos de juliol i agost. 
7. Recuperació de tots aquells complements econòmics perduts a les nostres nòmines des de l’1 de juny de 2012. 
8. Negociació de la Conselleria amb l’Estat perqè retiri una llei tan retrograda com mercantilista com és la LOMCE. 

En definitiva, per la millora d'un insostenible sistema educatiu que cada vegada fa més aigua a causa de les seves polítiques. Les conselleres i els presidents venen i se'n van. Però els docents perduram perquè aquesta és la nostra feina i som els vertaders professionals que hem de ser escoltats i consultats.

No ens agradaria que ens confirmessin les nostres sospites de què Núria Riera està fent temps fins que arribin les eleccions, sense convocar l’Assemblea, enganyant els sindicats, sense tancar el conflicte i amb un seguit de polítiques continuistes que no fan una altra cosa que perjudicar el sistema educatiu.

Una altra de les opcions que tenia la consellera era referent als pressuposts de l’any que ve. Ha anunciat que augmentarà en 39 milions d’euros aquests pressuposts per educació. I això ho ha valorat com una gran notícia. Res més lluny de la realitat. Entre les obres que ha anunciat es faran a 38 centres de Mallorca, el pagament del 25 % de la paga extra de Nadal del 2012, el pagament de els sexennis als interis segons sentència de la justícia i el pagament d’un acord al que arribaren Estarellas i Camps amb els centres concertats, el sous queden exhaurits.

Per tant, aquest augment de presuspost és ridícul i quedarà en no res i això no ho podem consentir amb el gran nombre de necessitats que hi ha. Sense una bona dotació econòmica per educació, les mancances del nostre sistema educatiu s’hi perllongaran. Si el que diu el president Bauza és cert, ja que fa dies que l’escoltam presumir de la recuperació econòmica de les Illes, és injustificable que aquesta suposada millora no repercutesqui en educació. A més a més, a hores d’ara continuam sense saber que se n’ha fet de tot el que es varen estalviar durant la vaga del curs passat.

També és injustificable i d’un cinisme extrem, que el president parli ara de pactes educatius. No, senyor Bauzá, vostè no està capacitat per parlar de pactes.

Per la nostra banda, sí que estam treballant, juntament amb altres organitzacions, per aconseguir un document únic per les Illes Balears per aconseguir revertir aquesta situació i dotar al nostre país d’una educació com correspon. Illes per un Pacte, on treballa l’Assemblea de Docents, en companyia de COAPA, Cercle per l’Educació, Menorca Edu XXI, Pitiüses per l’Acord Educatiu i la Plataforma Crida. Aquí estan famílies, docents, directors i directores, de primària i de secundària, alumnat, inspecció educativa i la UIB, entre d’altres. Tots els implicats, junts, per construir una millor educació.

Coordinadora de Professorat Preocupat.

Assemblea de Docents d'Eivissa.

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA (AMIANT A LES ESCOLES)

Al programa Taula Educativa hem parlat de la presència de l’amiant als centres educatius de les Illes Balears amb Sebastià Sansó, expert en bioconstrucció i també amb Sonia Justo, membre de l'Assamblea de Pares i Mares del col·legi Es Pont de Palma.

Recordem que l’amiant és una substància cancerígena, prohibida a la Unió Europea i també a Espanya des de 2002 i que es troba en baixants, dipòsits, canonades, cobertes i altres elements de construcció. És un material que se sol trobar associat a la uralita i que s’ha de retirar de forma controlada dels edificis per part d’un gestió de residus tòxics i perillosos autoritzat per l’administració.

Segons dades de FAPA, només a Palma ja hi ha 36 centres públics de primària exposats als perills cancerígens de l’amiant. FAPA també denuncia que no existeix un cens complet dels centres de les Illes Balears que tenen amiant ni molt menys un calendari públic de retirada de l’amiant dels centres educatius.

Per altra banda, hem entrevistat a Antoni Morante, president de l'Associació de Directors de Secundària (ADESMA), amb qui hem parlat de l’entrevista amb la nova Consellera, de la LOMQE i de les principals necessitats que tenen els Instituts.

En el programa també hem tractat el tema del control polític i de la manca d'activitat del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB).

Finalment, hem convidat als oients a donar la seva opinió sobre la problemática de l’amiant a les escoles a través de les xarxes socials, usant el hastag #amiant.

Continuar llegint

​El Consell Escolar de les Illes Balears, el controlador controlat

Un nou dossier de Marcel Frog publicat per entregues al blog Aló senyora Riera posa en evidència els moviments governamentals per 'controlar' el Consell Escolar de les Illes Balears en benefici propi al temps que l'ha desprestigiat i li ha fet perdre independència.

L’abril de 2012, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) informava negativament la normativa sobre lliure elecció de llengua en l’ensenyament que aleshores havia preparat el Govern. Un mes després, l’organisme pagaria cara l’osadia de contrariar els designis del president: amb l’excusa de l’austeritat pressupostària, Bauzá dissol i reestructura el CEIB, en un nou format adaptat al seu gust. Des de llavors, el Consell Escolar ha aprovat sense problemes tots els projectes legislatius que li ha remés el Govern, incloent-hi els més controvertits, del Decret de TIL a l’Ordre de desenvolupament del trilingüisme, passant pel Decret de registre de llibres de text i l’Ordre sobre el procés selectiu d’inspectors d’educació en comissió de serveis.

I des d’aquell dia, la institució ha perdut la seva independència, per a convertir-se en un instrument dòcil al servei de les polítiques educatives de l’Executiu. Ha caigut sota el control del mateix Govern a qui havia de controlar.

Homes i dones del president dirigeixen el nou CEIB, i l’han abocat a un procés de degeneratiu que encara no ha tocat sól. Són personatges grisos, que obeeixen sense fer preguntes. Tristes figures, que han adquirit certa notorietat per motius poc honrosos: un especialista en obtenir subvencions, una falsa experta, un imputat pels presumptes delictes de falsificació de documents públics, coaccions, amenaces i tràfic d'influències... 

La història del Consell Escolar durant aquesta legislatura es redueix a una vergonyosa intriga de poder i mediocritat, on el darrer episodi ha estat el relleu del representant de la UIB Martí Xavier March, una persona de gran competència però incòmoda a la Conselleria d'Educació. El següent pas serà la liquidació dels consells escolars insulars i municipals, que s'han atrevit a aprovar informes crítics amb el sacrosant TIL. L'equip de Bauzá ja està redactant la seva sentència de mort, un verí en forma de decret que aviat passarà per la taula del Consell de Govern.

Totes les normes colades al CEIB han sigut anul·lades molt de temps després pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Però mentrestant, ens les hem hagut d'empassar.

Trobareu tota la informació desglosada a: http://aloconsellera2.wordpress.com/
http://aloconsellera2.wordpress.com/files-dossiers/dossier-ceib-confidential/

​

Continuar llegint

Happy (capítol 3) el premi a la il·lusió

El vídeo Happy començarà a córrer aquest cap de setmana. Han estat més de cent persones que hi han participat. I moltes més que l'estan esperant. No passeu ànsia, des del Debat de Marratxí de divendres i dissabte s'escamparà arreu per transmetre l'energia positiva que ha caracteritzat el moviment. I sí, arriba en bon moment, perquè el TIL, la consellera Camps i el secretari Estarellas ja són història. La il·lusió mou muntanyes.

Hem passat per grups imaginatius i joves a la UIB; transgressors a la Conselleria; un grup groc incombustible; al grup de Cort que ballava a les 4 de la nit; a les balladores de la plaça Major... en resum, un gran equip al qual els organitzadors volen donar les gràcies.

Però, sobretot, gràcies a en Miquel Àngel, na Júlia, en Jaume i tota La Perifèrica. Gràcies per la vostra sensibilitat i pel vostre ull clínic, que ha sabut treure de cada un de nosaltres allò bo que du a dins i fer-nos gaudir a tots. Gràcies per la vostra professionalitat i el vostre tarannà. Ens heu regalat una nit que ens acompanyarà per sempre, que ja forma part de la pel·lícula d’un any molt difícil que ens ha ajudat a descobrir emocions i forces que teníem, però que no sabíem que teníem. Ens heu donat empenta per tirar endavant, il·lusió i el privilegi d’haver-vos conegut i d’aprendre de vosaltres.

Continuar llegint

HAPPY (CAPÍTOL 2) ITINERARIS PERILLOSOS

Els espais de filmació del vídeo Happy verd varen ser els més simbòlics per al moviment: UIB, Consolat de Mar, Parlament, seu del PP, Cort, plaça Major i plaça Espanya.

L'horari, de 21,30 a 6,00 h. De nit? Sí, es va fer durant la nit per transmetre una idea d’haver de fer la reivindicació d’amagat perquè de nit es fan les coses que són "prohibides".

Ara, us podeu imaginar que grups de ciutadans vestits -i disfressats- de verd aixecaren tot d'una les suspicàcies de qualque ciutadà, que avisà la policia quan es rodava davant la seu del PP.

No de bades, Hulk feia una porada amb la seva camiseta.

A la UIB, altre tant; la guarda de seguretat esmussava de veure tant de verd tan de nit. Per fortuna -i a còpia d'experiència- tots els permisos estaven demanats. Tot estava en regla

Continuar llegint